Amunt sotanes i pancartes

03 gen. Amunt sotanes i pancartes

Fa l’efecte que la jerarquia eclesiàstica s’ha quedat barada en el passat quan emperadors i reis els rendien honors. Escodrinyant en les seves entranyes veiem la mateixa organització que en temps va cremar a apóstates i bruixotes en les fogueres, va jeure de forma obscena amb dictadors que van massacrar i sotmetre pobles sencers o llançaven les seves benediccions a l’aviació feixista que va bombardejar les posicions republicanes durant la nostra guerra civil. No han evolucionat ni una mica.

Els pretesos agitadors socials moderns, vesteixen avui de púrpura, or i vermell i darrera del parapet de la denúncia d’una pretesa falta de democràcia, de la defensa de la família i els drets humans, s’amaguen inconfesables ambicions d’influències polítiques com les que han exercit en el passat i que no varen posar en evidència quan per exemple, governava el PP.

És molt millor veure la pretesa palla en ull aliè mentre la biga del seu els impedeix veure per exemple les inversions poc clares a les que destinen la seva indecent fortuna, amb la que solucionarien la injustícia social que tant denuncien, o l’estructura medieval, antidemocràtica i masclista que els empresona, els incessants casos de pederastia que fluïxen sense parar d’entre les seves files, els privilegis dels que gaudeixen a nivell fiscal, econòmic i social en un estat que es declara laic en la seva constitució.

Si el desig dels senyors bisbes és fer política, en lloc de dedicar-se a passejar les prominents papades i les panxes rodones, cridant eslógans per les cantonades, convocant a jubilats i als peons negres en les seves croades, que es constitueixin en partit polític i llestos, mentrestant els aconsellaria que comencessin a analitzar el perquè els seminaris i les esglésies segueixen estant tant buides.

Ja arriba a ser un contrasentit que els qui a contranatura renuncien a constituir una família, ens la presentin també com a la peça bàsica de una societat moderna.

Il·lustracio de ElGranVidrio