Altre cop per l’aigüa
333
post-template-default,single,single-post,postid-333,single-format-standard,bridge-core-3.1.1,qi-blocks-1.2.6,qodef-gutenberg--no-touch,qodef-qi--no-touch,qi-addons-for-elementor-1.6.9,qode-page-transition-enabled,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-30.0.1,qode-theme-bridge,qode_header_in_grid,elementor-beta,wpb-js-composer js-comp-ver-7.1,vc_responsive,elementor-default,elementor-kit-21231

Altre cop per l’aigüa

Altre cop per l’aigüa

Del terme “transvasament” es deriva una pésima gestió de l’aigua. Les dades que a Catalunya més del 80% del consum es correspon amb els usos de l’agricultura, és quelcom inadmissible i mes en la situació actual de sequera impenitent i duradora.

És cert que els mals atribuïts al canvi climàtic són els causants en part del desastre, no obstant això el que és evident és que a Catalunya, fora de l’oposició interessada del transvasament de l’Ebre proposat pel PP, no tenim una veritable cultura de l’aigua, com l’escassesa ha generat en regions com Murcia, Almeria o la conca llevantina.

Perquè parlem clar, quin sentit té, ecològicament parlant, llançar milers de litres per minut d’aigua dolça al mar pel delta, mentre es esquilma fins a assecar la conca del Ter?. El problema del PHN sembla que va consistir per al PSC, a muntar el pollastre amb fins electorals, proposar la construcció de desaladores moltíssim més agressives contra el medi ambient i desentendre’s de la resta.

Els agricultors de la part baixa del Ter fa anys que ho reclamen, han adaptat els seus sistemes de reg a l’escàs cabal existent renovant canalitzacions, i reduint la necessitat d’aigua en gairebé un 60% de la utilitzada durant fa anys, no obstant això el transvasament autoritzat cap a la zona metropolitana de Barcelona, segueix sense respectar el cabal mínim ecològic de la conca mentre pel delta se segueixen llançant milions de litres al mar.

El fet d’haver guanyat la croada empresa contra el transvasament de l’Ebre recollit en el PHN ha posat de manifest la inexistència d’un pla per a l’optimització d’un recurs tan escàs i els cinc anys perduts fent bullir l’olla amb la victòria sobre el pérfid PP, fotent-li canya a CIU i mirant-se el llombrígol. i ara que el Ter baixa sec que?.

En una situació com la nostra s’ha d’observar l’optimització dels sistemes de reg, renegociar els drets gairebé feudals de l’ús de l’aigua, l’adequació de les canalitzacions existentents i la reducció de les pèrdues en transport al mínim i per descomptat la construcció de les desaladores i els transvasaments, siguin o no de l’Ebre, del Segre o del Rhone.

Ser ecologista en algunes ocasions pot arribar a ser un luxe i més quan el qual es posa l’etiqueta arriba a tocar poder i gestiona els recursos públics amb la deixadesa que s’està gestionant aquest tema, començant a enfrontar les terres de Girona amb les de Barcelona i les de l’Ebre, era això el que prentenien?.

Il·lustració – “Vigilando el Ebro” de Teodoro Pérez
admin
xarop1@gmail.com

Darrera del nick edp hi trobareu a l'Eduard un català de Girona enamorat de la seva terra i apassionat per internet, la fotografia i els esports de muntanya.

1 Comment
  • Pingback:En veu alta » Matar mosques a “canonades”
    Posted at 10:32h, 28 març Respon

    […] partits polítics que ara fomenten transvasaments entre la conca del Ebre i la del Llobregat, varen oposar-se per ideologia a un PHN que de la mateixa manera que tenia coses dolentes, en tenia d’altres de bones i del que no es […]

Post A Comment