Super dimarts
308
post-template-default,single,single-post,postid-308,single-format-standard,bridge-core-3.1.1,qi-blocks-1.2.6,qodef-gutenberg--no-touch,qodef-qi--no-touch,qi-addons-for-elementor-1.6.9,qode-page-transition-enabled,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-30.0.1,qode-theme-bridge,qode_header_in_grid,elementor-beta,wpb-js-composer js-comp-ver-7.1,vc_responsive,elementor-default,elementor-kit-21231

Super dimarts

Super dimarts

Obama no ha pogut concretar aquesta matinada de “Super dimarts” la inèrcia positiva que des de l’inici de campanya havia caracteritzat a la seva candidatura, necessitava el cop d’efecte definitiu depassant a la Clinton per l’esquerra i encara que això s’ha materialitzat en quant al nombre d’estats que li han donat suport, no ha estat així pel nombre de compromisaris.

És difícil ja, que la tendència es reverteixi i que aquesta situació de “quasi empat tècnic” dugui al congrés de tancament demòcrata a escollir “establishment”, perquè en el fons, els demòcrates també són conservadors.

En situacions com aquestes en anteriors pugnes presidencials, el partit que després del super dimarts no ha definit al seu candidat i roman en la lluita intestina, sol perdre. Aquesta és l’esperança dels republicans que mentre dividien el vot mes conservador entre Rommey i Huckabee, Mcain el “menys republicà” dels tres, s’ha endut el gat a l’aigua, el pitjor rival possible per als demòcrates.

No oblidem que en els EUA el perfil de poder es defineix com “home, blanc i protestant“. Des d’aquest punt de vista i tenint en compte el conservadorisme de la societat nord-americana, no descartem sorpreses d’aquí fins a gener, ja que mentre cap dels demòcrates compleixen amb el perfil, Mcain, hi encaixa com anell al dit.

admin
xarop1@gmail.com

Darrera del nick edp hi trobareu a l'Eduard un català de Girona enamorat de la seva terra i apassionat per internet, la fotografia i els esports de muntanya.

7 Comments
  • Pingback:Maveryck McCain | En veu alta
    Posted at 21:07h, 20 agost Respon

    […] Sempre m’ha fet la impressió que Obama era un producte de màrqueting intel·ligent i molt ben gestionat que ha servit per augmentar els índex d’audiència dels grans canals televisius però quan s’acosta l’hora de la veritat perd pistonada davant la més que evident preferència dels nord americans per el prototipus de president que s’emmarca en els paràmetres, home, blanc i protestant. […]

  • trina
    Posted at 18:30h, 08 febrer Respon

    Eduard,
    em sembla que tenen un ego tan gran que no seran capaços de fer un tándem tan bo…
    salut

  • admin
    Posted at 19:42h, 06 febrer Respon

    Hola Trina.

    És que el problema el tenen els dos, l’Obama i la Clinton. El que haurien de fer des de ja, seria arribar a un acord, Clinton per a presidenta i l’Obama, amb molt de temps per endevant, de viice i com a candidat per a les properes, que crec que no poden presentar-se mes enllà de dues legislatures.

  • admin
    Posted at 19:40h, 06 febrer Respon

    Hola company.

    Completament d’acord amb tú. Avui en el programa del Cuní, un nordamericà que vota republicà, ha defiit a bush com el “pitjor president de l’història dels EUA”.

    Si aixó ho diuen fins i tot els republicans, és que surti el que surti, serà per a millorar, la pregunta del mil·lió és si la millora serà suficient o no.

    Salut i €

  • Pingback:Super Martes « Por la paz y la libertad
    Posted at 18:20h, 06 febrer Respon

    […] Llegir en català […]

  • trina
    Posted at 18:20h, 06 febrer Respon

    Eduard,
    totalment d’acord amb l’anàlisi. Mcain encara donarà la campanada, és el perfil: home, blanc, protestant…tantes promeses, tant canvi i després seran quatre anys més de no res. Espero que aquesta precampanya no hagi estat només una forma de fer guanyar molts quartos als mitjans…
    salut!

  • Té la mà Maria
    Posted at 18:03h, 06 febrer Respon

    si em vols creure, tan em fot qui guanyi, tocaran el collons igualment als mes pobres

Post A Reply to Té la mà Maria Cancel Reply