Acceptar la mort
70
post-template-default,single,single-post,postid-70,single-format-standard,bridge-core-3.1.1,qi-blocks-1.2.7,qodef-gutenberg--no-touch,qodef-qi--no-touch,qi-addons-for-elementor-1.6.9,qode-page-transition-enabled,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-30.0.1,qode-theme-bridge,qode_header_in_grid,elementor-beta,wpb-js-composer js-comp-ver-7.1,vc_responsive,elementor-default,elementor-kit-21231

Acceptar la mort

Acceptar la mort

En la nostra cultura occidental, la mort és un fet que no es vol acceptar, quelcom que sistemàticament s’amaga, s’aparta, s’oblida. És potser per això que quan arriba, ens produïx aquest dolor intens, aquesta amargor per la pèrdua i ens és veritablement dificil trobar consol. Simplement no ens han preparat per a rebre-la.

El temps és l’antídot per a un oblit que pretenem cura, en realitat costum de la nova situació, perquè per als que ens quedem, no ens queda cap altre remei.

Sempre m’ha fascinat la forma que Orient ha incorporat la mort com un aspecte més de la vida, despullant-lo del dramatisme al que aquí acostumem i engalanant-la com el fet més important que ens ha de tocar viure de un tó participatiu i festiu.

Preparar-se per a la mort és preparar-se també per a la vida, si altres coses fossin tan certes com que tard o d’hora hem de morir, un altre gall ens cantaria.

(una abraçada molt forta per a la Montse, en Jose, l’Anna i els seus pares, que aquests dies s’ho estàn passant molt malament).

Comentaris a xarop.net

No Comments

Sorry, the comment form is closed at this time.