Partit Plastilina

10 des. Partit Plastilina

Si el PP fós un objecte, estaria ara mateix trencat en mil bocins de tant contreure’s i estirar-se com un xiclet de l’extrem cap al centre, depenent de l’etapa de legislatura en la qual ens trobem. L’exercici contractor de la formació conservadora és tan escandalós que es mereixeria l’àlies del partit plastilina.

L’obstinació en centrar-se a quatre dies de les eleccions contrasta amb l’estratègia desbocada que ha mantingut durant aquesta legislatura, arrabassant contra l’Estatut, recusant magistrats progressistes, bloquejant la renovació d’institucions, enredant amb el terrorisme i el procés del 11M i les seves teories. Si ja sabia que això és el que la ciutadania espera, perquè ha estat malbaratant quatre anys de legislatura insistint en altres coses?.

El sector “moderat” sembla haver pres les regnes del partit incorporant a personatges com Gallardón i apartant del seu epicentre decisor a Zaplanas, Acebes, Orejas i Astarloas, però cometent també l’imperdonable error de no incorporar a Rato en el seu equip econòmic potser tement l’eclipsi del seu líder, Mariano Rajoy. Com el mal estudiant es malda per aprovar a corre-cuita mentre ha estat embullant durant tot aquest temps.

També s’ha renegat de les teories conspiratories, de la AVT (Alcaraz, Roma no paga als traïdors), de la bulla permanent amb ETA en l’epicentre. La recent estirada d’orelles del TC sobre l’ús del recursament del que ha fet mal ús i abús el PP situant-lo en pràctiques fora de l’esperit constitucional, potser ha contribuït a això.