25 març Mentre es barallen, Catalunya perd
En Jesús va escriure ahir un post en el que posava de manifest que els processos de canvi interns dels partits polítics, son precisament això, personals i intransferibles i jo hi estic totalment d’acord. Les lluites de corrents ideològiques o de lideratge personal, tot i que estiguin passant ara mateix a Esquerra, s’han anat succeint en el si de les diverses organitzacions de manera constant, les baralles CDC-UDC, els corrents dins del PSC (espanyolistes-catalanistes) que fins i tot li varen costar la presidència a Pasqual Maragall, l’inici de cop d’estat que s’ha iniciat contra Mariano Rajoy en el PP, l’enfrontament en el PNV entre els sobiranistes de Joseba Eigibar i els moderats de Josu Jon Imaz o el daltabaix d’IU que amb la dimissió de Llamazares els obre les portes a una competició interna per a succeir-lo que els pot costar fins i tot la desaparició, s’haurien de percebre com a fets normals en política.
És evident però que totes les crisis que es produeixen, son utilitzades per els demés en un clar objectiu de “revenja” perque abans, els altres han fet el mateix i per tant, com a nens petits s’acompleix allò d’esperar assegut a que passi el cadàver de l’enemic, també li tocarà el torn al PSC no ho dubteu.
Però la crisis actual d’Esquerra si que té una component molt important que no s’escapa del anàlisi extern, el domèstic ja se’l faran ells. La pugna per el lideratge entre Carod i Puigcercós acabarà passant factura a l’àmbit catalanista que enlloc d’augmentar com hauria d’ésser el primer objectiu de una organització declaradament sobiranista, gràcies a l’errònia estratègia d’ERC, està minvant.
L’aposta de l’executiva d’Esquerra s’ha vist que no ha estat referendada per un alt percentatge dels seus votants en les successives eleccions que s’han anat duent a terme després de la constitució del primer tripartit, un 40% menys en les municipals a Barcelona capital, un 26% menys en les autonòmiques i un 60% de merma en les darreres generals, no sé qui els fa l’anàlisi a aquesta gent però per a mi és força evident que militar en el Tripartit els està penalitzant, a ells i al projecte de una Catalunya sobirana.
Els moviments que es van iniciar quan Puigcercós va dimitir, és un indici de la inestabilitat que en els propers mesos es traslladarà al Tripartit sens cap mena de dubtes, potser caldrà precisament això, per reconstruir des de les cendres un nou sentiment catalanista sense complexes i amb l’objectiu clar de la sobirania. Tant de bó sigui així.
No Comments