reflexions

25 febr. JB amb GingerAle

Mira lluny, més, molt més ….. fins el lloc a on les imatges s’esborren i els olors es difuminen en un de sol. Fins a on els sorolls es confonen amb músiques que estiren el record, fins allà a on el blanc és negre i el negre, blanc ….. i els verds, grocs i vermells es fonen. (més…)

Read More

06 gen. Visca els tres reis!!!!

Qui ho diu que els reis son els pares? ni els meus companys d’escola primer, els d’EGB desprès i més tard els de BUP, COU i Universitat em varen poder convèncer. Fins hi tot els grapalluts de la mili, els molts capullos se’n enfotien entre imaginària i guàrdia i els descreguts de l’oficina ho varen intentar sense aconseguir-ho, 56 anys porto resistint les andanades que cada 5 de gener em volen fer trontollar quan la màgia d’aquests dies comença en entregar la carta al patge negre, anant-los a esperar sota un fred de justícia fanalet, estelat o no, en mà, sopar aviat per anar a dormir d’hora però abans omplir el balcó amb menjar menjar pels camells, la nit de son induida avui pel Lorozepam i la il·lusió de l’endemà per obrir els regals és tot una gran mentida, au và!! (més…)

Read More

03 nov.

Sé que de vegades no ens entenem, que no ens mirem amb els mateixos ulls i fins i tot el que pensem ens separa. No voldria ser groller, ni cridar ni emprenyar-me. Ni ser tampoc massa futil, superficial o pallús. Cada cop valoro més estar tranquil, no saps quant em fa falta fer-me absent de mi mateix, respirar profund amb els ulls tancats i mirar-me per dins. He après a estar sol, a comptar les hores mentre passen, a sentir la foscor i la llum sense necessitat d’explicar-les ……. a ser jo. (més…)

Read More

22 març El meu pare

El nostre pare va ser un home bó, noble, recte i honest. Un home tendre, generós, comprensiu i pacient, molt pacient. Un home de profondes conviccions i creences des de les que es permeté, fins i tot en els moments més durs de la llarga malaltia que ha patit, afrontar-la cara a cara, amb un somriure i sense queixa.

Tot i la seva mor, no deixerem mai que se’ns en vagi del tot, el mantindrem permanentment amb nosaltres, barrejat entre els records, els valors que ens va transmetre i el que varem aprendre d’ell en escollir-lo volgudament, com a referent i model de vida.

Reconeixem sovint en ell tot allò de bó que el seu pare, el nostre enyorat avi Eduard tenia i com si d’una herència invisible es tractés, procurarem que es reconeguin en nosaltres també algunes de les moltes coses bones d’ell.

És el millor homenatge que li podem fer.

Et trobarem molt a faltar, papa.

Read More

18 des. NaZi tú, tros d’ase!

Em tenen fins els pebrots, els que es posen a la boca el NaZisme només per a desprestigiar a l’adversari i guanyar quatre vots. La casualitat fa que els que haurien de callar son els que més parlen. En un món en el que del debat i el raonament n’hauríem de fer arma, surten aquests imbècils banalitzant les accions d’assassins genocides per una simple manca d’arguments. Comparar els promotors dels camps d’extermini amb qualsevol polític actual és una broma de mal gust que em fa fàstic, m’irrita!

(més…)

Read More

17 nov. I love Andorra

Aquesta nit he tingut un malson que m’ha fet despertar a quarts de quatre i ja no he pogut cluclar l’ull fins a les deu tocades, la Caballé, si la nostra, bé la seva, tant se val la de tothom, em perseguia pel menjador de casa completament nua amb pentinat de Geisha, la cara emmascarada de color blanc, amb aquelles xancletes de fusta que porten les Geishes amb mitjonets blancs fotent clec, cataclec i taralajant-me l’himne d’España amb un dècim de loteria de Nadal a la boca.

(més…)

Read More

20 oct. No saber envellir

És mirar el televisor i que t’entri la depressió i les neures. L’altra dia sense anar més lluny en l’intermedi publicitari d’una de les poques pel·licules que aguanto seguides sense adormir-me, una bateria de fer por em va desfilar pel davant. Quan algú com jo ha passat dels 50 i se li acut mirar els anuncis que fan se li posa com a mínim la pell de gallina amb el futur que ens presenten. Entre l’avi de la dentadura postissa que es fot les txutxes del seu net de tres en tres sense por de recollir les dents pel terra, el Julio Salinas amb aquella melena de lleó que conserva el bandarra explicant-nos que qui perd el cabell és perquè vol , els anuncis trempadors de Viagra i per a rematar la sessió el d’una parella asseguda a dalt d’un l’arbre, ja em diràs que hi foten els dos allà, per culpa dels problemes d’erecció. Hòstia tu quina mandra! cap a la nevera a menjar un iogurt, mira que ens arribem a espatllar amb el pas del temps!

(més…)

Read More