11 des. Downshifting
Ara entenc el perquè d’aquests culebrots interminables que fan en les sobretaules de la majoria de les emisores de TV, als cinc minuts davant del televisor t’envaeïx aquest dolç sopor que convida a tancar els ulls i abandonar-se en el sa exercici de la migdiada.
Des que aquell conductor amb massa pressa i poca perícia em va llençar de la moto el primer de març, és un plaer que he tornat a redescubrir i a gaudir com mai, el tempo del dia es ralenteix, desapareixen les presses i el stress en el que abans em movia i és que com deia el meu avi, “no todas las pedradas atinan” buscant la cara amable de qualsevol situació adversa, tot un savi el meu avi si senyor!.
I a sobre el costum arrelat des de la nostra tendra infància i de la que ens avergonyirem en el seu moment al convertir-nos en moderns, o aixó ens creiem, s’ha demostrat avui com una excel·lent teràpia per al benestar general i és recomanada per metges francesos, alemanys, anglesos i nord-americans i és que els costums mediterranis igual que el que passa amb la dieta, acaben sent imitades per tots.
El Downshifting és la nova tendència nascuda en contraposició al fenomen Yuppie i que busca en essència la tornada a la vida simple, el gaudi de l’oci i del temps de lleure, lluny de les tendències consumistes que ens envolten actualment. Que ens retornen al concepte de la vida d’abans, de quan erem uns marrecs, en la que una correcta gestió del temps ens permetia fins i tot dormir mitja tarda com una soca. Ja és collonut que s’hàgin d’inventar aquesta paraulota en anglès perquè ens n’adonem!.
Il·lustració original – “The Siesta” de Vincent Van Gogh
Pingback:En veu alta » Setmana 10/12/07 a edp.cat
Posted at 13:23h, 15 desembre[…] sobre el ritme que ens han impossat a les nostres vides, hem tornat a redescobrir la migdiada, ajudats pels culebrots televisius de difÃcil qualificació i  mentre planxavem l’orella […]
Carmef
Posted at 22:10h, 13 desembreBona Nit Marcel.li, la migdiada realment es pura poesia… Jo fa molt temps que no faig una vacaineta d´aquelles que et deixen atontat per tot el dia…pèrò quina tonteria més bona!. Salutacions.
Marcel·lÃ
Posted at 21:04h, 13 desembreCant dels joves
L’hora nostra és arribada,
tots ens hem desensonyat
amb el front il·luminat
per la llum d’una altra albada.
I esperem que surti el sol
per cantar-ne l’alegria;
quan veurem que s’alça el dia
alçarem, cantant, el vol.
Com aucells ens alçarem
movent l’aire amb la volada;
com a núvols creixerem
amb remors de pedregada.
I en les serres avials
remourem la gran tempesta
fins que el sol, veient-nos alts,
ens vesteixi amb llums de testa.
I per l’aire, llavors pur,
de la PÃ tria rabejada,
baixarem amb vol segur
a repòs de migdiada.
Joan Maragall
Marcel·lÃ
Posted at 21:04h, 13 desembreLA SIESTA
José Zorrilla
Son las tres de la tarde, julio, Castilla.
El sol no alumbra, que arde, ciega, no brilla.
La luz es una llama que abrasa el cielo,
ni una brisa una rama mueve en el suelo.
Desde el hombre a la mosca todo se enerva,
la culebra se enrosca bajo la yerba,
la perdiz por la siembra suelta no corre,
y el cigüeño a la hembra deja en la torre.
Ni el topo, de galbana, se asoma a su hoyo
ni el mosco pez se afana contra el arroyo
ni hoza la comadreja por la montaña
ni labra miel la abeja ni hila la araña.
La agua el aire no arruga, la mies no ondea,
ni las flores la oruga torpe babea,
todo al fuego se agosta del seco estÃo,
duerme hasta la langosta sobre el plantÃo.
Sólo yo velo y gozo fresco y sereno,
sólo yo de alborozo me siento lleno,
porque mi Rosa, reclinada en mi seno,
duerme y reposa.
Voraz la tierra tuesta el sol del estÃo,
mas el bosque nos presta su toldo umbrÃo.
Donde Rosa se acuesta brota el rocÃo,
susurra la floresta, murmura el rÃo.
¡Duerme en calma tu siesta, dulce bien mÃo!
¡Duerme entretanto
que yo te velo, duerme,
que yo te canto!
Marcel·lÃ
Posted at 21:03h, 13 desembreHay momentos en algunos dÃas
en los que como este siento y escucho
bellos sonidos que bucean en el aire,
probablemente los más hermosos
que oiré en mucho tiempo.
Pisadas sordas que saltan escalones
de dos en dos y un resoplido
cuando caen juntos los pies
en el rellano.
Frescas melodÃas que se escapan del frigorÃfico
tras ellas un vaso de cristal
se posa cuidadosamente sobre la encimera
y agua que cae sobre agua
y agua que cae sobre labios
y sobre boca y silencio.
Después tiempo y pasos de nuevo
más pequeños, más ligeros
aún más rápidos
con otro ritmo, otra música
música de tules y lápices de colores
música de azúcar quemada,
pasos que se apagan de golpe
y cae un gato del tejado
hundiendo sus patas en el sofá.
Es la hora de la siesta
y no quiero despertar
porque si lo hago
dejaré de oÃr los sonidos
que bucean en el silencio.
Marcel·lÃ
Posted at 21:02h, 13 desembreSr. Eduard deseo que se reponga pronto y no olvide el secreto del bienestar pasa por la siesta, ja ja. Un sueñecito furtivo ya no es solamente cosa de los insomnes o de los agotados por el trabajo. Según expertos en estrés, salud y productividad, una siesta diaria de veinte minutos es un momento “autodedicado†esencial. De hecho, podrÃa ser la clave para una vida más relajada y triunfal. Sin embargo, al no iniciado puede costarle echarse la siesta. Para algunos, el tiempo de descanso requiere práctica. Pero, una vez que se aprende, el placer de la siesta ejerce un gran poder, ja ja.
admin
Posted at 15:12h, 13 desembreBé Nuncamais, fent via i ben poc a poc això és molt lent i dolorós. Pensi que un ja no és un marrec i aquestes coses articulars volen molta feina, espero que em donin l’alta a primers d’Abril (si no hi ha cap entrebanc).
Salut i gracies per interesar-se
Rosa
Posted at 15:10h, 13 desembreBueno nuncamais yo suelo decir migdiada, y ni sabia que existia en ingles, pero aunque la palabra inglesa sea equivalente, seguro que no es la misma, no tienen tradicion de siestas,
nuncamais
Posted at 15:09h, 13 desembreEstic més que fart de la proliferació de paraules angleses per substituir les pròpies. Els torracollons – terme que prefereixo al terme estranger jilipollas, del que és l’equivalent exacte – sempre han existit, però mai, com ara, han envaït tots els camps com avui dia.
De totes maneres, mentre hi hagi tan poca cultura i tan poc sentit comú, haurem de suportar-los cada vegada més.
Tornant a un altre tema, com et va, Eduard?
nuncamais
Posted at 15:08h, 13 desembreRosa: De todas maneras, lo que se dice deporte, me parece que nolo es.
nuncamais
Posted at 15:08h, 13 desembreRosa. Tu eres inteligente. Nada mejor que una buena siesta!
Rosa
Posted at 15:07h, 13 desembrePues yo siempre que puedo practico el deporte de la siesta, aunque sean 20 minutos, y la verdad nunca me a dado verguenza reconocerlo es mas prefiero no comer y descansar ese ratito a ser posible que comery no descansar. Por mi lo votaria deporte nacional
Pingback:Downshifting « Por la paz y la libertad
Posted at 09:15h, 13 desembre[…] Llegir en català […]
edp
Posted at 22:05h, 11 desembreHola Trina.
Si que és veritat, fa falta quelcom per parar, mirar al voltant i tenir temps per analitzar si la via que estem portant és realment la que ens agrada.
Quan la reflexió es produeix el mes normal és que recuperem costums i formes de fer del passat, no sé si per anyorança o perque ens n’adonem que era el que realment funcionava de veritat.
Salutacions.
Trina Milan
Posted at 20:50h, 11 desembrePerò si és per a recuperar l’avi, el pare, l’amic, ja està bé. A voltes, només les batzegades dures ens retornen a lloc.
No hauria de ser aixÃ, no haurÃem de patir per ser; però sembla que ens toca.
La percepció del que és important es reforça amb el dolor. Humans com som, imperfectes fÃsica i emocionalment, necessitem dels estris més obvis per a tornar a lloc.
Ànims Eduard!
Trina