29 oct. Vuelva vd. mañana
Mariano José Larra va parlar en el seu moment del prototip del funcionari espanyol que parapetat derrera d’una guixeta exercia el seu poder contra qualsevol dels ciutadans que tenia l’ocurrència de necessitar el seu servei. Aquesta estructura d’Estat centralista, ineficaç, lent i antic se segueix mantenint avui dia, qualsevol podria dir que Larra és un escriptor o periodista contemporani i a fe que el seu discurs no desentonaria gens.
Els tics del passat segueixen mantenint-se quan el fucionari de torn, des de qualsevol despatx del seu ministeri de Madrid contemplant qualsevol topografia decideix tancant els ulls i assenyalant amb el dit, la ubicació de qualsevol infraestructura, com les estacions de l’AVE.
El marró a salvar de moment, és arribar a Barcelona, que vist com està el pati, no és per menystenir. Ni em vull imaginar el que passarà després, quan es venci l’obstacle metropolità, perforant la ciutat com un gegantí cuc, arrossegant-se a pocs metres de la Sagrada Família i encongint el cor de tots aquells ciutadans que viuen, mengen, dormen sobre el futur traçat.
De Girona de moment ningú n’ha parlat encara i l’obra aquí ha de salvar la llera dels dos rius, Ter i Onyar, tot i que ja s’estan repartint els usos per a l’espai que deixarà l’actual traçat del tren, a això se’n diu vendre la pell d’ós abans de caçar-lo.
Sorry, the comment form is closed at this time.