Viure sol, morir sol.

07 des. Viure sol, morir sol.

Aquests dies , a través de la premsa de Catalunya, hem sabut de la fortuna que està gestionant la Generalitat d’una herència intestada i de beneficiaris desconeguts, que s’eleva a més de 2000 milions de les antigues pessetes, una merdeta, vaja.

La Sra. Carme Pinto, va morir tan sola com havia viscut, malalta i cuidada per una assistenta i sense familiars reconeguts.

La reflexió, no és tant sobre l’actuació de la Generalitat a aquest efecte, ja que per la Llei de Succesions, el tema queda molt bé regulat, sinó pel fet de viure sola, de morir sola.

És realment trist arribar a situacions tan dramàtiques com aquesta, i desconeixent la realitat de la senyora, és aventurat emetre judicis o opinions referent a això, però me fa que de qui més milions de euros tenia en el banc, com la més pobra dels seus conveïns, aquests que vivien llogats en l’immoble de la seva propietat.

Per no molestar o simplement per raresa, la gent tendeix a aïllar-se del món exterior, si damunt no es té familiars propers, passa el que passa, que es mor en la més absoluta solitud. El que és diu en aquests casos, que pobra era, que només tenia diners !!!.