Image Image Image Image Image

Sota les porxades de la rambla. {girona}

Share on TwitterShare via email

Del que diuen la majoria dels polítics en els mítings als que ens sotmeten en plena campanya electoral, com deia la meva àvia, “la meitat de la meitat”, això ens hem de creure. Des de la etiqueta que pengen al Mas com a independentista des de les files del PPC i el PSC, (ja és curiosa la coincidència de l’anàlisi, cony) fins a l’etiquetatge que en fan des d’Esquerra com un servent defensor de les polítiques de Zapatero o de soci ideal per el Rajoy, hi ha tant de tros que es fa impossible que ambdues siguin certes. El que deia, “la meitat de la meitat”.

(més…)

Share on TwitterShare via email

Quan la Jordina em va convèncer per a visitar París, mai no hagués dit que la ciutat m’agradaria tant. París és ense cap mena de dubtes una d’aquelles capitals a on qualsevol s’hi pot sentir bé, com a casa i si a més hi afegim la tranquil·litat d’un mes d’Agost i la sensació de tenir tot el temps del món estant de vacances, encare més.

(més…)

Share on TwitterShare via email

Avui, els companys dels informatius de TV3 han emès el documental Camí d’un somni, que relata el camí seguit pel Sandro Rosell fins a la presidència del Barça, una experiència de la que gràcies als companys Didac Lee i Trina, vaig tenir el plaer de participar des de l’entorn 2.0.

(més…)

Share on TwitterShare via email

Mesos enrera, la dimissió de Tony Blair va escenificar el primer esgraó del desintegrament de la aliança occidental en contra del món musulmà que es va escenificar amb la tristament famosa foto del trio calaveres a les Açores. Li va faltar temps, entre conferència i conferència, de renegar de les seves responsabilitats en un dels més cruels assassinats massius de la nostra història.

(més…)

Share on TwitterShare via email

Cada cop que s’acosten eleccions el vell i gastat diria jo, discurs de les esquerres i la dreta es repeteix cercant en el subconscient popular el registre de la por que més d’una vegada en aquest país ha guanyat algun procés electoral. És tant evident que la dicotomia ha canviat des de fa temps com preocupant el fet que, des de els aparells de propaganda de partits sobretot etiquetats com d’esquerres, davant de manca de propostes sempre va bé apel·lar l’home del sac.

(més…)

Share on TwitterShare via email

En un col·lectiu d’alt rendiment la gestió del grup és fonamental. El Barça del Pep és un dels pocs exemples que podem trobar en l’esport professional en el que s’ha aconseguit posar per damunt del desig individual els interessos d’un equip i els resultats estan a la vista.

(més…)

Share on TwitterShare via email

1. No t’has de prendre mai, un somnífer i un laxant la mateixa nit, si ho fas cagada l’has (mai millor dit).

2. A la feina ja ets vell als cinquanta anys, però pel govern no ho seràs mai, fins l’any de la teva mort estaràs obligat a fer la declaració de la renda.

3. El millor amic de l’home no és el gos, ens han estat enganyant, és el Pep Guardiola i el barça de les sis copes !!!.

(més…)

Share on TwitterShare via email
Scroll to Top

To Top

Bloc d'opinio de l'Eduard Diaz

16

mai
2010

5 Comments

In economia

By edp

El país de la puta misèria

On 16, mai 2010 | 5 Comments | In economia | By edp

Heus ací que el dimecres passat ens varem despertar a Espanya sent un país intervingut per les autoritats econòmiques mundials. L’FMI i la UE ens han imposat uns estalvis que abans no havíem aprés a fer i a qui els ha tocat “la grossa” de la retallada han estat els de sempre, funcionaris, pensionistes, famílies i treballadors en general. De cop, lluny d’estar jugant a la Champions  econòmica ens hem trobat disputant-nos el play-off per a no baixar amb Grècia, Itàlia, Irlanda i Portugal. El país sencer en la puta misèria.

Read more…

Share on TwitterShare via email

Tags | , , , ,

13

mai
2010

2 Comments

In reflexions

By edp

La Maria

On 13, mai 2010 | 2 Comments | In reflexions | By edp

El passat febrer la Maria ens va deixar després d’una llarga malaltia de molts anys. L’Alzheimer li va recluir una ment d’infant en un cos envellit i gastat que a la fi no va poder resistir-se més al que es preveia com inevitable desenllaç i va col·lapsar.

Fins i tot en els darrers instants  quan s’apropava el moment del traspàs se’ns feia difícil d’acceptar. No estem preparats per afrontar la mort quan ens visita i un fet que hauria de ser una part més de la vida i per tant afrontat amb tota normalitat, es converteix en un episodi traumàtic, obscur i engoixant.

Potser hi ajudaria el fet de privar a la persona que estimes d’una agonia innecessària i cruel que difícilment es pot justificar. Si els que en vida han procurat per la salut del malalt en aquest últim acte estesin predisposats a ajudar i a no fer-ho encare més difícil del que ja és, potser el tràngol per a tots seria molt més fàcil d’acceptar.

No he entès mai el perquè, sota un concepte de Déu estrany, se li nega a un moribund una pau que tant ell com la família necessita, com per sobre del deure de privar del sofriment a qui agonitza i el desig de no veure patir a una persona que t’estimes, massa sovint preval una suposada ètica del metge al bon morir d’un malalt.

La Maria va morir després de cinc llargs dies de patiment, en mig de la impotència de tots nosaltres i la manca de caritat d’un doctor al que en vida la Maria idolatrava i que li va imposar, perquè li va donar la gana, la fi d’una mort indigne per un ésser humà.

Coses així no haurien de passar mai.

Share on TwitterShare via email

Tags |

17

abr
2010

3 Comments

In reflexions

By edp

Spain is different

On 17, abr 2010 | 3 Comments | In reflexions | By edp

Spain is different, i tant que ho és que li ho preguntin als magistrats del constitucional, o els jutges que s’entesten en ignorar lleis com les dels crims contra la humanitat o a la patrulla de polítics que s’intuien per sobre del bé i del mal i no han parat de posar la ma a la caixa. Que li ho diguin als 5 mil·lions d’aturats, als mil·lers d’empreses que tanquen per manca de crèdit, als que s’han sentit estafats pels bancs a qui a més els han de pagar les festes.

Que ens ho diguin als que treballem mentre ens cusen a impostos cada any, als que hem de fer qualsevol gestió des de la finestreta d’unes administracions que no paren de créixer, o als que ens estiraran l’edat de jubilació un parell d’anys per a rebre el final una pensió de merda, mentre que els que estan allà dalt per a servir-nos marxaran a casa amb les butxaques plenes i una jubilació del carall per vuit anys (de feina??).

Si senyor, Spain is different, i tant que ho és!

Share on TwitterShare via email

Photoblog Awards

On 30, mar 2010 | One Comment | In blocoespai, fotografia | By edp

La irrupció de la fotografia de format digital juntament amb el fenòmen blocaire ha fet sense cap mena de dubtes que excel·lents fotògrafs amateurs puguin publicar, promocionar i donar-se a conèixer més fàcilment que en cap altra època. La proliferació de premis dona la possibilitat de que professionals de reconegut prestigi, competeixin amb els seus portfolis arreu. Però potser la millor iniciativa per a premiar la creativitat i l’enginy de tant aficionat a la fotografia, la dona PhotoblogAwards que des de l’any 2006 convoca a tots els malalts de la fotografia que gestionen també un Photoblog, al seu premi anual.

En la seva web si ho voleu, podreu disfrutar amb els guanyadors dels darrers anys (2006, 2007, 2008 i 2009) i una extensa relació de tots els blocs presentats en la present edició, als que podeu donar el vostre vot i exercir de jurat. Si busqueu entre tota la oferta de participants hi han veritables tresors.

I ja ho sabeu per a la propera edició, si sou aficionats a la fotografia i teniu un fotoblog, no us talleu gens ni mica.

Share on TwitterShare via email

22

mar
2010

3 Comments

In travellum

By edp

Guia de París

On 22, mar 2010 | 3 Comments | In travellum | By edp

Avui he penjat a    -t   r    a    v   e   l   l   u   m-   el darrer capítol de la guia de París, el corresponent a Montparnasse i el Barri llatí. Amb aquest post finalitza el relat particular de la meva estada a la ciutat llum. Tots els capítols estan documentats amb les rutes per imprimir, fotografies dels indrets visitats i enllaços a webs oficials dels llocs que varem visitar.

Espero que us siguin d’utilitat si algun cop decidiu visitar París.  A bientot!

Share on TwitterShare via email

Tags |

21

mar
2010

One Comment

In fotografia

By edp

Steve McCurry, fotògraf

On 21, mar 2010 | One Comment | In fotografia | By edp

Steve McCurry es va donar a conèixer quan l’any 1985 National Geographic li va publicar en portada el retrat d’una noia afghana (Afghan girl), amb uns ulls verds i lluents com les maragdes. Avui via el blog de fotografia de Microsiervos, m’ha arribat l’adreça de la seva web a on hi té penjat el portfoli, que us animo a visitar ja que crec que val la pena.

El treball d’aquest fotògraf de l’agència Magnum es centra principalment en les imatges de l’Orient Mitjà, a on hi va arribar abans de que l’extinta URSS envaís l’Afghanistà, país que des de aquell moment, no ha deixat de ser trista actualitat.

Share on TwitterShare via email

Tags |

21

mar
2010

One Comment

In disseny

By edp

Plataformes professionals per edició de blogs

On 21, mar 2010 | One Comment | In disseny | By edp

La corrent d’escriure un blog va néixer ja fa més o menys una desena d’anys. El que estava limitat en un primer moment a programadors i gent dedicada al disseny web que es feien les seves pròpies creacions, ha esdevingut amb el temps una generalització a l’abast de tothom. Gràcies a les plataformes d’edició de continguts, eines conegudes com a CMS, qualsevol, sense cap coneixement previ en llenguatges de programació web o en l’ús del Photoshop pot editar el seu propi blog, només ha de tenir temps, les ganes de fer-ho i coses a dir.

Els primer editors que varen aparèixer amb la intenció de ser els referents varen ésser les plataformes Movable Type de la gent de SixApart, un paquet per instal·lar en el propi servidor, força complicat però que aportava uns resultats molt bons tant pel que fa a la utilització com al acabat visual que recentment s’ha tornat a rellançar per a recuperar el temps perdut, després d’un parell d’anys d’abandonament que li han fet perdre un temps preciós front el seu gran competidor i WordPress.

Posteriorment la gent de Google també va voler la seva part de pastís i va treure Blogger, la més utilitzada entre els blocaires de casa nostra i junt a  la versió plataformada de WordPress, la més estesa a nivell mundial. A nivell local n’hi han d’altres amb un cert pes de les que podem destacar Vilaweb i la gent de bloc.cat. Però quan volem diferenciar la presentació de la nostra bitàcola de les demés no ens queda cap més remei que aprendre altre cop a personalitzar les plantilles existents, el que ens implica un esforç que a vegades no estarem disposats a fer o a pagar per els serveis d’un dissenyador web.

Existeixen però plataformes d’edició de continguts de pagament que ofereixen els mateixos serveis que les gratuïtes com les de WordPress o Blogger i d’altres més i que el resultat final que s’obté treballant amb elles és d’un aspecte professional amb molt poc esforç, d’aquestes us en vull fer arribar dues, Squarespace i TypePad.

  • Squarespace, existeix des del 2003 i no va ser creada específicament per l’edició de blogs si no que els eu objectiu és el de proporcionar eines per a la gestió de webs senceres, òbviament també de blogs. Hi han diferents plans als que ens podem subscriure que impliquen pagaments que van des dels 8$/mes l’opció més bàsica fins els 50$/mes la més potent que ens permets gestionar fins i tot comunitats amb un nombre il·limitat de membres.

  • TypePad, és de SixApart, els creadors de la plataforma MovableType de la que ja us en he parlat abans. El funcionament és força similar a la plataforma Squarespace i dona diferents nivells de gestió, segons siguin els nostres objectius, però en aquest cas centrats únicament en els blogs. Els preus d’aquesta plataforma van des dels 8,95$/mes fins els 89,95$/mes de la modalitat Bussiness, la més potent.

Ambdues opcions ofereixen l’accés de prova (Trial Acces), que ens permetrà trastejar amb l’eina durant un mes sense cost i conèixer les possibilitats de les plataformes.

Share on TwitterShare via email

Tags | ,

20

mar
2010

6 Comments

In catosfera

By admin

Rànquings Alianzo.com

On 20, mar 2010 | 6 Comments | In catosfera | By admin

La meva relació amb el món que s’ha anomenat 2.0 arrenca de lluny. Des principi del 2004 em va agafar la “cosa” per editar el meu propi bloc, així va néixer “En veu alta”, que fins avui ha anat passant per diferents etapes d’activitat i dedicació. En els moments en els que la entrega a la causa era més intensa, em movia la promoció, el posicionament del meu bloc en els cercadors i la consideració d’una comunitat blocaire que sovint es traduïa en els indicadors 2.0.

Technorati, Google, Yahoo, Alexa, etc. es varen convertir en rutines claus per a saber si realment estava fent la feina com calia o no. I no em puc queixar de com varen anar els resultats en els moments d’activitat intensa, en plena efervescència de les primeres jornades de la Catosfera, a on fins i tot podia arribar a publicar 10 posts per dia, una passada impossible de mantenir en el temps per una persona normal. El guardó al millor bloc en llengua no castellana del concurs de 20 Minutos del 2008 en va ser la culminació. Però la meva lluita, obsessió fins i tot diria jo, anava en aconseguir un bon rànquing en Alianzo, potser el millor indicador de blocs després de Technorati, una lluita estèril i fins i tot frustrant que em va portar en el millor moment en el lloc 264 dels blocs en català.

Aquest matí per curiositat i després de molts mesos sense fer-ho, m’he decidit a mirar altre cop el registre dels meus blocs a Alianzo, volia canviar la imatge del bloc ja que vaig modificar la plantilla recentment, i ves per on la gran sorpresa, “En veu alta” surt en el sisè lloc del rànquing dels blocs escrits en català. Però no solament això si no que en el de la comunitat de catalunya és el 43è i en el rànquing espanyol el 252 è i tot això en un moment en el que la publicació ha baixat i l’activitat s’ha moderat d’allò més.

Misteris del destí o la inèrcia d’una sobreactivitat de molts mesos enrere? Chi lo sa, com diu el Berlusconi. chi lo sa.

Share on TwitterShare via email