La Campus Party va néixer el 1997 i organitza cada any a més de la de València, una trobada al Brasil i una altra a Colombia. Per si voleu seguir-la en tot detall i estar informats del que allà s’està fent us facilito els enllaços a la seva web i al seu bloc.

• Web Campus Party
• Bloc Campus Party

L’equipament amb el que s’ha dotat a l’esdeveniment, us el relaciono tot seguit.

• 6000 ordinadors
• 7,5 Gb de connexió
• 80 Km de xarxa
• 10 km de fibra òptica
• 10 fibres òptiques de darrera generació per unir tots els pabellons connectats a 80 Gbps
• 300 horas de formació (tallers, conferències, etc.)
• 200 treballadors de l’organització
• 160 voluntaris

Les empreses mes importants del sector i els seus principals executius es reuneixen a Montjuïc per a presentar el desenvolupament de solucions ja conegudes al costat dels resultats d’investigacions recents i soluciones de negoci. Per una setmana Barcelona es convertirà en el centre de transaccions multimil·lionaries, que passaran a potenciar en definitiva, la nostra 2.0.

En aquesta edició el concepte de “mobilitat” es presenta com l’antídot anticrisis per excel·lència, solucions basades en tecnologies Wifi, Wimax apleguen versatilitat i cobertura i Telefònica anunciarà el que tot el món sap ja, la comercialització del iPhone. També i com a confirmació que aquest any serà l’any de les xarxes socials, destacant per la seva importància i implemntación en el nostre país la presentació de Facebook en castellà.

Llàstima que com gairebé sempre s’hagi desaprofitat una excel·lent oportunitat per a presentar-la en català, i el conseller de l’àrea, inaugurant esvorancs?.

Després de l’esglai inicial creient-me durant uns minuts Marc Vidal (ja, ja ,ja) i a pesar de “resistir-me” a localitzar l’errada, vaig fer el que es suponia havia d’haver fet, investigar i el resultat em va dur a descobrir que un mal funcionament de FeedBlitz, amb els que tinc donat d’alta un sistema de subscripció de feed per correu electrònic, estava funcionant malament i era el causant de la distorsió. Al navegar un poc per altres blogs vaig veure que havia estat un problema general, que encara avui està afectant a l’estadística. Us imagineu si alguna cosa així hagués afectat a l’enquesta electoral del PP, ja m’imagino a Acebes cridant embogit, Zapatero dimissió!, (bé, ell en castellà, és clar).

          Netscape

Des de l’adquisició de l’empresa per part de AOL, va passar per diverses fases de desenvolupament, optant al final per la creació de la Fundació Mozilla, que va inaugurar l’era del navegador com codi lliure, donant lloc al naixement d’un altre dels competidors d’explorer, el Firefox. en l’actualitat la suite Navigator 9.0 de Netscape contava amb poc menys del 0.6% del mercat dels navegadors, una misèria per a qui fora, fa poc mes de 15 anys, el líder mundial. A partir del 1 de Febrer, ja no es treuran mes versions ni es facilitarà suport del producte.

Però a més de tot això, Netscape passarà a la història per haver estat el primer a plantejar batalla legal contra Bill Gates i el domini que aquest ejercia amb el seu SO en el mercat i el que és mes dificil, de guanyar-la. Aquesta va ser la primera vegada de moltes altres mes, que el gegant Microsoft va doblegar el genoll.

Netscape ha mort, viva Netscape!

Els costos de les telecomunicacions per a una empresa són elevats (telefonia, dades, mòbils), és per aquest motiu que les alternatives a la telefonia tradicional han sorgit com bolets a la tardor, prometent uns abarataments propers al 80% en alguns casos però al analitzar-los podem comprovar que no són certs, vegem.

Per a efectuar VoIP hem de tenir connexió internet, bé a través de BE o banda estreta, cosa poc usual avui dia, o serveis de Banda ampla, (ADSL, Cable, connexions mòbils 3G, etc.) amb el que en el pitjor dels casos l’operadora que ens facilita el servei, ja ens inclou TOTES les trucades nacionals (locals, provincials i nacionals) en la quota, o sigui, cost 0.

Per a les internacionals o de Fix a mòbil disposem de solucions en forma de bonus (prepagament) o de la solució més econòmica d’efectuar-les mòbil/mòbil aprofitant un dels programes de descompte existents que abarateixen les trucades fins a un cèntim/minut. La qualitat dels serveis VoIP és també molt menor, sofrint retards en la veu, sorolls per interferències, etc. i moltes vegades problemes per a establir la comunicació.

Si el que un usuari de Skype buscava era l’estalvi de costos, ha comptabilitzat quant diners perd cada hora que està incomunicat per no poder fer els seus negocis?, amb cada trucada que no pot arribar a establir?, els costos que li representa que els seus clients tinguin dificultats per a contactar amb ells?, que les seves comunicacions no se celebrin amb la qualitat suficient?.

Desenganyem-nos, el moll de l’òs està en els costos, no en la tecnologia, perquè si les meves comunicacions són a0€, que m’importa que siguin sobre suport XTB o sobre IP?. Quan m’hagi de plantejar altres opcions de serveis possiblement la INVERSIÓ en tecnologia de VoIP ens serà rendible, però avui dia, encara el propietari de la xarxa, té l’avantatge competitiu del negoci, no perdem això de vista i que ningú, absolutament ningú, ven euros a 90 cèntims, no ho oblidem.

Comentaris a xarop.net

Però el que ha estat significatiu de que alguna cosa està canviant en aquest monopoli "de facto" ha estat que els fabricants d’ordinadors, Acer, Dell, HP i Lenovo ja oferixen els seus productes amb els SO Linux i d’altres l’incorporaran en breu (Sony i els seus Vaio).

Usuaris institucionals i corporatius com Google, també estan realitzant el canvi a sistemes oberts i a mesura que l’usuari mig va rebaixant la mitjana d’edat, també és un fet irrefutable en l’àmbit particular.

Al maltractament amb que l’usuari final ha estat sotmès per una actitud més que prepotent del fins a fa poc dominador absolut del mercat, se li ha unit la incapacitat de l’empresa per a desenvolupar productes confiables i amigables ja que els que comercialitza, aporten a parts iguals solucions i problemes, d’això poden donar fe els qui en el passat recent van decidir canviar al nou Windows Vista, el millor argument per a canviar-se a Linux o passar-se definitivament a la família d’usuaris dels iMac.

També en parlen (i no paren):

Comentaris a www.xarop.net

De petit recordo que les tempestes provocaven talls de suministrament elèctric, que emplenàvem jugant a les ombres xinesques a la llum d’una espelma o escoltant contes d’algun dels nostres avis, aplegats al voltant de la llar de foc. Eren altres temps i altres necessitats.

Aquest matí m’he aixecat sense ADSL, una de les conseqüències del terrible temporal que ha assotat Girona aquesta matinada i sense poder portar a terme la meva rutina habitual, llegir correu, visualitzar la premsa del dia, actualitzar el meu welog i navegar a les pàgines amigues. M’ha envaït aquesta sensació tan rara que un sent en ple 2007 al quedar-se "unplugged".

Com que gràcies a Déu, tinc "enchufe" amb els del servei tècnic m’ha costat una simple trucada telefònica, tornar a situar-me en ple segle XXI. Els petits peatges del que anomenem progrés.

Comentaris a xarop.net

A les normatives encaminades a l’augment en l’ús d’aquest tipus de combustibles s’adossen dos inconvenients que poden arribar a fer fracassar l’invent. Per una banda la disminució del rendiment en els motors tradicionals i per una altra, el pervers efecte que el producte està tenint en el preu dels cereals, component bàsic del biocombustible.

En el S XVIII, Malthus, es va fer famós per unes teories demogràfiques que situaven a l’espècie humana a la vora del col·lapse. Defensava Malthus que els humans som molt més eficients reproduint-nos que alimentant-nos i no li faltava raó. Les seves teorias que profetitzaven un augment de la població en progressió geomètrica enfront d’altra aritmètica dels nostres recursos, van ser rebatudes per no tenir en compte la producció d’espais encara avui verges, (oceans, etc.) i l’ús de la tecnologia, frenarien la previsió apocalíptica que havia profetitzat, no en va als seus coneixements d’economia, Malthus unia la seva ideologia religiosa, era pastor anglicà.

No obstant això aquesta mateixa tecnologia, emprada per a la solució del problema climàtic n’està creant altres dos mes greus si, un d’econòmic-social, l’encariment dels productes de consum primari elaborats a força de cereals i el segon de proveïment, ja que per a l’agricultura li és molt més rendible dedicar la seva producció per a la fabricació del biodiesel, que per al seu mercat natural, l’elaboració alimentària.

Al final resultarà que farem un pa com unes hòsties, No serà pitjor el remei que la malaltia?.

• Biodiesel vs. alimentos – Mirada indiscreta.
• El biodiesel dispara los precios del cereal – La Rioja.com
• Biodiesel de Soja, según Greenpeace una catástrofe ambiental – Crónica

Comentaris a xarop.net

La meva àvia ja era multitasca molt abans que Bill hagués nascut, només que el seu cognom era Serra i no Vista o XP. Rentava, planchaba, cuinava, cosia i mirava per la tele el “Dancing Days“, que ja té delicte.

Fumava “Bisonte” sense filtre i “Lola“, fins a en això era una avançada al seu temps i no es “penjava” ni per mal de morir. Per interface una bata de quadres, d’aquestes de les “marujas”, era portable, compatible i amigable i un tros de pa beneït amb els dos néts que la seva filla li va donar, el meu germà i jo i sense perdre ni precisió ni concentració.

Ni va passar de moda ni va necessitar de “reestilyng”(no sé si el terme existeix però queda de conya) va aguantar 89 anys sense una reedició, algun que altre pas per la pelu i prou. Fins a en això li va treure avantatge al “Billipuertas” aquest del Windows, 50 anys abans que ens vingués amb el rotllo de la “multitasca” o la “multifunció”.