reflexions

Hi havia una vegada tres catalanets que vivien plegats en una casa en la que el pas del temps i la manca de manteniment havien convertit en inhabitable. Humitats, falta d'aïllament, canonades foradades, fustes corcades i goteres havien fet de l'antiga llar un espai sense les condicions necessàries per a viure-hi mínimament bé. L'amo, el gran llop que els cobrava el lloguer amb el que mantenia confortables la seva i les altres setze cases que tenia llogades en el mateix carrer, els donava sempre llargues, quan els catalanets li reclamaven els arranjaments necessaris per a convertir la seva llar en un lloc digne s'havien de sentir que no era el moment, que no hi havien diners i d'altres mariconades. La darrera vegada mentre tornaven cap a casa cap cots veient com en la resta de les cases tots vivien molt millor que ells, varen decidir, ja que l'amo no estava disposat a ajudar-los, pendre determinacions.

La Camacho s'ha cobert de glòria en el debat i ha ensenyat a tota Catalunya que no sap sumar. Mentre argumentava els milions que trauria de les ambaixades i de les subvencions al català i es preocupava per l'estat de nervis del candidat del PSC el Pere Navarro, va la tia i ens ensenya un cartell amb una simple suma, mal feta, el que sumava 1.318M€ a ella n'hi donava 1.218M€!. Coneixent com fan els números els dos ministres del PP del ram econòmic d'Espanya, el de Guindos i el Montoro, un servidor no s'ha sobre excitat amb la cagada, a la fi que cony son 100M€ de més o de menys quan per Bankia la diferència comptable ens ha costat a tots plegats 35.000M€?.

Abans d'ahir havia de ser festa gran, El día de la Hispanidad. El 12O dia de la commemoració del genocidi perpetrat pels espanyols segles abans en el continent americà, el dia de la raça -i ens diuen Nazis a nosaltres-, havia de ser la constatació d'aquesta majoria silenciosa de catalans amb el 'corazón partio' amb els que tant el PP com Ciutadans s'han omplert la boca durant tants anys, els més de sis milions que segons ens explicaven per aquí i per allà, estaven a favor de la idea d'Espanya que ells defensen ja que no havien assistit a la mani del #11S2012. Els convocaren però no hi eren, senzillament no hi varen anar.

— Alicia Sánchez Camacho, dixit!
1. No t'has de prendre mai, un somnífer i un laxant la mateixa nit, si ho fas cagada l'has (mai millor dit). 2. A la feina ja ets vell als cinquanta anys, però pel govern no ho seràs mai, fins l'any de la teva mort estaràs obligat a fer la declaració de la renda. 3. El millor amic de l'home no és el gos, ens han estat enganyant, és el Pep Guardiola i el barça de les sis copes !!!.
El passat febrer la Maria ens va deixar després d’una llarga malaltia de molts anys. L’Alzheimer li va recluir una ment d’infant en un cos envellit i gastat que a la fi no va poder resistir-se més al que es preveia com inevitable desenllaç i va col·lapsar.

Spain is different, i tant que ho és que li ho preguntin als magistrats del constitucional, o els jutges que s'entesten en ignorar lleis com les dels crims contra la humanitat o a la patrulla de polítics que s'intuien per sobre del bé i del mal i no han parat de posar la ma a la caixa. Que li ho diguin als 5 mil·lions d'aturats, als mil·lers d'empreses que tanquen per manca de crèdit, als que s'han sentit estafats pels bancs a qui a més els han de pagar les festes.

Aquest dies tenim el pati hispà esvalotat a resultes del debat que en el Parlament s'està duent a terme sobre la prohibició o no de les curses de braus.

No em va agradar la resposta que el president Pujol va donar ahir en el programa Àgora de TV3 en relació amb les donacions que el Millet, en nom de la fundació de l'Orfeó Català, va fer a la Trias Fargas, ho sento però m'esperava alguna cosa més. I ho esperava perquè en un moment en el que barregem en el discurs conceptes tan diferents com legalitat i legitimitat no em serveix l'amenaça recurrent d'estirar de la manta. Crec que els militants del CDC volíem escoltar algun argument, si més no que ens permetés poder mantenir la mirada quan ens parlen d'ètica.

Pagar per fer el que s'ha de fer. Així és com estem incentivant els adolescents a que assumeixin les responsabilitats que per l'edat els toquen. Anar a escola, sense anar més lluny, a França acabarà sent una qüestió de mèrit que generarà, si s'acompleixen els objectius marcats d'assistència a les aules, un premi a final de curs d'uns 10.000,00€ per emprar-los en activitats del grup, viatges, etc.

A pocs dies de sortir de l’hospital el timbre de casa va sonar un matí. Vaig obrir la porta i a baix un jovenet amb un somriure d’orella a orella, els cabells pentinats de punxa com es porten ara, espantat per la bordada de l’Stramm el meu gos, (els gossos...