L’home tranquil
180
post-template-default,single,single-post,postid-180,single-format-standard,bridge-core-3.1.1,qi-blocks-1.2.6,qodef-gutenberg--no-touch,qodef-qi--no-touch,qi-addons-for-elementor-1.6.9,qode-page-transition-enabled,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-30.0.1,qode-theme-bridge,qode_header_in_grid,elementor-beta,wpb-js-composer js-comp-ver-7.1,vc_responsive,elementor-default,elementor-kit-21231

L’home tranquil

L’home tranquil

Ahir vam bufar l’espelma del primer any del govern Montilla, el Tripartit 0.2 i entre les notes del “Per molts anys” i la lògica alegria dels pares de la criatura, és inevitale realitzar els primers balanços de la gestió del seu govern i aquest s’ha de saldar, i és una opinió personal meva, amb un suspens general.

Per a ser justos és de llei reconèixer, en contraposició al convuls tripartit anterior encapçalat per Maragall, que Montilla ha impregnat a l’executiu d’una estabilitat encomiable i això no és poca cosa tenint com soci a una ERC bicèfala, plena de radicals lliures i contradiccions. També i forçat pel seu naixement i per l’adscripció al PSOE, ha estat capaç de mostrar-se reivindicatiu quan ha tocat enfront del govern central sent capaç fins i tot del famós discurs de la desafecció que tanta volada va provocar en la capital del regne.

Per contra; En un estat que no és federal, l’abandó del tema identitari es presenta com una aposta perillosíssima suportada i consentida per qui hauria de ser el màxim defensor de la idea soberanista (o això hauria d’ésser, oi Carod?). Per a un govern que es va basar des del l’origen en la gestió el seu actiu mes important, els resultats de l’arribada de l’AVE a Barcelona (i el que queda fins a la frontera), de la ineficient i escassa infraestructura electrica causant entre altres coses de l’apagada de Barcelona, dels desacords entre els socis del govern sobre la MAT, de la paralització del 4º cinturó i d’altres obres ja previstes com el desdoblament del Eix Transversal, de les adjudicacions de la Tsud del Prat a Iberia, de lleis estatals com la de la dependéncia els afectats de la qual segueixen sense cobrar les prestacions a les quals tenen dret per problemes burocràtics, la imposició de la sisena hora escolar per a impartir castellà assumint la revisió del sistema d’immersió lingüística adoptada per unanimitat per el nostre Parlament, o de la incapacitat per a forçar la dimissió d’una nefasta Magdalena Álvarez, de la pèrdua de qualitat i audiéncia de TV3 i la resta d’organismes de la corporació , del nefast resultat de la nostra sistema educatiu que ens col·loca com a cuers a nivell europeu. Per la creació d’una llei nacional per a l’habitatge que fomenta la demanda en contra de l’oferta (al·lucinant!), etc.

Com que encara li queden tres anys del curs, esperem que com en l’ESO, progressi favorablement i que d’una vegada el tan socorregut remei de tirar-li la culpa a qui han governat abans, quedi en l’oblit. Quatre anys donen per a molt si es saben gestionar  millor els recursos . I si no demanin-li consell a aquesta ministra que tant valoren i que no volen fer fora ni per mal de morir!.

admin
xarop1@gmail.com

Darrera del nick edp hi trobareu a l'Eduard un català de Girona enamorat de la seva terra i apassionat per internet, la fotografia i els esports de muntanya.

7 Comments
  • Salvador1
    Posted at 18:42h, 29 novembre Respon

    Por cierto Marcel·lí, tampoco le eche demasiadas culpas a Calvo Sotelo. El pobre no tubo tiempo ni para demostrar lo mal que podría llegarlo a hacer. Ja, ja, ja, ja.

  • Salvador1
    Posted at 18:42h, 29 novembre Respon

    Veo, Marcel·lí, que en la hojas sigue sin estar, por ejemplo, ZP.

  • Marcel·lí
    Posted at 18:41h, 29 novembre Respon

    Sr. Salvador tampoco he citado a Tarradellas, Aznar, Calvo Sotelo, era para simplificar. Fascismo, transcición y democrácia. Lo importante es el contenido, no coja usted el rabano por las hojas y menos si es rojo, ja ja.

  • Jon Kepa
    Posted at 18:40h, 29 novembre Respon

    El PSOE lo hace todo bien Salvador, todo excepto cantarle las 40 a los sinvergüenzas del PP, eso no lo ha aprendido aún

  • Salvador1
    Posted at 18:39h, 29 novembre Respon

    Supongo, Marcel!lí, que también no se tratará de dar la culpa a felipe Gonzalez, que no la debe tener, no?. Supongo, por sus palabras, que de Adolfo Suarez, la culpa, pasó directamente a Jordi Pujol, no?. Claro, es que parece que los socialistas estan imbuídos de un espiritu santo especial que les proteje de cualquier culpa. Ja, ja, ja, ja. Y, claro, en casi cuatro años de gobierno tripartito en Catalunya y del PSOE en Madrid no da tiempo de, como mínimo, detectar esas deficiencias. Fijese que ya no les pido ni el proyectar o hacer planes estratégicos. ja, ja, ja, ja.

  • Marcel·lí
    Posted at 18:38h, 29 novembre Respon

    Sr. Quirón, hablando de infraestucturas y como usted conoce, no se improvisa de la noche a la mañana, es una tarea de muchos años, de un plan estratégico consensuado e intocable, no se trata de dar la culpa a Franco – que la tiene – no se trata de dar la culpa al gobierno de Adolfo Suarez – que la tiene – no se trata de dar la culpa al gobierno de Jordi Pujol – que la tiene – no se trata de dar la culpa a nadie en particular y a todos en general. El estado de las infraestructuras es lastimoso y se está enderezando el rumbo y es obvio es que “si la haces te equivocas” y si no haces nada no se nota de momento pero se acumula la necesidad de afrontar el reto de las infraestructuras. Si Catalunya quiere avanzar tendrá que ser menos partidista y más catalanista, “fer la feina ben feta” como decia el president Pujol. O tendremos que realizar las elecciones cada diez años, como mínimo, ja ja.

  • Pingback:El hombre tranquilo « Por la paz y la libertad
    Posted at 10:28h, 29 novembre Respon

    […] Llegir en català […]

Post A Reply to El hombre tranquilo « Por la paz y la libertad Cancel Reply