Superàvits públics

28 febr. Superàvits públics

Un dels problemes amb els quals s’enfronten sempre els governs, és la falta de recursos per a cobrir prestacions socials o portar a terme la dotació de certs serveis públics, per als quals tradicionalment la caixa sol estar sempre buida. És curiós que quan això no és així, es mantingui sense dotar econòmicament lleis com la de la violència de gènere, romangui sota mínims les plantilles en sectors tan necessaris com el sanitari o educatiu.

Davant la disyuntiva que em retornin 400€ o que aquests s’inverteixin a solucionar aquestes mancances l’opció, al menys per a mi, és clara. És immoral que un estat generi superàvit, perquè una de dues, o s’han fet malament les previsions i per tant errat en el càlcul de les necessitats de benestar o bé no s’ha sabut gestionar correctament els recursos generats per falta de projectes o senzillament per incapacitat o paralització.

El govern no cotitza en borsa, no és una multinacional i per tant ningú els exigirà que tinguin beneficis, però si que el que ingressi de més del que es gasta s’inverteixi en el benestar comú. Aquest cas és un tema d’imprevisió que ens afecta a tots sense excepció. Que tregui pit d’una situació com aquesta un govern conservador seria normal, però que ho faci un pretés govern d’esquerres mentre falten mètges, mestres, habitatge, treball, seguretat, guarderies, etc, és senzillament una aixecada de camisa i una inmmoralitat.