Quelqu’un m’a dit

18 gen. Quelqu’un m’a dit

Hi havia vida abans de la Bruni?.

Estic fins a les puntes de les orelles de la refotuda cançó de la Carla Bruni que com a gota malaia repeteixen, una vegada i una altra, la majoria de programes de ràdio i TV d’aquest país. Dels que han descobert recentment en la desesperant manca de veu i dubtosa afinació de la multimilionària “pija”, a la musa de la cançó moderna francesa o que veuen en la seva pose freda i insulsa, el paradigma de l’elegància i finura de qui va voler ser, advocada, model o cantautora. És guapísima, si ho reconec, i què?.

Que es casin d’una vegada amb el Nicolás, si no ho han fet ja i exerceixi de primera dama al mes pur estil Leticia, fora dels circuits comercials i de les promocions artificials, un servidor l’hi agrairà enormement, de debò.