Som un grup d’amics i companys de creença. Som 27 persones, blocaires catalans, emprenedors, i amb esperit innovador. Som usuaris ferms i convençuts de que els entorns socials de la web 2.0 poden donar forma a un projecte de Barça que ens involucri a tots.
Som el Consell 2.0 de la pre-candidatura d’en Sandro Rosell per a les properes eleccions a Can Barça.
Participes?
La incapacitat amb la que el govern espanyol està responent al llast de la crisi econòmica que ens afecta de tant manifesta i evident con és, espanta. Llegint el deteriorament de les nostres xifres cada vegada que al govern ens les dona, això sí, amagades i revestides de brots de color verd hom té la sensació d’estar dins un forat negre de dimensions inabastables.
S&P una de les tres agències de rating internacional que miraven cap al cel mentre les bombolles especulatives s’inflaven sense parar, va posar sobre la taula l’efecte nefast del cercle viciós en el que uns quants països s’han instal·lat, entre ells Espanya, per culpa del endeutament descomunal, vaticinant que d’aquí més o menys un parell d’anys si no fem res per evitar-ho, estarem fins i tot fora de l’euro, un desastre de conseqüències indesxifrables que no em vull ni imaginar.
Com no podia ser d’altra manera, les reaccions que l’editorial conjunt d’ahir han provocat a Madrid ja ens les esperàvem tots plegats, la constatació de la reacció indica que no han entès absolutament res del missatge al que de manera multitudinària varem donar suport molts catalans i de la resta de l’estat, dieu-me agosarat però jo diria que ni l’han llegit. La resposta a un text equilibrat, ponderat ple de seny i de coherència, ha vingut plena de desconsideracions, insults, manca de respecte i poca classe, qüestió d’estils.
Els catalans ja estem acostumats a actituds semblants quan no més extremes, hi estem avesats pels arguments grollers i fal·laços dels qui ens ataquen la llengua amb l’absurd del perill del castellà o quan ens acusen d’insolidaris i articulen campanyes polítiques per anar a buscar quatre vots a San Julián del culo prieto posant la ideologia davant de la convivència. Ho fan tant sovint que ja ens sembla fins i tot normal.
Avui 12 diaris catalans publiquen el mateix editorial, en defensa de l’Estatut de Catalunya i davant l’actitud del Tribunal Constitucional que n’ha de dictaminar la seva constitucionalitat a partir d’un recurs presentat pel PP.
Us el reprodueixo…
Després de gairebé tres anys de lenta deliberació i de contínues maniobres tàctiques que han malmès la seva cohesió i han erosionat el seu prestigi, el Tribunal Constitucional pot estar a punt d’emetre sentència sobre l’Estatut de Catalunya, promulgat el 20 de juliol del 2006 pel cap de l’Estat, el rei Joan Carles, amb el següent encapçalament: «Sapigueu: que les Corts Generals han aprovat, els ciutadans de Catalunya han ratificat en referèndum i Jo vinc a sancionar la llei orgànica següent». Serà la primera vegada des de la restauració democràtica de 1977 que l’alt tribunal es pronuncia sobre una llei fonamental ratificada pels electors. L’expectació és alta.
No m’agrada ser espanyol, em genera un rebuig tant gran cada dia que passa que dubto que mai el pugui reconduir. El meu projecte personal no passa ja per Espanya i menys quan he pogut comprovar que l’únic que els interessa de nosaltres és la contribució que fem amb el nostre 10% del PIB a la caixa nacional, per a pagar les festes dels altres.
No m’agrada tampoc que ens vulguin fer combregar amb rodes de molí titllant la iniciativa dels 12 rotatius catalans amb l’editorial que han publicat avui com una pressió intolerable al constitucional, després de tres anys de conyes, pressió serà si de cas, presentar recurs per un text que és calcat en molts aspectes als d’altres comunitats que no s’han recusat, organitzar recollides de signatures en contra fent servir falsedats, recusar a membres del tribunal perquè no puguin fer la seva feina o bloquejar la seva renovació per a manipular, pervertir i potinejar la voluntat d’un poble.
Bloc d'opinio de l'Eduard Diaz
Escriu el terme que vols cercar i prem entrar.
Copyright © 2004–2009. All rights reserved.
RSS Feed. Aquest bloc està optimitzat per a Wordpress i fa servir Modern Clix, un tema dissenyat per Rodrigo Galindez.