14 febr. No ho arreglareu mai !!
Vist des de fora per a algú com jo aliè completament a l’escola, el conflicte que ha culminat avui amb la convocatòria de vaga fa mala olor, o dit d’altra forma, no està aflorant a l’opinió pública les veritables raons de l’atur o els qui ens ho haurien d’explicar no ho han sabut fer.
El text de base, que no llei, posat sobre la taula per la Conselleria de Educació, és un inici sobre el qual debatre, recollir idees i segons sigui el suport parlamentari que tinguin, incorporar-les al text definitiu que s’haurà d’articular, suposo que durant el procés hi hauran oportunitats de sobres per a parlar sobre els temes conflictius i llimar les asprors.
És obvi que en un país en el que cada vegada que hi ha un canvi en la consellería d’educació, sigui per l’alternança dels partits o simplement per rotació del titular, aquest aparegui pel ministeri amb “la seva nova llei d’educació” sota l’aixella no és una bona solució, ho posen en evidència els informes elaborats sobre la qualitat de l’ensenyament Pisa, Bofill, etc. i afecta per igual als professors i alumnes, el que tampoc és normal és la resistència sindical a admetre per exemple l’avaluació dels ensenyants i l’obligació que aquest sistema estableix al reciclatge del professorat, no volem augmentar la qualitat de la nostra educació?.
Segurament, les coses no s’hauran fet bé des de la consellería perquè tots els sindicats de l’escola pública secundin la vaga, vistes les seves intervencions durant aquesta setmana, cadascun d’ells per raons diferents i oposades, però els professors i els sindicats que els representen, almenys al 20% d’ells, haurien de tenir clar que elaborar lleis és feina del Parlament i al seu col·lectiu li toca adaptar-se als nous temps i ensenyar.
M’oloro que en el fons de l’excusa de la prevenció a una suposada privatització de l’ensenyament subjeu la pretensió del manteniment d’uns privilegis funcionarials i les disputes i competències entre els diferents sindicats per obtenir la majoria en el sector i això si que seria preocupant.
admin
Posted at 17:34h, 14 febrerEstic totlment d’acord amb tú Trina, aixó de l’eduació és com la dta aquella “entre todos la mataron y ella sola se murió”.
Salut i €
I grà cies per l’ho de l’errada.
trina
Posted at 17:22h, 14 febrerEduard,
és bastant aixà com ho dius..però no és només això, és també esgotament professional d’un model de sistema educatiu pensat per al segle XIX que no s’adapta al XXI.
Ni per diners, un augment del PIB és indispensable; ni per formació dels docents per obsolescència de la pròpia universitat; ni per modificació del rol social i per tant d’allò que s’espera del sistema i que la societat no facilita…Cal una esmena a la totalitat que la llei sembla que vol entomar, però que es fa amb timidesa, com d’amagat per part del govern, mentre l’oposició quasi no ha fet intervenció, i els pare si mares amb els mitjans, destrossen a plaer…cadascú ha de ser conscient de la seva responsabilitat, primer de tot els implicats, i després els altres, perquè els veritables protagonistes, els alumnes, ja passen de tot i estan endollats a la xarxa i a l’à udiovisual que és la veritable escola…són molt més llestos que tots nosaltres junts….