Image Image Image Image Image

Sota les porxades de la rambla. {girona}

Share on TwitterShare via email

Del que diuen la majoria dels polítics en els mítings als que ens sotmeten en plena campanya electoral, com deia la meva àvia, “la meitat de la meitat”, això ens hem de creure. Des de la etiqueta que pengen al Mas com a independentista des de les files del PPC i el PSC, (ja és curiosa la coincidència de l’anàlisi, cony) fins a l’etiquetatge que en fan des d’Esquerra com un servent defensor de les polítiques de Zapatero o de soci ideal per el Rajoy, hi ha tant de tros que es fa impossible que ambdues siguin certes. El que deia, “la meitat de la meitat”.

(més…)

Share on TwitterShare via email

Quan la Jordina em va convèncer per a visitar París, mai no hagués dit que la ciutat m’agradaria tant. París és ense cap mena de dubtes una d’aquelles capitals a on qualsevol s’hi pot sentir bé, com a casa i si a més hi afegim la tranquil·litat d’un mes d’Agost i la sensació de tenir tot el temps del món estant de vacances, encare més.

(més…)

Share on TwitterShare via email

Avui, els companys dels informatius de TV3 han emès el documental Camí d’un somni, que relata el camí seguit pel Sandro Rosell fins a la presidència del Barça, una experiència de la que gràcies als companys Didac Lee i Trina, vaig tenir el plaer de participar des de l’entorn 2.0.

(més…)

Share on TwitterShare via email

Mesos enrera, la dimissió de Tony Blair va escenificar el primer esgraó del desintegrament de la aliança occidental en contra del món musulmà que es va escenificar amb la tristament famosa foto del trio calaveres a les Açores. Li va faltar temps, entre conferència i conferència, de renegar de les seves responsabilitats en un dels més cruels assassinats massius de la nostra història.

(més…)

Share on TwitterShare via email

Cada cop que s’acosten eleccions el vell i gastat diria jo, discurs de les esquerres i la dreta es repeteix cercant en el subconscient popular el registre de la por que més d’una vegada en aquest país ha guanyat algun procés electoral. És tant evident que la dicotomia ha canviat des de fa temps com preocupant el fet que, des de els aparells de propaganda de partits sobretot etiquetats com d’esquerres, davant de manca de propostes sempre va bé apel·lar l’home del sac.

(més…)

Share on TwitterShare via email

En un col·lectiu d’alt rendiment la gestió del grup és fonamental. El Barça del Pep és un dels pocs exemples que podem trobar en l’esport professional en el que s’ha aconseguit posar per damunt del desig individual els interessos d’un equip i els resultats estan a la vista.

(més…)

Share on TwitterShare via email

1. No t’has de prendre mai, un somnífer i un laxant la mateixa nit, si ho fas cagada l’has (mai millor dit).

2. A la feina ja ets vell als cinquanta anys, però pel govern no ho seràs mai, fins l’any de la teva mort estaràs obligat a fer la declaració de la renda.

3. El millor amic de l’home no és el gos, ens han estat enganyant, és el Pep Guardiola i el barça de les sis copes !!!.

(més…)

Share on TwitterShare via email
Scroll to Top

To Top

politica espanyola

De Madrid al cielo

On 24, gen 2009 | 15 Comments | In politica espanyola | By edp

espies1.jpgEl que els està passant a Madrid comença a tenir les proporcions de una maledicció bíblica, entre els escàndols protagonitzats per la presidència del R.Madrid en la recentment celebrada assemblea i el conte d’espies que el País va destapar la setmana passada i que deixa al descobert una trama d’intrigues polítiques encare no explicades, no aixequen cap.

Des de que l’Aznar, el “puto amo”, va marxar de la presidència del govern, tot se’ls ha acabat girant. La finalització de l’època del negoci del totxo ha coincidit amb el col·lapse d’un model de fer política a base d’endeutament que ha portat els dos governs principals, el de l’ajuntament i el de la comunitat, a una lluita sense precedents pel control de la 4ª entitat financera nacional, Caixa Madrid o el que és el mateix, pel control dels seus diners.

Read more…

Share on TwitterShare via email

Tags | , , ,

Vint-i-cinc caganers

mud.jpgEls polítics solen parlar per a qui els vulgui escoltar, cada vegada que obren la boca per a dir la seva en una qüestió important han d’acabar empassant-se el gripau unes vegades per innocents (d’aquestes poques) i d’altres amb tota la intenció de mentir. A aquestes hores l’Iceta i el Zaragoza deuen estar més atrafegats per a trobar una argumentació mitjanament convincent per a tapar l’evidència tantes vegades negada que en el PSC fan el que els manen des de Madrid i punt, que per a forçar el govern central de una vegada per totes, amb la força dels vint-i-cinc diputats que disposen en el Congrés a un acord just, vaja el compromís que varen contraure amb el país.

Read more…

Share on TwitterShare via email

Tags | , ,

Mori el borbó

borbo.jpgLa imbecil·litat hauria d’ésser una característica que invalidés per exercir qualsevol carreg de rellevància pública, per exemple per a formar part de la llista electoral de qualsevol partit polític, o fins i tot per ésser rei, però massa sovint veiem com els filtres que haurien d’impedir a personatges que no tenen ni dos dits de front quedin en ridícul davant les càmeres de TV fallen, per desgracia de manera massa habitual.

Si repassem les hemeroteques recents veurem com un dia enxampen al Bono titllant de fills de puta els diputats del seu partit, al Rajoy queixant-se del “coñazo” de la desfilada militar del 12-O, al Vidal Quadras vomitant veritables barbaritats en el programa “el Gato” de “el Mundo TV” o a l’ex president Aznar explicant la seva teoria entre l’Espanya que no existia i l’ocupació dels musulmans, parlant en el seu anglès  tant particular a  les aules de Georgetown. No és per tant una característica aïllada que afecti solament a partits minoritaris o a nacionalistes perifèrics, com ens solen anomenar a Madrid.

Read more…

Share on TwitterShare via email

Tags | , ,

Paper mullat

violencia2.jpgA Catalunya i a Espanya portem ja 5 anys de governs d’esquerres, executius progressistes que quan han de fer un repàs de la feina feta se’ls omple la boca amb l’etiqueta de les polítiques socials. És cert que el treball d’ambdós parlaments n’està ple de noves lleis que han vist la llum en aquestes dues legislatures però poques d’elles son efectives be per estar a l’espera dels reglaments que les ha de desenvolupar o simplement perquè la manca dels recursos que s’hi haurien de destinar, be siguin humans o econòmics, fan inviable la seva aplicació.

Sigui per la penúria econòmica per la que travessem o senzillament per una manca de previsió tant el govern català com l’espanyol s’han convertit en una màquina d’incompliments d’expectatives dels ciutadans que més necessiten d’aquestes mesures, seria molt lloable parir una Llei per a garantir l’autonomia personal, si al cap de quasi tres anys de posar-se en marxa  no tinguéssim a més de la meitat dels seus beneficiaris esperant la primera comunicació i els que han estat ja tractats hagin vist com els ajuts que reben son tant ridículs que fins i tot a vegades hi surten perdent.

Read more…

Share on TwitterShare via email

Tags | ,

La cançó de sempre

On 17, oct 2008 | 12 Comments | In politica espanyola | By edp

musica.jpgFumata blanca. L’acord del PSOE amb el PNV i BNG ha possibilitat que en en el darrer minut de la negociació i a canvi de unes quantes prestacions econòmiques i competencials, ambdós partits socis amb CiU del Galeuska, votin a favor de uns pressupostos que tothom els qualifica com a mínim de desencertats i poc coherents amb la situació de crisi actual.

Que estrany que ningú no titlli als gallecs i els vascos d’interessats i anti-solidaris. Ells es quedaràn amb les transferències i les contraprestacions i nosaltres, els catalans, amb la fama de garrepes i de voler-ho tot, fins hi tot el que se’ns emporten in mai torna i que entre d’altres coses serveix per a pagar aquests favors, quins collons !!

Read more…

Share on TwitterShare via email

Tags | , , ,

Bye, bye Spain

peix.jpgMentre l’FMI es despenja avui amb el que fa més d’any i mig que ja sabíem, el TC, aliè a la crisis subprime i a l’enfonsament del sistema financer occidental, continua amb pas ferm el seu camí cap a la mutilació estatutària tal i com les previsions més pessimistes, ens havien anunciat.

Els dotze homes sense pietat (ara onze), atrapats per el passat recent que havia gravat en els col·legis i en les casernes, “Una, Grande y Libre”, segueix inexorablement el guió previst per la por espanyolista de la desintegració d’un Estat patètic que en comptes de donar aire als diferents pobles que el conformen, ens encotilla i estreny fins als límits de la paciència de Job.

Read more…

Share on TwitterShare via email

Tags | ,

Fer callar un poble

On 12, set 2008 | 23 Comments | In politica espanyola | By edp

censura_01.jpgEl NO del desprestigiat Tribunal Constitucional espanyol a la proposta de consulta popular que va fer el govern d’Euskadi per el proper mes d’Octubre és una altra de les incongruències de un nacionalisme espanyol que de una banda es fa el mil homes manifestant el seu convenciment per la victòria de les posicions pro-espanyolistes enfront a les autodeterministes que defensen la gent del PNV amb el Lehendakari Ibarretxe al capdavant i per l’altra se li escurça la pell quan es convoca a la ciutadania a opinar.

Jo em pregunto, des de quan és anticonstitucional en un règim -suposadament democràtic- com el nostre que el poble expressi la seva opinió?, a qui pot fer mal que a Euskadi, sigui quin sigui el resultat de la consulta, els bascos tinguin el dret d’escollir de quina manera es vol continuar funcionant?, què és el que tant els espanta a Espanya per a posar sistemàticament pals a les rodes de la llibertat d’expressió?.

Read more…

Share on TwitterShare via email

Tags | , , ,

A que juguen els d’Iniciativa?

On 20, ago 2008 | 4 Comments | In politica espanyola | By edp

L’estratègia de ICV des de fa ja uns quants anys els porta cada vegada més a prop de desaparèixer, bé integrat dins les files del PSC o simplement perquè la gent que els vota deixi de fer-ho i els engegui a pastar fang. Contribuir a governar i a més amb un partit quasi bé germà, el PSC, comporta el perill de que la simbiosi sigui tant evident a ulls de tothom que la frontera ideològica entre les dues formacions acabi per esvair-se com un pet llençat cara tramuntana.

Que avui en Saura, ningú sap ben bé en qualitat de què, permet prorrogar la solució definitiva del finançament en tres mesos quan a setmana passada va fer creuada per obligar a comparèixer ZP al Congrés, és una altra animalada del calibre de la gestió del Baltasar amb la sequera, de les incongruències en la direcció del mossos o de l’esperpent de la Imma, els antisistemes i el cotxe oficial.

Read more…

Share on TwitterShare via email

Tags | , ,