Inici

Sé que de vegades no ens entenem, que no ens mirem amb els mateixos ulls i fins i tot el que pensem ens separa. No voldria ser groller, ni cridar ni emprenyar-me. Ni ser tampoc massa futil, superficial o pallús. Cada cop valoro més estar tranquil, no saps quant em fa falta fer-me absent de mi mateix, respirar profund amb els ulls tancats i mirar-me per dins. He après a estar sol, a comptar les hores mentre passen, a sentir la foscor i la llum sense necessitat d'explicar-les ....... a ser jo.

Raimon no és independentista. Ens ho ha dit sense necessitat de titllar-nos als que sí que ho som de NaZis o feixistes. Ens ho ha dit sense recórrer al trencament social inventat. Ens ho ha dit contra el desig de la por dels que invoquen la violència. Ens ho ha dit des de la calma, serenor, coherència de qui ens ha cantat des d'un llarg silenci amb la frescor i la força del vent nortat.

A l'Alberto José Borja, el meu amic madrileny, li ha faltat temps per trucar-me aquest matí per llençar-me quatre puies sobre el Barça. No passa massa sovint en els darrers temps que en poc menys d'una setmana hàgim decidit no guanyar ni la Champions ni la Lliga fent dos dels ridículs més potents que recordo en aquesta casa. Sort que he estat àgil mentalment i li he fet notar que ells tampoc han guanyat ben res encare i que en la Lliga l'Atlètico els porta tres punts d'avantatge i el goal average i a la Champions els espera el Pep Guardiola i el seu Bayern! De moment nosaltres ja tenim la Supercopa!!

El nostre pare va ser un home bó, noble, recte i honest. Un home tendre, generós, comprensiu i pacient, molt pacient. Un home de profondes conviccions i creences des de les que es permeté, fins i tot en els moments més durs de la llarga malaltia que ha patit, afrontar-la cara a cara, amb un somriure i sense queixa.

Fa trenta anys, Apple va introduir el Macintosh amb la promesa per posar el poder creatiu de tecnologia dins tothom és mans. Va llançar una generació d'innovadors que continuen canviar el món. Aquest 30 anys "timeline" celebra alguns d'aquells pioners i l'impacte profund han fet....

Se'm fa difícil escriture sobre coses que no comprenc, del rebuig cap una persona simplement per decidir ser com és, obertament, sense enganys ni hipocresies ........... sobre aquesta mentalitat integrista que ens condemna a no sentir a no viure, a no ser. Qui som nosaltres per a dictar les normes als demés i qui son ells per a imposar-nos-les a nosaltres?

Segurament pels que treballeu a la ràdio o a la TV és difícil ser conscients de la influència que acabeu tenint en la vida de la gent que us escolta, que us veu. A quantes persones en moments complicats esteu ajudant a passar les males estones i tirar endavant. La importància de fer nostre aquell gest, aquella mirada o la rialla desbordant que formen part de la vostra vida i que ens regaleu. De com esperem cada dia l'hora de la cita per estar amb vosaltres, per somriure acompanyats i refermar aquell íntim sentiment que sou un dels nostres i la pretensió agosarada de ser un dels vostres també.