Veto a la prepotència

12 des. Veto a la prepotència

El veto del Senat als Pressupostos Generals del 2008 ha estat un toc d’atenció per al futur vencedor dels comicis de pròxim mes de Març que es presumeix sense majoria en la pròxima legislatura, estarà obligat a negociar, dialogar i arribar a acords amb qui poden construir les majories sòlides.

Sobre les conseqüències de la seva devolució al Congrés, durant el dia d’ahir s’han hagut d’escoltar moltes mentides interessades i valoracions sobre les intencions de CIU de caire evidentment electoralista, quan a la proposta també hi van donar suport pel PP, ERC (aquests estan en el tripartit0.2, no?), CC i EA ja que la veritat, lluny de posar en perill aquestes inversions tan necessàries per a Catalunya, simplement obligarà al PSOE a construir de nou les majories necessàries per a la seva aprovació, cosa que en primera instància no havia fet. Només mantenint el suport dels 188 diputats que ja van votar a favor en el Congrés, els pressupostos sortiran endavant i en el cas que no s’aconsegueixi i per tant s’hagi d’anar a la pròrroga dels del 2007, les partides previstes per al pròxim any passarien a engrossir els pressupostos del 2009, així de senzill. No em siguin demagogs please!.

El que si que es  perdrà són els imports pactats pel PSOE amb el PNB i BNG com pagament al suport a la inútil de la ministra Álvarez en la sessió de reprobació que van guanyar sobre la campana per tres vots, amb el suport incondicional dels 21 del PSC. Altra vegada ZP s’ho pensarà dues vegades abans de prometre cosesa que no té la seguretat de poder complir i el PNB i BNG en donar suports que no podran ser pagats.

Els motius del veto, els 1500€ mill€ que falten per a cobrir el compromís inversor al que obliga l’Estatut i la invasió de competències per part de la Llei de l’Habitatge de la ministra Chacón que sembla no conèixer els continguts del text estatutari que des del PSC tant diuen defensar. Ocupats com estan denunciant crostes nacionalistes, fent malbé el nivell educatiu del país, fent-nos la guitza amb l’AVE, les rodalies, l’enfondrament del Carmel, la gestió de la xarxa elèctrica i la cónstrucció de la MAT, la concessió de la terminal del Prat, la xarxa de carreteres, la Llei de la Dependència, etc. no m’estranya que no els surtin els comptes. I després encara s’ha de escoltar que CiU no està per defensar Catalunya, Mare de Deu senyor!.