La dignitat de Catalunya
Avui 12 diaris catalans publiquen el mateix editorial, en defensa de l’Estatut de Catalunya i davant l’actitud del Tribunal Constitucional que n’ha de dictaminar la seva constitucionalitat a partir d’un recurs presentat pel PP.
Us el reprodueixo…
Després de gairebé tres anys de lenta deliberació i de contínues maniobres tàctiques que han malmès la seva cohesió i han erosionat el seu prestigi, el Tribunal Constitucional pot estar a punt d’emetre sentència sobre l’Estatut de Catalunya, promulgat el 20 de juliol del 2006 pel cap de l’Estat, el rei Joan Carles, amb el següent encapçalament: «Sapigueu: que les Corts Generals han aprovat, els ciutadans de Catalunya han ratificat en referèndum i Jo vinc a sancionar la llei orgànica següent». Serà la primera vegada des de la restauració democràtica de 1977 que l’alt tribunal es pronuncia sobre una llei fonamental ratificada pels electors. L’expectació és alta.
Les inclinacions de Fèlix Millet, lo de senyor ens ho estalviarem si us sembla, a fer-se seu el que era dels altres en totes aquelles organitzacions que varen cometre l’imperdonable error de facilitar-li l’accés de la caixa, ha tingut la virtut de posar altra vegada damunt la taula el debat del finançament dels partits i el funcionament d’institucions com les Fundacions de les que fins ara en sabíem ben poca cosa.
Jo, com a sofert ciutadà que veu com els impostos que paga s’escolen en bona part per l’aigüera de la corrupció, reclamo, front a la reacció corporativista de la classe política intentant justificar injustificables comportaments en sessió parlamentaria, de l’ús de les eines que posem a la disposició de ses senyories per exercir el seu treball, saber que el seu ús és el correcte en tot moment.
M’emprenya que em prenguin el pèl, i que ho facin amb un somriure als llavis, encara més. Si a tot això hi afegim que no suporto que em facin saltar de la cartera uns quants dels pocs euros que tinc entendreu que aquests dies estigui especialment decebut, cabrejat i neguitós.
