13 oct. Gràcies Mariano
Ja tenim muntat l’embolic per el que no hauria d’haver comançat mai. Espanya 2000, organització d’extrema dreta, va cremar a Barcelona i València i a la vista de tots, les fotos de Carod i ibarretxe, a mà alçada, entre cares al sol i banderes preconstitucionals, donant-nos la raó a aquells que creiem que el més semblant a un extremista de dretes és altre extremista d’esquerres i de que els autistes socials mengen a totes les taules. La nota discordant d’uns pocs, de una jornada festiva i reivindicativa que va transcórrer en general, pacíficament per a la resta. I ara Marlaska, que hem de fer?.
Perquè ara, qui va obrir la espita de les fogueres hauria de decidir si això és també delicte, l’un és vicepresident de la Generalitat i l’altre Leendakari del govern d’Euskadi i per tant figures institucionals com ho pot ser també el Rei. Jo sincerament creo que lo de Girona no va passar de la pura anècdota igual que el d’ahir a Barclona i València, però qui va elevar aquests actes a categoria d’esdeveniment, l’amic Marlaska, assegut ara en la butaca d’orelles de pell de vaca negre del seu despatx de l’audiència, potser s’adoni de l’embolic en el que ens ha ficat a tots, ell el primer, amb la seva reacció infantil i desmesurada per la crema de fotos de Rei.
Si hi ha gent que per a expressar les seves conviccions o per a confirmar les seves creences necessiten donar-li a la mixtura, de debò que els compadeixo, però compadeixo més a qui d’això han volgut fer un problema d’Estat quan no ho era i els qui esperant treure un profit electoral han tornat a esbalotar el galliner. Des d’ahir segurament hagi uns quants exaltats més en ambdós bàndols.
Gràcies pel discurs Mariano.
Sorry, the comment form is closed at this time.