Obama, premi nobel de la pau.
Obama és segurament el fenomen de la nostra història recent que més ha impactat en la gent, ja siguin nord americans com els de la resta dels continents. Va accedir a la presidència dels EUA, el país més poderós del món quan tenia molts handicaps per fer-ho, de raça negre, molt jove i social demòcrata i ho va fer primer aconseguint que la gent jove del seu partit l’impulsés cap a la nominació enfrontant-se a un rival tan dur com la senadora Clinton i finalment escombrant en les presidencials al republicà McAin que ja d’entrada hi tenia poc a fer.
L’OCDE, per encàrrec del G20 ha elaborat en aquests darrers mesos la llista dels països considerats “paradisos fiscals”, per entendre’ns els forats per el que s’han escolat els milers de milions que especulant ens han deixat amb una ma al davant i l’altra al darrera. Ja era hora que es comencés per aquí per variar, no?.
Veient les expressions dels assistents a la cerimònia d’investidura de Barack Obama ens quedarà el dubte de si el que realment els il·lusiona és que ell sigui finalment el nou president o perdre de vista George Bush, possiblement el pitjor president que aquest gran país ha tingut en tota la seva història, segurament que els percentatges estarien força a la par.
Sempre que toco aquest tema tinc problemes amb algun dels meus amics o coneguts, a pesar de l’evidència alguns d’ells encare estan entestats en justificar d’una o altra forma les massacres que Israel du a terme a l’Orient Mitjà.
Per un ciutadà del carrer que no estigui massa ficat en política, l’exercici d’apropiació per part dels responsables polítics d’aquest país de la figura de Barack Obama pot crear un lógic desconcert. Veure il·lustres socialistes en les seus demòcrates la nit electoral nord americana, cel·lebrant la victòria d’Obama, és tant absurd com si se’n alegressin de un triomf del PP de Rajoy en les generals!.
