09 nov. El poder de la blogosfera
Des de fa ja un temps el fenomen d’internet comença a ser incòmode per a alguns. Ho és per al poder polític que veu en la blogosfera una font crítica cap a les seves actuacions dificilment controlable tret que s’apliquin mesures com les que es van apuntar setmanes enrere a Itàlia o a Espanya amb la SGAE.
Des que l’evolució de la tecnologia ens ha permès que qualsevol pugui expressar les seves opinions referent a qualsevol tema amb total indpendencia i de forma senzilla en la web2.0, ha començat a molestar també als professionals d’això de l’escriure, que veuen com de cop han de compartir mitjà amb un munt de amateurs disposats a publicar el seu article diari i en ocasions amb una qualitat comparable o superior als que es guanyen la vida fent-ho.
Era qüestió de temps que règims polítics el respecte dels quals per qualsevol tipus de llibertats és zero, actuessin de forma inquisitoria sobre el mitjà capant accessos i restringint sites en l’àmbit d’accés nacional, o fins i tot es permetessin, al mes pur estil hacker, accedir a fonts d’informació oberts com la Wikipedia per a modificar els seus continguts a antull, simplement perquè la història no els és favorable i el mateix han fet algunes multinacionals.
Die enrera llegint el blog de Ricardo Galli, vaig descobrir un nou mètode per a cohartar aquesta llibertat de premsa, que no és altre que la d’utilitzar influències perquè un superior, en aquest cas la rectora de la universitat de Palma, “aconsellés” quins continguts havia o no tenir el blog que aquest editava en la plataforma de la universitat.
La nostra història moderna està plena d’exemples sobre el que una bona adaptació a la tecnologia pot reportar, tant en l’àmbit econòmic, com social o polític, n’hi ha prou en recordar l’episodi del debat per la presidència que Kenedy i Nixon van protagonitzar davant la TV i que va fer que els nord-americans votessin a JFK per sobre de les previsions inicials. Potser i només ho penso, a algun d’aquests aprenents de bruixot li de en algun moment buscar-li els avantatges de la web2.0 i en lloc d’emprar tant temps furgant en els seus intestins per a limitar-lo.
Que no oblidin que darrere de qualsevol blog s’hi troba un ciutadà que fa possible cada cert temps que uns o uns altres visquin de fireta, el millor seria escoltar-nos. Encara que no els agradi el missatge, mitjà mes fiable per a conèixer de primera mà l’opinió de la gent no el trobaràn, aqui està disponible per a qui encerti a usar-lo però no per a enmerdar, que ens n’adonarem!.
Sorry, the comment form is closed at this time.