politica catalana
És ximple o incompetent?
On 24, mar 2009 | 11 Comments | In politica catalana | By edp
A Catalunya tenim un govern que no governa. El conseller d’educació que a força de no escoltar ha emprenyat tot el que es remena, el d’economia fent el paper de la trista figura amb el culebrot veneçolà del finançament, la de Sanitat augmentant llistes d’espera i manca de metges i infermers, els d’Esquerra ocupats en guanyar sis o set talles més a base de bons sopars i poca cosa més i a l’amic Baltasar ateu confés, pregant a Déu per a la sol·lució dels problemes que se li presenten i que és incapaç de sol·lucionar. Però d’entre tots ells el qui s’emporta la palma és l’eco-pijo-comunista-reconvertit-en-verd, del Saura, nois quin nivell que té aquest home, quin nivell.
Adossat en la vicepresidència de un govern de la Generalitat per allò de les necessitats aritmètiques i la voluntat de uns quants de fer fora als que ja hi eren, s’ha entestat en practicar en política, l’impossible do de la ubiqüitat fent a l’hora de governant i de la seva pròpia oposició, una serp amb dues cues o dos caps, com ho voleu veure. I això que no passaria d’ésser un argument per un dels gags del Polònia, esdevé en un perillós exercici de desprestigi permanent de l’autoritat d’un poble que lluita per ser reconegut com a nació, devaluant les seves institucions. Que no sap el sr. Saura que és el conseller d’Interior?.
Vint-i-cinc caganers
On 15, des 2008 | 10 Comments | In politica catalana, politica espanyola | By edp
Els polítics solen parlar per a qui els vulgui escoltar, cada vegada que obren la boca per a dir la seva en una qüestió important han d’acabar empassant-se el gripau unes vegades per innocents (d’aquestes poques) i d’altres amb tota la intenció de mentir. A aquestes hores l’Iceta i el Zaragoza deuen estar més atrafegats per a trobar una argumentació mitjanament convincent per a tapar l’evidència tantes vegades negada que en el PSC fan el que els manen des de Madrid i punt, que per a forçar el govern central de una vegada per totes, amb la força dels vint-i-cinc diputats que disposen en el Congrés a un acord just, vaja el compromís que varen contraure amb el país.
Mori el borbó
On 11, des 2008 | 7 Comments | In politica catalana, politica espanyola | By edp
La imbecil·litat hauria d’ésser una característica que invalidés per exercir qualsevol carreg de rellevància pública, per exemple per a formar part de la llista electoral de qualsevol partit polític, o fins i tot per ésser rei, però massa sovint veiem com els filtres que haurien d’impedir a personatges que no tenen ni dos dits de front quedin en ridícul davant les càmeres de TV fallen, per desgracia de manera massa habitual.
Si repassem les hemeroteques recents veurem com un dia enxampen al Bono titllant de fills de puta els diputats del seu partit, al Rajoy queixant-se del “coñazo” de la desfilada militar del 12-O, al Vidal Quadras vomitant veritables barbaritats en el programa “el Gato” de “el Mundo TV” o a l’ex president Aznar explicant la seva teoria entre l’Espanya que no existia i l’ocupació dels musulmans, parlant en el seu anglès tant particular a les aules de Georgetown. No és per tant una característica aïllada que afecti solament a partits minoritaris o a nacionalistes perifèrics, com ens solen anomenar a Madrid.
Duranbama (o creure’s important sense ser-ho)
On 18, nov 2008 | 5 Comments | In politica catalana | By edp
Si, ho haig de confessar. Soc dels que estan plenament convençuts de que a Convergència ens aniria molt millor sense Unió. Aquesta reflexió surt ara després de veure Duran jugant a fer d’Obama en la roda d’entrevistes amb els líders dels partits polítics catalans al marge de la federació. Si volen jugar a això que n’assumeixin els riscos i ho facin sols.
De tant sentir com la valoració que li dona el CICS s’enfila als nivells dels líders d’altres formacions amb aspiracions de governar al Duran li han pujat els fums al cap i tot i que el seu missatge no és nou, més aviat fa pudor a resclosit i naftalina i tampoc és de pell bruna com el senador d’Illinois, s’ha entregat a una orgia mediàtica per a fer-se la foto amb qui estigui disposat i de passada marcar-se un pols amb Mas i el CDC.
Paper mullat
On 11, nov 2008 | 5 Comments | In politica catalana, politica espanyola | By edp
A Catalunya i a Espanya portem ja 5 anys de governs d’esquerres, executius progressistes que quan han de fer un repàs de la feina feta se’ls omple la boca amb l’etiqueta de les polítiques socials. És cert que el treball d’ambdós parlaments n’està ple de noves lleis que han vist la llum en aquestes dues legislatures però poques d’elles son efectives be per estar a l’espera dels reglaments que les ha de desenvolupar o simplement perquè la manca dels recursos que s’hi haurien de destinar, be siguin humans o econòmics, fan inviable la seva aplicació.
Sigui per la penúria econòmica per la que travessem o senzillament per una manca de previsió tant el govern català com l’espanyol s’han convertit en una màquina d’incompliments d’expectatives dels ciutadans que més necessiten d’aquestes mesures, seria molt lloable parir una Llei per a garantir l’autonomia personal, si al cap de quasi tres anys de posar-se en marxa no tinguéssim a més de la meitat dels seus beneficiaris esperant la primera comunicació i els que han estat ja tractats hagin vist com els ajuts que reben son tant ridículs que fins i tot a vegades hi surten perdent.
Bye, bye Spain
On 10, oct 2008 | 5 Comments | In politica catalana, politica espanyola | By edp
Mentre l’FMI es despenja avui amb el que fa més d’any i mig que ja sabíem, el TC, aliè a la crisis subprime i a l’enfonsament del sistema financer occidental, continua amb pas ferm el seu camí cap a la mutilació estatutària tal i com les previsions més pessimistes, ens havien anunciat.
Els dotze homes sense pietat (ara onze), atrapats per el passat recent que havia gravat en els col·legis i en les casernes, “Una, Grande y Libre”, segueix inexorablement el guió previst per la por espanyolista de la desintegració d’un Estat patètic que en comptes de donar aire als diferents pobles que el conformen, ens encotilla i estreny fins als límits de la paciència de Job.
El “pitu del sereno”
On 14, ago 2008 | No Comments | In politica catalana, politica espanyola | By edp
Quan algú te l’ocurrència de titllar a Montilla d’excés verbal, no se si possar-me a riure o a plorar. La situació és tant ridícula com apel·lar l’honestetat de Zapatero o la catalanitat de Rajoy, son dos conceptes que mai poden anar junts, un oxímoron clamorós.
De La Vega segurament en no saber que dir front l’incompliment de l’Estatut per part del seu govern, va sortir per peteneres, la millor defensa és un bon atac, diuen. Si davant de una situació tant greu com aquesta, la posició dels polítics espanyols és la de censurar les queixes dels perjudicats, ho tenim clar.
Zaragoza, el rasputín del PSC
On 11, ago 2008 | 5 Comments | In politica catalana, politica espanyola | By edp
En un moment en el que la unitat de tots els partits catalans és imprescindible, l’amic Zaragoza, el recurrent rasputin del PSC, ens surt amb unes desafortunades manifestacions en contra dels governs de Pujol fent evident que la fixació d’aquest senyor amb el passat és un fet, declarant que mai cap altre govern de Catalunya havia estat tan exigent amb el govern de l’Estat, obviant que mai abans tampoc, en cap govern de CiU, la segona força en el parlament, o sia el PSC, els havia fet costat com ara ho esta fent CiU, en unes negociacions amb el govern espanyol.
També fora bo recordar-li a Zaragoza, que mai ningú, ni des de les files del PP, havia impulsat les iniciatives legislatives estatals amb més clara intencionalitat de rebaixar el nostre autogovern que el PSOE amb el suport inqüestionable del PSC durant 35 anys i mai abans tampoc cap govern havia estat tant bel·ligerant i persistent en el temps que els socialistes i de passada fer memòria del perquè Catalunya no te a dia d’avui el concert econòmic que si tenen per exemple Euskadi i Navarra, i que si a dia d’avui estem discutint el nou finançament és gràcies a tots, però especialment al suport explícit de CiU, si no de què “morena”.
I tot això, en el moment en el que les declaracions, excesos verbals els anomenen altres, son l’únic que han fet des de el PSC, ja veurem si més endavant quan els toqui concretar-les segueixen amb ma ferma o se’ls arrugarà com sol ésser habitual.
Projectes
subcriu-te a EnVeuAlta
Comentaris recents