La dignitat de Catalunya
Avui 12 diaris catalans publiquen el mateix editorial, en defensa de l’Estatut de Catalunya i davant l’actitud del Tribunal Constitucional que n’ha de dictaminar la seva constitucionalitat a partir d’un recurs presentat pel PP.
Us el reprodueixo…
Després de gairebé tres anys de lenta deliberació i de contínues maniobres tàctiques que han malmès la seva cohesió i han erosionat el seu prestigi, el Tribunal Constitucional pot estar a punt d’emetre sentència sobre l’Estatut de Catalunya, promulgat el 20 de juliol del 2006 pel cap de l’Estat, el rei Joan Carles, amb el següent encapçalament: «Sapigueu: que les Corts Generals han aprovat, els ciutadans de Catalunya han ratificat en referèndum i Jo vinc a sancionar la llei orgànica següent». Serà la primera vegada des de la restauració democràtica de 1977 que l’alt tribunal es pronuncia sobre una llei fonamental ratificada pels electors. L’expectació és alta.
La posada en escena dels esdeveniments polítics a la nord americana no lliguen gens amb la nostra realitat local, veure als ministres Corbacho, Pepiño Blanco o de la Vega desfilant cap a l’escenari al ritme dels Blues Brothers a part de sonar forçat, llueix ridícul si del que es tracta es d’anunciar una cosa tant seriosa com el projecte d’economia sostenible que ens volen presentar la setmana vinent i que ens haurà de treure de penes.
M’emprenya que em prenguin el pèl, i que ho facin amb un somriure als llavis, encara més. Si a tot això hi afegim que no suporto que em facin saltar de la cartera uns quants dels pocs euros que tinc entendreu que aquests dies estigui especialment decebut, cabrejat i neguitós.
Les vice presidentes del govern ZP estan tan acostumades a les dietes a base de fibres, verdures i amanides que no paren de veure brots de color verd a on tothom hi veu un secarral. Aquestes expressions tant optimistes contrasten violentament amb les previsions d’organismes internacionals i dels centres d’estudis econòmics de les entitats financeres, que en general no paren d’alertar que Espanya està a un pas del col·lapse i el que és pitjor, sense esperança de millora.
Diuen els investigadors que els peixos tenen una memòria de poques hores, que del que han fet ahir, avui ja no recorden absolutament res. Sempre he tingut la curiositat mal sana de saber com s’obtenen aquestes dades, fent electroencefalogrames a un lluç o potser sotmetent a una bateria de psicotècnics a qualsevol gamba, escamarlà o pajell,? no ho sé, el cas és que la memòria d’un peix dura més o menys que la d’algun polític del PSC.
