Qué us costa dir la veritat!.

22 gen. Qué us costa dir la veritat!.

La setmana passada Bush i el seu amic Bernake, governador de la Fed varen anar a berenar i entre xocolata amb xurros i melindros, se’ls va ocórrer un pla per a rellançar l’economia nord-americana valorat en mes de 200.000 milions de $, el resultat, encara que sembli mentida ha estat la pitjor caiguda de les borses a nivell mundial de l’última dècada. Però no havíem quedat que no havia crisi George!.

De fet, el que Bush i Bernake van fer, tot i dir-nos que allò de les subprime no havia estat res, va ser reconèixer que la crisi financera de l’estiu havia dut a l’economia dels EUA a les portes de la recessió, o gairebé, el mateix que si un oncòleg t’expliqués que el càncer que pateixes no és greu i alhora t’aconsellés visitar a un notari per a les teves últimes voluntats. Consumir massa xocolata té de vegades aquests efectes.

I el poble, que encara que en la seva majoria no siguem economistes de l’escola liberal neocon nord-americana, ens hem adonat que ens volen donar gat per llebre, tots al mateix temps, potser perquè sabem el que costa arribar a final de mes per culpa de la puta hipoteca. Serà que els polítics menteixen cada vegada pitjor?, estaran perdent facultats, segur que si.

Veient la reacció del sector financer cada vegada que a algun il·luminat d’aquests se li ocorre prendre alguna decisió sobre economia, seria bo que optessin per dedicar-se a la busca i recerca del Bin Laden altra vegada, no se’ls donava molt millor però els teníem entretinguts en altres coses i que deixessin d’una vegada de jugar amb les coses de mejar, cony, que ja està bé.

Encara sort que els nostres polítics, no menteixen mai, que si no.