Ens prenen el pèl
133
post-template-default,single,single-post,postid-133,single-format-standard,bridge-core-3.1.1,qi-blocks-1.2.6,qodef-gutenberg--no-touch,qodef-qi--no-touch,qi-addons-for-elementor-1.6.9,qode-page-transition-enabled,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-30.0.1,qode-theme-bridge,qode_header_in_grid,elementor-beta,wpb-js-composer js-comp-ver-7.1,vc_responsive,elementor-default,elementor-kit-21231

Ens prenen el pèl

Ens prenen el pèl

Als catalans ens estan prenent el pèl des de sempre, però en aquests últims temps a sobre, ens ho reconeixen a la cara i no reaccionem. Potser hauriem de buscar en aquesta percepció el principal motiu de l’auge del soberanisme, tant maltractament no podia concloure d’altra manera.

La segona fase de la devolució dels mal anomenats “papers de Salamanca” per concloure, el caos ferroviari del servei de rodalies a Barcelona, ara interromput temporalment perquè les obres de l’AVE no posin en perill la integritat física dels viatgers, el retard en la construcció de l’Alta Velocitat, posada en evidència fins i tot per la Comissió Europea, el desfasament inversor estatal, reconegut per apatero s’allarga ja per més de 15 anys (el PP en va governar en 8 d’aquests), L’adjudicació de la Terminal Sud del Prat i el vassallatge vers a AENA, el estira i arronsa en els càlculs sobre la inversió total reconeguda en el nou estatut, el compromís estatal per a la publicació de les balances fiscals d’una vegada, etc. Sembla que qualsevol Llei que anés a afavorir-nos pogués ser obviada pel govern espanyol de torn sense cap consequència, mentre que les que ens van “en contra”, es compleixin fins a l’última coma.

Si a tot això afegim encara avui, que qualsevol mesura que es prengui per a normalitzar tant greuge és mal vista i pitjor venuda en la resta d’Espanya i que estem en període preelectoral, humm quant perill té això! entendrem perquè la cosa segueix gairebé igual. I ara només falta que els magistrats del Constitucional, en un acte suprem de miopía política, tirin enrera l’Estatut, perquè s’encengui la metxa d’un conflicte polític-social d’imprevisibles conseqüències.

Comentaris a xarop

No Comments

Sorry, the comment form is closed at this time.