politica catalana
La dignitat de Catalunya
On 26, nov 2009 | 5 Comments | In catalanisme, politica catalana, politica espanyola | By edp
Avui 12 diaris catalans publiquen el mateix editorial, en defensa de l’Estatut de Catalunya i davant l’actitud del Tribunal Constitucional que n’ha de dictaminar la seva constitucionalitat a partir d’un recurs presentat pel PP.
Us el reprodueixo…
Després de gairebé tres anys de lenta deliberació i de contínues maniobres tàctiques que han malmès la seva cohesió i han erosionat el seu prestigi, el Tribunal Constitucional pot estar a punt d’emetre sentència sobre l’Estatut de Catalunya, promulgat el 20 de juliol del 2006 pel cap de l’Estat, el rei Joan Carles, amb el següent encapçalament: «Sapigueu: que les Corts Generals han aprovat, els ciutadans de Catalunya han ratificat en referèndum i Jo vinc a sancionar la llei orgànica següent». Serà la primera vegada des de la restauració democràtica de 1977 que l’alt tribunal es pronuncia sobre una llei fonamental ratificada pels electors. L’expectació és alta.
Legalitat, legitimitat i ètica
On 20, oct 2009 | 7 Comments | In actualitat, politica catalana | By edp
Les inclinacions de Fèlix Millet, lo de senyor ens ho estalviarem si us sembla, a fer-se seu el que era dels altres en totes aquelles organitzacions que varen cometre l’imperdonable error de facilitar-li l’accés de la caixa, ha tingut la virtut de posar altra vegada damunt la taula el debat del finançament dels partits i el funcionament d’institucions com les Fundacions de les que fins ara en sabíem ben poca cosa.
Aprofitant que d’aquí uns quants mesos els catalans serem cridats a les urnes i veient el resultat d’algunes enquestes no massa engrescadores, el PSC ha aprofitat l’avinentesa per facilitar els titulars d’alguns dels mitjans que no son de la crosta, acusant d’irregularitats no demostrades la fundació Trias Fargas de l’òrbita del CDC, procurant confondre a la opinió pública amb els conceptes de legalitat, legitimitat i ètica.
Ens prenen el pèl!
On 07, oct 2009 | 13 Comments | In actualitat, politica catalana | By edp
Jo, com a sofert ciutadà que veu com els impostos que paga s’escolen en bona part per l’aigüera de la corrupció, reclamo, front a la reacció corporativista de la classe política intentant justificar injustificables comportaments en sessió parlamentaria, de l’ús de les eines que posem a la disposició de ses senyories per exercir el seu treball, saber que el seu ús és el correcte en tot moment.
Entendria que el Conseller Saura o el parlamentari Sirera s’emprenyessin si algú es dediqués a interceptar missatges realitzats amb el seu propi mòbil, però quan el que s’està utilitzant és la BlackBerry últim model que tots els paguem per imbecil·litats com les destapades, que voleu que us digui, crec que hi tenim tot el dret.
Front comú
On 01, oct 2009 | No Comments | In catalanisme, politica catalana | By edp
Una de les veritats incontestables en l’àmbit de la política d’aquest país és que el més semblant a un espanyolista de dretes és un espanyolista d’esquerres. Per damunt d’ideologies progressistes o conservadores el que de veritat uneix aquest nacionalisme, massa sovint ranci i intransigent que ells neguen i que empren per a definir als que també ho som en la perifèria, és l’eslògan que va fer èxit durant el franquisme del ideari espanyolista “Una Grande y Libre“.
A Catalunya lluny de prendre nota de l’evidència, encara estem discutint si son mascles o femelles i cada un fa la guerra pel seu costat, uns, els d’Esquerra valorant el major pes polític d’un pacte amb socialistes i els d’en Saura, els altres, els del PSC, fent costat a les tesis espanyolistes del germà gran el PSOE, nosaltres, els de CiU, intentant recuperar el que el pas dels anys i una certa auto complaença ens van fer perdre pel camí i la resta, fent la viu viu i vivint de la fireta.
Robagallines
On 25, set 2009 | No Comments | In politica catalana, politica espanyola, reflexions | By edp
M’emprenya que em prenguin el pèl, i que ho facin amb un somriure als llavis, encara més. Si a tot això hi afegim que no suporto que em facin saltar de la cartera uns quants dels pocs euros que tinc entendreu que aquests dies estigui especialment decebut, cabrejat i neguitós.
Decebut, perquè el Palau, una institució que fins la recuperació de la nostra institució de govern, la Generalitat, era l’estendard d’una catalanitat latent que havia fet dels seu himne el cant nacional d’aquest país, s’ha vist esquitxada per la cobdícia d’uns lladres que durant trenta anys o més, han estat utilitzant els diners que entre tots els aportàvem via subvencions públiques, pel seu enriquiment personal, teixint entre les entranyes de la teranyina pública les complicitats que ho han fet possible a més de comprar els silencis corresponents o simplement de mirar cap a l’altra banda en el moment oportú.
El Palau de la música desafina
On 24, set 2009 | 4 Comments | In politica catalana | By edp
Quan encara segueixen retrunyint els casos de corrupteles destapades per la trama Gürtel i les denúncies de Cospedal sobre suposades escoltes indemostrables als seus companys de partit, s’obre a Catalunya el meló del Palau, el de la música de Millet que per a variar ha obert la veda dels retrets, insinuacions a mig fer i males arts politiques que intenten tacar tot el que puguin a l’adversari a fi d’obtenir rèdit polític.
És trist que, qui ha estat tot en consideració i prestigi personal, el sr. Millet, utilitzés una institució com la que presidia per al seu enriquiment i el dels seus més, desviant uns quants milions de les ajudes que rebien, públiques les més i privades les menys, cap als seus comptes personalitzats, encriptats i opacs d’algun paradís fiscal proper, però encara ho és més que les institucions que ho avalaven, Generalitat, Diputació i Ajuntament de Barcelona miressin cap a altra part davant l’informe més que preocupant que els va servir en el 2002 la Sindicatura.
La memòria dels peixos
On 25, jun 2009 | 2 Comments | In politica catalana, politica espanyola | By edp
Diuen els investigadors que els peixos tenen una memòria de poques hores, que del que han fet ahir, avui ja no recorden absolutament res. Sempre he tingut la curiositat mal sana de saber com s’obtenen aquestes dades, fent electroencefalogrames a un lluç o potser sotmetent a una bateria de psicotècnics a qualsevol gamba, escamarlà o pajell,? no ho sé, el cas és que la memòria d’un peix dura més o menys que la d’algun polític del PSC.
Potser per això ens recorden cada moment, sobretot campanya electoral darrera campanya, que votar al PP és com obrir les portes dels inferns per a on s’escolaràn tots el dimonis encapçalats per a Lucifer, o el que fa ja molts anys varen fer els malparits de CiU, pactar amb ells en un hotel de Barcelona el que avui, tretze anys després, ha possibilitat la inauguració de la nova terminal de l’aeroport del Prat i d’aquí poc temps, la de la dessalinitzadora més important d’Occident. Això si, ells hi seran com sempre, per a la foto de la inauguració, faltaria més.
Puzzle hispànic
On 24, jun 2009 | 35 Comments | In catalanisme, politica catalana, reflexions | By edp
Espanya és possiblement l’únic país occidental que està en permanent definició des de fa més de tres-cents anys. Si aquest país s’encarnés en un humà passaria la major part del seu temps estirat en el divan de qualsevol psicoanalista argentí. I és que la diversitat de la gent que hi conviu, per collons, és tan brutal que és fa difícil trobar qualsevol nexe d’unió que no sigui imposat.
La dificultat per a trobar l’encaix dels diferents pobles o nacions que la composen és com la sol·lució de un d’aquells trencaclosques gegantins que ens regalen pel nostre aniversari i que som incapaços de reconstruir, de tant en tant reprenem la tasca sense éxit i a força que passa el temps arribem al convenciment de que ens falta una peça o una altra.
Projectes
subcriu-te a EnVeuAlta
Comentaris recents