espanya Tag

26 nov. No m’agrades, Espanya

No m’agrada ser espanyol, em genera un rebuig tant gran cada dia que passa que dubto que mai el pugui reconduir. El meu projecte personal no passa ja per Espanya i menys quan he pogut comprovar que l’únic que els interessa de nosaltres és  la contribució que fem amb el nostre 10% del PIB a la caixa nacional, per a pagar les festes dels altres.

No m’agrada tampoc que ens vulguin fer combregar amb rodes de molí titllant la iniciativa dels 12 rotatius catalans amb l’editorial que han publicat avui com una pressió intolerable al constitucional,  després de tres anys de conyes, pressió serà si de cas, presentar recurs per un text que és calcat en molts aspectes als d’altres comunitats que no s’han recusat, organitzar recollides de signatures en contra fent servir falsedats, recusar a membres del tribunal perquè no puguin fer la seva feina o bloquejar la seva renovació per a manipular, pervertir i potinejar la voluntat d’un poble.

Fins i tot haig d’admetre que el rebuig del constitucional a l’estatut és la millor cosa que ens podia passar per adonar-nos-en que a Espanya els catalans no hi tenim cabuda si no abaixem el cap, arronsem la cua entre les cames i diem a tot “amén”. L’inici per engegar un procés desinhibit i col·lectiu que de la ma de la societat civil ens porti a l’avantsala d’un procés irreversible cap a la sobirania i a un plantejament valent com a societat moderna i compromesa, necessita d’un sotrac com aquest que aconsegueixi sense proposar-ho una unitat en el plantejament que fins ara no hi era.

M’emprenya que em vulguin prendre per idiota i potser la millor forma de fer-ho evident és transmetre el missatge que fins aquí hem arribat, els sembli be o malament a Espanya, perquè la veritat, se me’n fot el que puguin pensar!.

I sabeu que cagamandúrries del constitucional, Catalunya és una nació dieu el que dieu vosaltres.

Read More