reflexions
Puzzle hispànic
On 24, jun 2009 | 35 Comments | In catalanisme, politica catalana, reflexions | By edp
Espanya és possiblement l’únic país occidental que està en permanent definició des de fa més de tres-cents anys. Si aquest país s’encarnés en un humà passaria la major part del seu temps estirat en el divan de qualsevol psicoanalista argentí. I és que la diversitat de la gent que hi conviu, per collons, és tan brutal que és fa difícil trobar qualsevol nexe d’unió que no sigui imposat.
La dificultat per a trobar l’encaix dels diferents pobles o nacions que la composen és com la sol·lució de un d’aquells trencaclosques gegantins que ens regalen pel nostre aniversari i que som incapaços de reconstruir, de tant en tant reprenem la tasca sense éxit i a força que passa el temps arribem al convenciment de que ens falta una peça o una altra.
En Jordi
On 06, jun 2009 | 3 Comments | In reflexions | By edp
A pocs dies de sortir de l’hospital el timbre de casa va sonar un matí. Vaig obrir la porta i a baix un jovenet amb un somriure d’orella a orella, els cabells pentinats de punxa com es porten ara, espantat per la bordada de l’Stramm el meu gos, (els gossos no li feien massa gràcia) i amb les orelles de mico com ell mateix es deia, es va presentar, hola, ets l’Eduard? jo soc en Jordi, el fisio ….. El servei d’assitència domiciliaria l’havia enviat per a la meva rehabilitació, em calia enfortir els múscles de la cama, per a tornar a caminar.
Durant mesos, en Jordi va venir a casa tres cops per setmana, dues hores per sessió per ajudar-me i no només en l’aspecte físic si no donant-me ànims, fent petar la xerrada, parlant una mica de fútbol, ell era tant del Barça com jo, de Política, (combragàvem quasi bé en tot) i de Catalunya i tot el que l’envolta, l’estatut, el català, de l’article que havia escrit en el meu bloc…… Va ser curiós constatar com entre un jove de vint i pocs anys i una persona com jo que li doblava l’edat es pogués establir una communicació tant fluida, tant franca. Amb ell vaig poder parlar per primera vegada de la por que tenia de no poder tornar a caminar, de les imatges de l’accident que em venien al cap en clucar els ulls, de tantes i tantes coses que ja no les puc ni recordar, pel mateix preu a més de fisio també em va fer una mica de psicòleg i comfessor…. Em va ajudar tant !!!.
Hora de parar i mirar enrere
On 25, abr 2009 | 6 Comments | In ecologia, economia, reflexions | By edp
Des de fa massa temps, els homes hem estat jugant amb foc ignorant deliberadament els límits que la lògica més elemental ens suggeria. Ho hem fet condemnant a la injustícia social a una immensa majoria de la humanitat marginant-los en la més absoluta de les misèries. La cobdícia ens ha fet obviar línies vermelles que hem trepitjat i traspassat i poc a poc, en la mateixa velocitat que alguns veien incrementar els beneficis hem fet insuportables l’entorn i la convivència.
En nom d’una modernitat mal entesa ens hem abandonat a una folla cursa cap a una destrucció que podria ser la inspiració de qualsevol profeta del desastre. Hem permès que la gent mori de fam mentre especulem amb els cereals, hem jugat a ser déus modificant estructures genètiques i hem sigut incapaços de veure el camí sense retorn de una errònia política energètica creant una marginació sense precedents que ha aconseguit el major efecte migratori que es recorda i si no hi posem remei, el conflicte social més gran que la historia hagi vist mai i tot per l’afany desmesurat per a guanyar diners.
I ara que he tornat ….
On 02, mar 2009 | 11 Comments | In reflexions | By edp
A vegades val la pena parar, donar un cop d’ull al camí que ens ha portat fins a on estem i posar ordre en tot allò que ens hi ha permès arribar i que ens envolta. La vida és tant canviant, tant plena de sorpreses que ens cal reordenar la rutina constantment i omplir els espais que hem trobat buits, reaccionar front noves necessitats i decidir el que val realment la pena de tot el que fem.
Entrar ja de ple dins la dinàmica de treball de una xarxa de vendes després d’una llarga absència, requereix de molt de temps, dedicació i energia i afegir a tot això l’activitat que comporta la meva rehabilitació i la necessitat de dissenyar un nou dia a dia per a tirar endavant sense atabalar-se, un ordre i una programació que no tenia. L’edició del meu bloc, se’n havia de ressentir fins el punt de que el que abans era un plaer havia esdevingut una rutina i feia fins i tot mandra.
Estrés
On 15, gen 2009 | 4 Comments | In reflexions | By edp
Normalment procuro que el meu dia a dia no m’atrapi, faig les coses amb el nivell de calma suficient que la meva feina em permeti, miro de no omplir en excés la meva agenda per a poder disposar del temps suficient per a fer les coses, sense pausa però sense pressa, ja soc una mica gran i aquestes cosetes s’han de tenir molt en compte !!!
Ahir, en tornar de Saragossa d’una reunió de treball, me’n vaig adonar que el meu bloc no funcionava, tot plegat per un canvi de servidor que ja tocava des de feia temps i que m’ha tingut neguitós i intranquil tota la nit i bona part del dia d’avui. Tot i que encare no està del tot operatiu, falten quatre coses dels arxius i reinstal·lar la versió castellana, gràcies a l’interès del Lluís, ja puc tornar a una activitat quasi bé normal.
Probablement Déu no existeix
On 09, gen 2009 | 8 Comments | In reflexions | By edp
De l’existència de Déu tal i com tradicionalment el concevim ningú en té constància certa, solament com a una de les explicacions del perquè el món és com és que al mateix temps també dona cabuda a la teoria oposada. De la vinculació que se’n fa de Déu al fet religiós en deriven moltes coses que a la majoria de nosaltres ens han marcat culturalment, posiblement la humanització del concepte de Déu, es deu més que a altres coses al fet de baixar el nivell i fer entenidor el missatge per a tothom.
La simplificació dels termes en les religions és perillosa i la monopolització que se’n fa de Déu, també ho és, perquè en el fons del que estan parlant els uns i els altres és del mateix, l’essència de la vida. A mi personalment m’atrau més el concepte ateu del terme com a força impulsora, com a font d’energia provocadora dels canvis que pot ser utilitzada per els homes en un sentit no escrit ni pre-establert que la idea repressora, punitiva, controladora i massa sovint violenta que tradicionalment ha fet servir l’església. Veig més proper el concepte de Déu en les teories d’Einstein que en qualsevol lider religiós del passat o del present.
Records del Nadal
On 24, des 2008 | 21 Comments | In reflexions | By edp
Trobo a faltar aquelles Festes de Nadal que celebràvem fa tants anys a casa meva, quan la fred dels hiverns ens vestien amb una segona pell de llana, gorra, guants i bufanda calada fins el nas i a la vora del foc ens ajuntàvem la família per a fer cagar un tió de caramels, carbó de sucre i dolços diners de xocolata tot cantant la cançoneta que la meva filla fins fa ben poc també ha cantat. Ajudar al meu avi a fer el pessebre, peça a peça recreant un paisatge a on no hi faltava un bon riu, un ramat de xais, els pastors, els tres reis i el portal
Trobo a faltar a molta d’aquella gent que ajudava a fer aquells instants inolvidables i diferents, pares, avis, germans i tiets de qui encare veig el somriure d’abans dibuixat en les seves cares, mentre ajudaven a vèncer la timidesa de l’infant en recitar la poesia de Nadal i la tendra innocència del nen que des de la imaginació feia possible que els Reis d’Orient vinguessin un cop l’any a repartir joguines o que un tros de tronc o una caixa de fusta acabés cagant regals.
Piràmides de vanitat
On 22, des 2008 | 8 Comments | In reflexions | By edp
La situació econòmica actual s’assembla a la d’aquelles famílies benestants en la que el pare gestiona un negoci i la mare i els fills, aliens totalment a la seva gestió es dediquen a gastar els diners, a viure bé i a no preocupar-se per el seu futur perquè tot ho tenen fet. Mentre estan conduint el seu Porsche descapotable i la senyora li fot una esbroncada a la criada filipina per qualsevol imbecil·litat, els arriba la fatal notícia, el pare ha mort de sobte, el cor se l’hi ha aturat.
En la lectura del testament és quan se’n adonen que la fàbrica està en fallida, no hi ha ni un duro al banc, les propietats empenyorades com a garantia dels préstecs que no es poden pagar i a sobre es destapa que el pare tenia una amant, tot son deutes i el que és pitjor, ningú té la capacitat de tirar endavant si no és fent servir les targetes de crèdit del pare en el restaurant de la seu social del club de golf, tot un drama familiar.
Projectes
subcriu-te a EnVeuAlta
Comentaris recents