politica catalana

Maslow va formular ja fa molt de temps la seva teoria definint 5 nivells de necessitats humanes, fisiològiques, seguretat, pertinença, reconeixement i autorealització. A cada nivell només s’hi podia accedir si s'havia completat el nivell inferior i així fins al darrer. Cadascú intenta pujar el més amunt possible de la piràmide, però no sempre es pot.

Avui, commemorem el 78è aniversari de l’afusellament del President Companys i encara és l’hora que l’Estat que el va assassinar, hagi revocat la sentència, acceptat el crim i demanat perdó. És dia d’ofrenes en el lloc on els feixistes el varen executar, fins i tot de partits que han governat Espanya, com el PSC/PSOE i que fins ara s’han fet l’orni quan se’ls demana la restitució.

Avui els que no ens deixen volar, de dins i de fora, que persegueixen extingir la nostra identitat i la nostra llengua, entendran que ningú pot emmudir a qui vol cridar, ofegar a qui vol respirar, empresonar a qui vol ser lliure. Quan ens vegin amb els ull negats emocionant-nos amb...

Catalunya és un país pacífic, treballador i petit a on la gent s'aixeca al matí, treballa i conviu en català, castellà, anglès, francès, hebreu, swahili, àrab, bantú, xinès, paixtu, rus .... dia darrera altra, a totes hores, amb total i plena normalitat. L'educació, el civisme i la convivència presideixen una societat oberta, moderna i tolerant a on s'acull al forà com en pocs altres indrets, a on es practica la solidaritat i l'associacionisme. És terra erma per la llavor d'imposicions i de totalitarismes.

Ho haig de confessar, veure Soraya fent una roda de premsa m'espanta. Té aquell mirar foll del Jack Nicholson en "el resplandor", quan empaita destral en mà,  dona i fill per l'hotel de les muntanyes de Colorado. I el canvi de look que li han plantat no ha fet més que empitjorar-ho, sembla una vicepresidenta en liquidació.
Som catalans, reflexius, tolerants, generosos i oberts, acollidors, resistents, innovadors i compromesos, políglotes, estructurats, solidaris i treballadors. 
Quan un borbó decideix fer servir una de les poques parts del cos que els funciona, la polla, poden passar vàries coses; Què surtin Korines, Nadiuskes o Bàrbares Rey a grapats, pressumptes fills bastards demanat paternitats o algun discurs com el d’ahir, poques coses més.

Ahir en arribar a casa de fosc i tard, no vaig poder més i em vaig ficar a plorar com un nen petit, massa tensió acumulada en tot el dia.

A estones vaig tenir por, d'altres ràbia i impotència però per sobre de tot em vaig sentir identificat amb el poble del que en vull esser part per sempre més.

Explica la llegenda que el 1808 en plena guerra del Francès un noiet va foragitar l'exèrcit de Napoleó, armat amb un humil timbal i multiplicant el só dels reus repics pel Massís de Montserrat. A l'invasor, que era molt nombrós, li van tremolar les cames i va fugir.

Senyors:

Han caigut vostès en la casella del fracàs més absolut, vagin directament a la 3ªVia, sense passar per la casella de sortida i sense recollir 350.000 vots.

El millor argument pro independència és la intransigència del Govern d'Espanya cares a una hipotètica negociació pel referèndum que s'ha de fer, Sí o Sí. Els catalans que estem per fotre el camp quan més de pressa millor, hauríem de donar les gràcies permanentment pel capficament en el NO de l'altra banda i no solament en això, si no per l'oportunitat de la bateria anticatalana (Llei d'educació, Balances Fiscals, etc..) que prové de l'executiu en un moment en que el que aconsellaria el sentit comú seria no tibar massa la corda, però està vist que la subtilesa no és una característica de l'espanyol que mana o crea opinió.

Sí, vull decidir el meu futur. http://www.sivull.cat

Perquè sabem d'on venim i on volem anar. Perquè hem demostrat que podem fer tot el que ens proposem. Perquè tenim prou recursos i treballem més que ningú. Perquè aquí tothom és benvingut. Perquè tenim cops de genialitat admirats arreu del món. Perquè ens hem guanyat el dret a decidir el nostre destí, ha arribat el moment de fer un pas endavant.

Difícilment algú partidari de la independència canviarà el sentit del seu vot per moltes convencions que se'ls ocorri fer als del PP a casa nostra, en canvi si que es pot donar el cas que defensors de 3es Vies acabin mutant en el registre cap a la sobirania, simplement perquè la manca de propostes per part del govern central que ho facin possible els condueix cap aquesta opció.

Som un país estrany, un país amb tres banderes poc acostumats a que les coses ens vinguin de cares i amb molta tradició de cagar-la quan hem tingut la oportunitat de fer les coses bé. En les grans qüestions ens perdem per la fullaraca i no acabem d'anar al nús i la veritat, aquesta vegada tenia una por enorme de que ens tornés a passar el mateix altra vegada.

Sí, sí. Què us entenc! Comprenc la por que us va entrar en veure a dos milions de catalans agafats de la mà recorrent Catalunya de dalt a baix enarborant estelades en blau i blanc i les senyeres en groc i vermell reclamant la llibertat. Coneixent la dificultat que us caracteritza per analitzar se'm fa clar la incapacitat per a entendre el que un acte com aquest representa, no ho farieu ni en mil anys. No us heu caracteritzat mai per la facilitat d'empatitzar, fins i tot m'entendreix el capficament tossut per impedir l'expressió lliure de la gent a votar invocant falsos preceptes constitucionals que ni vosaltres mateixos us creieu.

Ho han aconseguit, en una nit de trons i llamps el doctor Rubalcaba li ha donat vida al seu monstre, vida vinculada a l'aparell de Madrid i a la idea d'España que des d'allà es defensa, però vida que és el que compte. Si no s'hagués abaixat els pantalons en Pere a on seria ara?

I aquesta Majoria Silenciosa que no acaba de sortir, collons. Prou que la crida el PP de la Camacho o el C's del Rivera i ara també el PScOE d'en Pere Navarro, però no ve. I tenim un problema ben gros perquè si no surten al carrer com els demanen convocatòria darrera l'altra, com ens ho farem per poder-los comptar? Avui nova ocasió perduda, manifestació unitària de la crosta nacionalista, l'espanyola Joan Ferran, l'espanyola, fer el ridícul com fan sempre i en acabar cap el Pans&Company de Passeig de Gràcia i encara els ha sobrat lloc al costat de la barra.

Ara que juntar en una mateixa frase les paraules "Espanya", "merda" i "fills de puta" ens pot costar un disgust d'un bon grapat d'euros, bó seria que deixéssim fer els que en sabem i estiguem ben alerta per quan se'ns requereixi, si fins i tot els estels i els planetes s'han conxorxat perquè siguem independents, quin sentit té posar la directa quan estem transitant per la Rabassada?

Deia el capellà de l'acudit que hi havien 3 tipus de persones, els que saben comptar i els que no en saben. Segurament els que son com ell son els encarregats de donar les xifres de  participació de les manifestacions que es fan per part del govern espanyol, perquè la veritat et fan ballar el cap amb tanta dispersió. En realitat és tant difícil donar una dada creïble? jo crec que no si els números no es fan des de les ganes d'enredar, vejam les dades que ens fan falta per a fer un càlcul aproximat.