3nV3u4lta

Archived entries for reflexions

Ja n’hi ha prou!.

notoca.jpgNo em va agradar la resposta que el president Pujol va donar ahir en el programa Àgora de TV3 en relació amb les donacions que el Millet, en nom de la fundació de l’Orfeó Català, va fer a la Trias Fargas, ho sento però m’esperava alguna cosa més. I ho esperava perquè en un moment en el que barregem en el discurs conceptes tan diferents com legalitat i legitimitat no em serveix l’amenaça recurrent d’estirar de la manta. Crec que els militants del CDC volíem escoltar algun argument, si més no que ens permetés poder mantenir la mirada quan ens parlen d’ètica.

Em va saber greu perquè Jordi Pujol és des de fa molt de temps, el meu referent polític per ideologia i convicció catalanista i l’argument difícilment justificable de que els altres també ho han fet, fent referència a una de les  seves frases més conegudes, avui no toca. Quan estem veient que en el nostre país patim els mateixos problemes que pateixen arreu i que les corrupteles no respecten ni les institucions més nostrades, el que caldria en aquests moments és la ferma convicció i la complicitat per a regenerar la política i fer-ho ben evident, pel be de tots plegats.

Continue reading…

Deures pagats

incentivar.jpgPagar per fer el que s’ha de fer. Així és com estem incentivant els adolescents a que assumeixin les responsabilitats que per l’edat els toquen. Anar a escola, sense anar més lluny, a França acabarà sent una qüestió de mèrit que generarà, si s’acompleixen els objectius marcats d’assistència a les aules, un premi a final de curs d’uns 10.000,00€ per emprar-los en activitats del grup, viatges, etc.

La modernitat suposo que ho demanava, ja que si ens estem gastant els pocs diners que ens queden, després que els responsables d’administrar-los els dediquin en part pel finançament dels grups polítics als que pertanyen i de passada per arreglar-se el xalet , en qüestions com l’allargament de la percepció d’un subsidi d’atur que desincentiva la cerca d’ocupació per part dels qui el reben o amb la pastanaga electoral dels quatre-cents euros del IRPF que ens han tret un cop han accedit al govern, perquè no continuar per aquí?.

Continue reading…

A la Ville de, Rio de Janeiro

madrid20161.jpgEn el moment en que vaig connectar la tele de l’hospital veient tot el que havien preparat des de la Plaça de Oriente de la capital, vaig tenir el clar pressentiment, de que Madrid no seria l’escollida per a organitzar els jocs del 2016. En mig de raons lògiques com que els jocs del 2012 es celebren a Londres i per tant les següents sempre canvien de continent, altres menys tangibles menys explicables m’ho feien evident, allò que des de la capital es coneix com a “pálpito”.

El sorprenent però és que els aconteixements invertien la lògica més evident i en la primera tacada es quedava fora el màxim pretendent, la Chicago dels Obama i en la següent la repetidora Tokyo, deixant l’elecció de la Seu entre Madrid i Rio de Janeiro. En aquest moment la correcció, el “savoir faire” l’exquisidesa del saber estar i l’esperit olímpic va desaparèixer i el “a por ellos” va començar a sonar insistentment fins i tot en l’hotel de Compenaghen a on la representació de Madrid hi tenia la seu.

Continue reading…

Informes, auditories i les galetas de can Trias

el-perro-del-detective.jpgEstic passejant pel menjador de casa, barrinant la necessitat de demanar un informe sobre la idoneïtat o no d’obrir aquella capsa de galetes de can Trias de Santa Coloma que la meva dona va deixar dins l’armari de la cuina. Al final de tant pensar-hi sembla com si me l’hagués cruspit tres vegades i m’agradaria saber si l’aport calòric de tot això també s’ha de multiplicar per tres. També i ja posats, saber quines hauria de menjar primer, les embolicades, les teules  o els neulets de xocolata i si les hauria de sucar en un got de llet o en una mica de moscatell, com feia la meva àvia. Això li pertoca a un professional.

La Teresa de cal Llauner m’ha aconsellat que en comptes d’un informe, que solen ser molt ximples i esquifits, quatre retalls de premsa subratllats amb retolador fluorescent de color groc i al peu quatre notes mal escrites, faci una auditoria dietètica preventiva per saber exactament quin pot ésser l’impacte real pel meu organisme i de passada conèixer també si la imatge que la meva dona en té de mi, variaria a partir d’aquell moment, sobretot si me les menjo totes i no li deixo ni les engrunes.

Continue reading…

Robagallines

lladregallines.jpgM’emprenya que em prenguin el pèl, i que ho facin amb un somriure als llavis, encara més. Si a tot això hi afegim que no suporto que em facin saltar de la cartera uns quants dels pocs euros que tinc entendreu que aquests dies estigui especialment decebut, cabrejat i neguitós.

Decebut, perquè el Palau, una institució que fins la recuperació de la nostra institució de govern, la Generalitat, era l’estendard d’una catalanitat latent que havia fet dels seu himne el cant nacional d’aquest país, s’ha vist esquitxada per la cobdícia d’uns lladres que durant trenta anys o més, han estat utilitzant els diners que entre tots els aportàvem via subvencions públiques, pel seu enriquiment personal, teixint entre les entranyes de la teranyina pública les complicitats que ho han fet possible a més de comprar els silencis corresponents o simplement de mirar cap a l’altra banda en el moment oportú.

Continue reading…



edp

Copyright © 2004–2009. All rights reserved.

RSS Feed. Aquest bloc està optimitzat per a Wordpress i fa servir Modern Clix, un tema dissenyat per Rodrigo Galindez.