Ser o no ser, de centre

16 gen. Ser o no ser, de centre

De les coses positives que va tenir en el seu moment la intenció pública i manifesta de centrar al PP en l’època Aznar destacaria la que reflectiria d’aquesta ambició una correcta lectura de l’espai polític d’aquest país i el reconeixement implícit de l’extremisme conservador i integrista en el qual la formació conservadora militava.

El trànsit cap a la moderació ideològica no es va arribar a culminar mai ja que a la primera oportunitat que el PP va gaudir de la majoria absoluta, possibilitant-lo escollir entre aquest pretès centrisme dialogant o el corró sense entranyes en el qual es va convertir, va escollir la creu.

A l’abandonar Aznar la política activa, va possibilitar el nomenament del moldejable Mariano Rajoy, el que significava que l’home del quasi bigoti seguia dirigint el cotarro des de l’ombra, extrem aquest que s’ha confirmat avui. Designant a Pizarro com núm 2 en les llistes, a part de representar el pagament dels serveis prestats, mata molts ocells d’un sol tir:

1. Situa a un prestigiós home d’empresa en l’àrea econòmica del partit que impedeixi, almenys de moment, l’enyorança d’Rato.
2. Tanca el pas a Gallardón, qui al costat dels Rato, Pimentel, Piqué, etc repesentaban aquest centre ocult existent en la formació.
3. Possibilita l’ascensió de la Botella a l’ajuntament de Madrid, davant la mes que probable dimissió de l’actual alcalde Gallardón.
4. I finalment solidifica al sector integrista, representat per Esperanza Aguirre com els dominadores absoluts del partit.

És una pèssima notícia per a la política en general que perd la possibilitat de recuperar l’enyorat centre que va desaparèixer i el seu dia amb el CDS i deslligar-se d’una vegada del titellaire de Rajoy, JMº Aznar, alhora que una altra d’excel·lent per al PSOE, que sense fer gens i amb el llast de l’economia l’hi stán posant a ou per a reeditar altres quatre anys de ZP