Chàvez, president duracell

26 nov. Chàvez, president duracell

Ho juro, és l’última vegada que parlo d’Hugo Chàvez fins que el propi poble veneçolà l’envii “al carajo”, com diu ell, d’una puntada en el cul. No hi ha res més semblat a un dictador de dretes que un altre d’esquerres i en això Chávez s’està aplicant.

Consideracions a part sobre el succés de la cimera i a risc de tornar a rebre altre devessall d’insults del país americà, que tindré el plaer d’esborrar un per un, no l’aguanto. I si això em passa a mí a milers de quilómetres puc començar a entendre el que ha de ser per als propis veneçolans, per als seus veïns colombians i per a sudamérica sencera.

L’actitud de macarra, el discurs mesiánic i la falta d’educació pròpia d’un matón de taverna l’allunyen d’aquest ideal progressista que diu defensar. Quan algú amb la delicadesa d’un ós, la llengua d’un venedor de fira i el cervell d’un bou amb galteres aconsegueix arribar a ser president d’un país amb petroli, qualsevol cosa és possible que passi.

El que està aconseguint Chávez, és tornar a posar al Rei en valor davant els ulls dels espanyols en el moment en que la monarquia estava més qüestionada, no ho sabia aixó sr. Chàvez?, i evidenciar que a la nostra política exterior en aquesta legislatura li fa falta una posada a punt a fons, Qué cony li vol preguntar al govern veneçolà sr. Moratinos?.

I mentre l’amic Chávez, dura i dura i dura…

• Fotografia publicada a “El País”