L’origen de l’escena del passat cap de setmana en la cimera iberoamericana entre el Rei, ZP i Chávez, té el seu origen en la certesa que el president veneçolà té que l’expresident Aznar coneixia i d’alguna forma donava suport el cop d’estat que es va perpetrar a Caracas en el 2002. Chávez el qualifica de feixista incorrent en l’error de la generalització, per a ell IU seria un partit de centre, però els dos personatges tenen més en comú del que a primera vista podria semblar.
Fa poc mes de sis anys, la pantalla del televisor ens mostrava unes escenes pròpies d’un tràiler d’una pel·lícula de ciència ficció, les torres bessones embolicades en flames com a conseqüència de sengles impactes provocats per dos avions de passatgers, una bogeria.
Al cap de poc, les notícies que ens anaven arribant confirmaven el que ens resistíem a creure, era el resultat d’un atac terrorista, a partir de llavors, res ha tornat a ser com abans. L’atemptat va servir per a canviar l’ordre mundial, ningú es va qüestionar les mesures adoptades pel govern Bush que van despullar de llibertats i presumpcions d’innocència a qualsevol que transités dintre de les seves fronteres o en l’àmbit de la seva influència, o sigui el món sencer.
Mira, m’és igual que se’l consideri la nova icona de la "dreta" europea, o que els seus enemics en la veïna França qualifiquin els seus comportaments de dèspotes o dictatorials, tant me fà, Sarkozy s’està guanyant a pols la candidatura a aquest lideratge que la futura "federació europea" estava necessitant.
És molt extrany el que està passant en el Txad, el mes segur és que ens estiguin donant la informació en comptagotes, però a poc a poc es van sabent nous detalls que et posen els pèls com punxes. L’ONG francesa que va patrocinar el viatge, Arca de Zoé, pretenia embarcar cap a Europa a més de 100 nens, que ni eren orfes ni estaven abandonats, falsificant la documentació per a la seva sortida, acollonant.
Segurament, qui donaria fe de la hiperactivitat de Sarkozy seria la seva mare a qui de petit el president de la República havia d’esgotar l’energia a força de no parar en tot el dia. Quan un el veu de gran i repassa el seu escàs històric com Cap d’Estat diria que en lloc de croissant i cafè au lait, Nicolás es pren pels matins un parell de piles Duracel. Costa trobar a un polític a nivell mundial que imprimeixi a la seva agenda l’activitat amb la qual engoleix els dies l’actual president francès. Independentment de les simpaties que als uns i els altres ens mereixi o a la nostra afiliació política, just és reconèixer que l’home s’ho està currant de valent, tant de bo l’esquerra en aquests moments tingués un referent així.
Amb la coartada del 11S, George W. Bush tenia la justficació per invair l’iraq, fins i tot abans d’això i com continuació del que va començar el seu pare amb el primer conflicte del Golf aquest era el seu objectiu final o el dels que el manegen. La cobertura internacional que necessitava li van brindar Tony Blair i JMª Aznar, qui durant les diferents converses que varen celebrar fins a culminar en la trovada de les Açores, van ens va portar la invasió que està provocat des de llavors cada dia, centenars de morts i de la que ben aviat s’acompliràn cinc anys.
De petit, sempre em va fer extrany veure les rectilineas divisions frontereres del continent africà i d’Orient mitjà. El meu professor en EGB ens va explicar, suposo que per a matar la discursió, que es devia a l’orografia del territori i aquí es va resoldre el tema.
Curiosa la forma en que els EUA contribuïxen a la pacificació d’Orient Mitjà. Llegeixo avui en la premsa que durant el pròxim any contribuiran al benestar de la zona amb un lliurament d’armes als paisos àrabs de més de 20.000US$, però és que a més, faràn el mateix amb Israel, per un valor de 30.000US$. sorprenent si no fora perquè duen fent el mateix els últims 25 anys.