Perquè ha enmudit la patronal?

29 jul. Perquè ha enmudit la patronal?

Acostumats com estàvem els espanyols als plors i lamentacions de l’amic José Mª Cuevas, ex-dirigent de la patronal espanyola CEOE, sobre les necessitats de l’economia espanyola i més concretament de la flexibilització del mercat laboral, que se’ns fa estrany el silenci del que disfrutem avui dia. Ja sé que passa, Gerardo Díaz ha de ser mut!.

I és que valdria la pena preguntar-se el perquè d’aquest silenci, per ventura s’ha desregulat el mercat de treball?, s’ha aprovat l’acomiadament lliure?, s’han reduït les despeses estucturales dels quals tant es queixen els empresaris?, doncs que jo sàpiga, no, no obstant això un factor s’ha afegit en els últims 5 anys a la nostra realitat econòmica que ha aportat un canvi substancial en la situació actual i aquest no és altre que la immigració.

El fenomen, tan criticat des d’aquestes mateixes files empresarials quan es parla amb la gorra de polític conservador, ha portat “de facto”  la reducció efectiva del preu de la mà d’obra en més d’un 14% en els darrers anys i a més la possibilitat davant la necessitat impericosa de tots aquests nouvinguts de subsistir, de l’acceptació de les condicions imposades per alguns empresaris desaprensius que els empren fora de tota norma i en condicions molt pròximes a l’esclavitud.

Tres dades avalen aquesta tesi, el primer via l’INE, ens diu que el sou mig d’un treballador és de 21.000€/any, el segon que el nostre salari mig només està per sobre de Portugal i Polònia, significatiu no?, i finalment que som el país amb la taxa de temporalitat més alta de la UE, ja tenim les coses més clares?.

A més Espanya sofreix avui dia dos problemes que afecten a la qualitat de l’ocupació, el primer la falta d’especialització de la mà d’obra i un ràtio bajíssim de productivitat si ens comparem amb els nostres socis de la UE, el que provoca que la nostra major font d’ocupació se centri, com no, en el sector de la construcció i aquest ja sabem tots en quina situació comença a estar.

Un governant previsor hauria de fer els primers comptes sobre l’efecte que una més que previsible crisi , tindrà en l’ocupació i per tant en la despesa pública via subsidis i per tant en els nostres pressupostos grals. i en el dia a dia particular de tots. La memòria de vegades falla i els qui duien el timó durant l’última gran recessió econòmica, farien molt bé no oblidant els seus efectes, s’en recorda vicepresident Solbes?

Comentaris a xarop.net