06 febr. Super dimarts
Obama no ha pogut concretar aquesta matinada de “Super dimarts” la inèrcia positiva que des de l’inici de campanya havia caracteritzat a la seva candidatura, necessitava el cop d’efecte definitiu depassant a la Clinton per l’esquerra i encara que això s’ha materialitzat en quant al nombre d’estats que li han donat suport, no ha estat així pel nombre de compromisaris.
És difícil ja, que la tendència es reverteixi i que aquesta situació de “quasi empat tècnic” dugui al congrés de tancament demòcrata a escollir “establishment”, perquè en el fons, els demòcrates també són conservadors.
En situacions com aquestes en anteriors pugnes presidencials, el partit que després del super dimarts no ha definit al seu candidat i roman en la lluita intestina, sol perdre. Aquesta és l’esperança dels republicans que mentre dividien el vot mes conservador entre Rommey i Huckabee, Mcain el “menys republicà” dels tres, s’ha endut el gat a l’aigua, el pitjor rival possible per als demòcrates.
No oblidem que en els EUA el perfil de poder es defineix com “home, blanc i protestant“. Des d’aquest punt de vista i tenint en compte el conservadorisme de la societat nord-americana, no descartem sorpreses d’aquí fins a gener, ja que mentre cap dels demòcrates compleixen amb el perfil, Mcain, hi encaixa com anell al dit.
Pingback:Maveryck McCain | En veu alta
Posted at 21:07h, 20 agost[…] Sempre m’ha fet la impressió que Obama era un producte de mà rqueting intel·ligent i molt ben gestionat que ha servit per augmentar els Ãndex d’audiència dels grans canals televisius però quan s’acosta l’hora de la veritat perd pistonada davant la més que evident preferència dels nord americans per el prototipus de president que s’emmarca en els parà metres, home, blanc i protestant. […]
trina
Posted at 18:30h, 08 febrerEduard,
em sembla que tenen un ego tan gran que no seran capaços de fer un tándem tan bo…
salut
admin
Posted at 19:42h, 06 febrerHola Trina.
És que el problema el tenen els dos, l’Obama i la Clinton. El que haurien de fer des de ja, seria arribar a un acord, Clinton per a presidenta i l’Obama, amb molt de temps per endevant, de viice i com a candidat per a les properes, que crec que no poden presentar-se mes enllà de dues legislatures.
admin
Posted at 19:40h, 06 febrerHola company.
Completament d’acord amb tú. Avui en el programa del CunÃ, un nordamericà que vota republicà , ha defiit a bush com el “pitjor president de l’història dels EUA”.
Si aixó ho diuen fins i tot els republicans, és que surti el que surti, serà per a millorar, la pregunta del mil·lió és si la millora serà suficient o no.
Salut i €
Pingback:Super Martes « Por la paz y la libertad
Posted at 18:20h, 06 febrer[…] Llegir en català […]
trina
Posted at 18:20h, 06 febrerEduard,
totalment d’acord amb l’anà lisi. Mcain encara donarà la campanada, és el perfil: home, blanc, protestant…tantes promeses, tant canvi i després seran quatre anys més de no res. Espero que aquesta precampanya no hagi estat només una forma de fer guanyar molts quartos als mitjans…
salut!
Té la mà Maria
Posted at 18:03h, 06 febrersi em vols creure, tan em fot qui guanyi, tocaran el collons igualment als mes pobres