23 des. Braveheart
Ahir vaig veure a Td8 Braveheart l’excel·lent pel·lícula dirigida i protagonitzada per Mel Gibson, la història de l’heroi escocès William Wallace, convertit a la lluita contra l’opressor anglès per casualitat i posa realment els pèls de punta comprovar com la situació relatada, els anhels d’independència dels pobles, es repeteixen com gotes d’aigua. Qualsevol amb un mínim de visió objectiva podria assignar als personatges del film la seva correspondència amb els representants de la classe política actual del nostre país.
I és que el poder, representat per la noblesa llavors i per la classe política ara, s’ha fet hàbil en l’art de navegar entre dues aigües, apostant a vencedor i vençut, trobant en el missatge ambigu la millor recepta per a sobreviure. El que anys enrera van ser títols i terres són ara ministeris o transferències, el cas és no molestar massa.
A Catalunya possiblement avui dia les opcions soberanistes no siguin majoritàries, o potser si, però segur que tindrien moltes mes possibilitats d’èxit si els qui haurien de liderar un procés cap a aquest objectiu, CIU i ERC, s’identifiquessin de manera evident, els primers amb una clara predispossició d’independència i els segons paressin en l’inútil obstinació de convertir el descregut (PSC), perquè mentre ells estan discutint si són ous o son castanyes, la societat civil esta identificant als nous William Wallace per a liderar aquest moviment.
Al final, com en el popular joc de cartes, els tocara quedar-se amb la “mona”, sols i al marge d’una voluntat de molts que hauria de ser també la seva.
Il·lustració de Fulviou, gakería flickr (monoinAttesa)
No Comments