Febres, pandèmies i grips
Avui en dia ja no sabem si la gravetat de l’avís de qualsevol desastre sanitari és certa o bé interessada. Recordo que els estius de la meva infantesa sempre estàvem alertes per una epidèmia o altra, especialment per la del còlera que afectava de manera recurrent a les zones poc desenvolupades i faltes de neteja i com un ritual periòdic ens arrenglerava front de l’agulla del practicant o el metge.
Com que l’efecte migratori no era el que és ara, primer perquè nosaltres no lligàvem els gossos amb llonganisses i segon perquè els africans que es juguen la vida amb les pateres travessant l’estret no sabien ni que collons era un televisor ni que existíem nosaltres, quedava clar que la intenció de tanta precaució era, per a prevenir als turistes que triaven les nostres costes per a prendre el sol una possible infecció de la malaltia no pas per a protegir-nos els de casa.
Avui com cada 1 de desembre, s’han fet públiques les dades de la pitjor epidèmia de l’era moderna, la SIDA i lluny de ser optimistes, si tenim per bones les dades que ens ofereix l’
En aquest país tenim un precedent d’adulteració alimentaria prou important com per a prendre’ns la recent alarma de contaminació de l’oli de girasol molt seriosament. Potser en l’imaginari popular ja s’han difuminat les conseqüències per a la salut de milers de ciutadans que va provocar el cas de l’oli de colza embenzinat, una creu que els afectats encare pateixen.
Ara entenc el perquè d’aquests culebrots interminables que fan en les sobretaules de la majoria de les emisores de TV, als cinc minuts davant del televisor t’envaeïx aquest dolç sopor que convida a tancar els ulls i abandonar-se en el sa exercici de la migdiada.
