politica espanyola
La dignitat de Catalunya
On 26, nov 2009 | 5 Comments | In catalanisme, politica catalana, politica espanyola | By edp
Avui 12 diaris catalans publiquen el mateix editorial, en defensa de l’Estatut de Catalunya i davant l’actitud del Tribunal Constitucional que n’ha de dictaminar la seva constitucionalitat a partir d’un recurs presentat pel PP.
Us el reprodueixo…
Després de gairebé tres anys de lenta deliberació i de contínues maniobres tàctiques que han malmès la seva cohesió i han erosionat el seu prestigi, el Tribunal Constitucional pot estar a punt d’emetre sentència sobre l’Estatut de Catalunya, promulgat el 20 de juliol del 2006 pel cap de l’Estat, el rei Joan Carles, amb el següent encapçalament: «Sapigueu: que les Corts Generals han aprovat, els ciutadans de Catalunya han ratificat en referèndum i Jo vinc a sancionar la llei orgànica següent». Serà la primera vegada des de la restauració democràtica de 1977 que l’alt tribunal es pronuncia sobre una llei fonamental ratificada pels electors. L’expectació és alta.
Everybody needs somebody
On 23, nov 2009 | 6 Comments | In politica espanyola | By edp
La posada en escena dels esdeveniments polítics a la nord americana no lliguen gens amb la nostra realitat local, veure als ministres Corbacho, Pepiño Blanco o de la Vega desfilant cap a l’escenari al ritme dels Blues Brothers a part de sonar forçat, llueix ridícul si del que es tracta es d’anunciar una cosa tant seriosa com el projecte d’economia sostenible que ens volen presentar la setmana vinent i que ens haurà de treure de penes.
El Show Bussines amb el que varen regalar d’imatges a go-go els telenotícies d’aquest cap de setmana contrasta amb una mena de “focs de camp” sense corbates que ens organitza l’altra partit estatal que jo personalment agraeixo, no em vull ni imaginar el Rajoy marcant-se una cùmbia amb la Soraya o el rei del pinyó fix, el sr. Pizarro, intentant acompassar-se amb un rock and roll, el que no pot ésser no pot ésser i a més és impossible!!.
Robagallines
On 25, set 2009 | No Comments | In politica catalana, politica espanyola, reflexions | By edp
M’emprenya que em prenguin el pèl, i que ho facin amb un somriure als llavis, encara més. Si a tot això hi afegim que no suporto que em facin saltar de la cartera uns quants dels pocs euros que tinc entendreu que aquests dies estigui especialment decebut, cabrejat i neguitós.
Decebut, perquè el Palau, una institució que fins la recuperació de la nostra institució de govern, la Generalitat, era l’estendard d’una catalanitat latent que havia fet dels seu himne el cant nacional d’aquest país, s’ha vist esquitxada per la cobdícia d’uns lladres que durant trenta anys o més, han estat utilitzant els diners que entre tots els aportàvem via subvencions públiques, pel seu enriquiment personal, teixint entre les entranyes de la teranyina pública les complicitats que ho han fet possible a més de comprar els silencis corresponents o simplement de mirar cap a l’altra banda en el moment oportú.
Brots verds o males herbes?
On 26, jun 2009 | 6 Comments | In economia, politica espanyola | By edp
Les vice presidentes del govern ZP estan tan acostumades a les dietes a base de fibres, verdures i amanides que no paren de veure brots de color verd a on tothom hi veu un secarral. Aquestes expressions tant optimistes contrasten violentament amb les previsions d’organismes internacionals i dels centres d’estudis econòmics de les entitats financeres, que en general no paren d’alertar que Espanya està a un pas del col·lapse i el que és pitjor, sense esperança de millora.
Avui és l’FMI, l’altra dia l’OCDE i demà el sum sum corda el que ens dirà el que ja sabem des de fa temps, que el decreixement econòmic aquest any s’enfilarà al 5%, que ens menjarem els raïms de les dotze campanades amb una xifra al voltant del 20% d’aturats i que com a conseqüència dels plans de salvament, haurem incorregut en un dèficit brutal equivalent al 10% del nostre PIB que ho acabarem pagant nosaltres i els nostres hereus, ves tu ara, més o menys com sempre.
La memòria dels peixos
On 25, jun 2009 | 2 Comments | In politica catalana, politica espanyola | By edp
Diuen els investigadors que els peixos tenen una memòria de poques hores, que del que han fet ahir, avui ja no recorden absolutament res. Sempre he tingut la curiositat mal sana de saber com s’obtenen aquestes dades, fent electroencefalogrames a un lluç o potser sotmetent a una bateria de psicotècnics a qualsevol gamba, escamarlà o pajell,? no ho sé, el cas és que la memòria d’un peix dura més o menys que la d’algun polític del PSC.
Potser per això ens recorden cada moment, sobretot campanya electoral darrera campanya, que votar al PP és com obrir les portes dels inferns per a on s’escolaràn tots el dimonis encapçalats per a Lucifer, o el que fa ja molts anys varen fer els malparits de CiU, pactar amb ells en un hotel de Barcelona el que avui, tretze anys després, ha possibilitat la inauguració de la nova terminal de l’aeroport del Prat i d’aquí poc temps, la de la dessalinitzadora més important d’Occident. Això si, ells hi seran com sempre, per a la foto de la inauguració, faltaria més.
Falcon Cibeles Crest
On 26, mar 2009 | 2 Comments | In politica espanyola | By edp
Àngela Channing, l’inoblidable, manipuladora, maquiavèl·lica i entranyable protagonista de la sèrie Falcon Crest, seria sense cap mena de dubtes el personatge ideal per a definir la presidenta de la Comunitat de Madrid per a qualsevol que no la conegués, que ja és supossar. Les peripècies que durant tant de temps ens van entretenir ben dinat tenen un referent tant actual que fins i tot espanta.
De petita m’imagino a la Aguirre asseguda al terra del menjador, davant del televisor en blanc i negre, llepant una piruleta i devorant àvidament les estratagemes servides per entregues i teixides per la perversa Jane Wyman, primera esposa de un mal actor i un pitjor president, per aconseguir el poder absolut que necessitava per a viure més que el respirar, fent la vida impossible al Chase Gioberti, nebot ximple que va venir de San Francisco per a viure a Tuscany Valley, donant falses esperances d’enamorament al seu advocat o pervertint sense miraments al Lance, el seu malcriat nét.
Acolloniment general
On 10, mar 2009 | 2 Comments | In economia, politica espanyola | By edp
No fa falta ésser massa llest ni un primera espasa en matèria econòmica per saber que anem molt malament, per a intuir que la deriva en la que ens hem instal·lat ens ha vençut definitivament i com un vaixell sense timoner ens estem apropant inexorablement a esmicolar-nos en les pedres que ens esperen a baix de la cataracta que tenim al davant. La sensació d’acolloniment general és tant extesa que fins i tot es pot palpar.
Cada cop que llegeixo o sento a qualsevol component del nostre govern, ja sigui l’inútil del Corbacho, l’il·luminat amb tendències proteccionistes del Sebastián, a la vice fashion de la Vega o l’aspirant a ex-vicepresident Solbes, sé que en qüestió d’hores l’organisme de torn desmentirà les previsions que ens han estat dient, la darrera la Funcas amb el dèficit públic que ha situat pel damunt del 10% més del doble que la del govern o del nombre d’aturats, un milió més que els vaticinis del flamant ministre de treball per el desembre proper. Si fa un temps cabia la possibilitat que estesin evitant esvalotar el galliner ara tinc la seguretat de que simplement és per pura incapacitat, per a res més.
Ser guanyador perdent
On 03, mar 2009 | 4 Comments | In politica espanyola | By edp
Possiblement en política l’amnèsia més absoluta s’apodera dels seus protagonistes en el precís instant en que veuen a prop tocar cuixa, l’accés al poder. Fins i tot està permès fer el que recurrentment se li retreu a l’altre com si fos un pecat capital, per exemple pactar amb el PP.
A Euskadi la lluita tradicional entre conservadors i progressistes, qui son els uns i els altres?, entre l’esquerra i la dreta més tradicional, repetició de les cruentes lluites que es duen a terme en el Congrés de Madrid, és torna en una pugna entre nacionalistes i constitucionalistes, com si els primers no fossin també el segon i a la inversa. La més que possible aliança entre el PSE i el PP per a fer fora Ibarretxe del govern, una aberració més de les que darrerament ens tenen acostumats els socialistes.
Projectes
subcriu-te a EnVeuAlta
Comentaris recents