Inici

El millor argument pro independència és la intransigència del Govern d'Espanya cares a una hipotètica negociació pel referèndum que s'ha de fer, Sí o Sí. Els catalans que estem per fotre el camp quan més de pressa millor, hauríem de donar les gràcies permanentment pel capficament en el NO de l'altra banda i no solament en això, si no per l'oportunitat de la bateria anticatalana (Llei d'educació, Balances Fiscals, etc..) que prové de l'executiu en un moment en que el que aconsellaria el sentit comú seria no tibar massa la corda, però està vist que la subtilesa no és una característica de l'espanyol que mana o crea opinió.

Sí, vull decidir el meu futur. http://www.sivull.cat

Perquè sabem d'on venim i on volem anar. Perquè hem demostrat que podem fer tot el que ens proposem. Perquè tenim prou recursos i treballem més que ningú. Perquè aquí tothom és benvingut. Perquè tenim cops de genialitat admirats arreu del món. Perquè ens hem guanyat el dret a decidir el nostre destí, ha arribat el moment de fer un pas endavant.

Difícilment algú partidari de la independència canviarà el sentit del seu vot per moltes convencions que se'ls ocorri fer als del PP a casa nostra, en canvi si que es pot donar el cas que defensors de 3es Vies acabin mutant en el registre cap a la sobirania, simplement perquè la manca de propostes per part del govern central que ho facin possible els condueix cap aquesta opció.

Ja ens ha quedat clar, Mariano, el pla que teniu els del PP per que els catalans no marxem és venir a casa nostra a mentir-nos, enganyar-nos, insultar-nos i fer-nos por. Suposo que l'argumentari no us ha costat massa esforç només calia rescatar quatre frases de les que dedicà Francisco de Quevedo als catalans i ja està, els espanyolistes tampoc heu evolucionat tant mentalment des del segle XVIè!

Molts dels meus companys de jovent que en l'època d'institut decidiren abraçar l'opció del PSC, alguns d'ells en altes responsabilitats polítiques en l'entorn local, ahir es degueren sentir malament, molt malament. Incòmodes i molestos en veure com la mediocritat s'ha fet amb les rendes d'un partit que anys enllà representava l'inconformisme, la lluita i les ganes de fer, avui els traeix i es dona la mà en contra la llibertat de decidir del poble català amb C's i el PP.

Catalunya no és Escòcia, ni tant sols és el Quebec, però no ho és no pel recurrent argumentari espanyolista que veu diferències entre el que els moviments ciutadans promouen, votar. No ho és per les diferents actituts dels estats als que pertanyen que deixen la construcció de la frase incomplerta, el que és palmari és que Espanya no és Gran Bretanya o el Canadà.

Finalment el jutge podrà escoltar de primera veu el que ha de dir la Infanta Cristina en relació al merder en que s'han ficat amb el seu marit Iñaki i la empresa Noos i és que pel cap baix se'n poden anar a un mínim de deu anys de presó si es confirmessin totes les acusacions, algú en té cap mena de dubtes del que acabarà passant?

Els catalans som prudents a desesperar, a vegades fins i tot massa i per no molestar ens hem acostumat a eufemitzar des de les coses més trivials fins les importants. A còpia de clatellots quan traiem els peus de l'olla ens han creat una memòria subliminal de coerció al més pur estil del mono que quan vol agafar el plàtan li etziben una màniga d'hòsties, clar després de 300 anys d'experimentació negativa la convicció de que si aixequem la mà ens la foten s'incorpora poc a poc, registre genètic en diuen!

La involució que està patint España de la mà del PP és tant forta que no trobaria gens estrany que algun aprenent de Torquemada d'aquests que corren pel govern li passés pel cap restaurar els Tribunals de la Santa Inquisición, en quatre dies fogueres a les places majors per socarrar bruixots i bruixes. Si no els fan fora aviat quan deixin el govern a España no la coneixeran ningú que en tingui menys dels 80 anys.