Cecs, sords i muds

03 des. Cecs, sords i muds

La lògica en l’acció d’ETA s’assembla cada vegada mes a la d’un autista que és incapaç de mirar cap al seu al voltant i assimilar els missatges i els senyals que floreixen pertot arreu, són com el protagonista de la vella òpera rock interpretat per Roger Daltrey, vocalista de “The Who“, Tommy, cecs, sords i muts.

Em nego a assumir que l’estratègia dels assassins reprodueixi el desig d’un poble, el basc, que em consta, està fins als nassos de violència, de confrontació i de morts. L’assassinat d’aquest cap de setmana ha servit per a arruïnar la vida a dues famílies i poc mes, per a incrementar el desig de revenja de sectors ultranacionalistas i dificultar una mica més la solució dialogada del conflicte, que malgrat qui li pesi, és l’única via possible.

Mentre agonitzava en un hospital de Baiona el segon dels xavals tirotejats, la ciutadania, farta ja de tanta manipulació partidista, va exigir a les organitzacions polítiques la unitat que des que el PP pastura per l’oposició, no s’ha propuit i encara que les primeres reaccions van anar per aquí, les successives declaracions ha diluït ja l’actitud inicial, com ETA ells també, cecs sords i muts.

Si 40 anys de lluita policial ens han portat fins a aquí, hora serà per a considerar canviar l’estratègia, però de debò, les escenificacions cara a la galeria ajuden a crear eslógans electorals i poca cosa mes i la gent els estem demanant altres coses.

Ilustración publicada en los Bloggers.tv