Som un grup d’amics i companys de creença. Som 27 persones, blocaires catalans, emprenedors, i amb esperit innovador. Som usuaris ferms i convençuts de que els entorns socials de la web 2.0 poden donar forma a un projecte de Barça que ens involucri a tots.
Som el Consell 2.0 de la pre-candidatura d’en Sandro Rosell per a les properes eleccions a Can Barça.
Participes?
Fins fa ben poc, el Barça era el més semblant a la selecció catalana de futbol, si més no l’ambaixador a partir del que molta gent de tot el món podien situar la nostra terra en la bola del món. Amb l’aparició de la Plataforma Pro Seleccions aquesta funció ha passat directament a la veritable i no reconeguda selecció catalana que cada any pels voltants de nadal juga el seu partit anual davant d’algun equip nacional de primer nivell.
Com que la iniciativa, repetint el que ens va passar amb el tema de les Autonomies, l’han copiada fins a Extremadura, l‘esdeveniment no passava de ser una curiositat més dins el món de l’esport del que se’n parlava prou feines a casa nostra i para de comptar, per resoldre això la Federació Catalana de Futbol va decidir oferir el càrrec de seleccionador a una persona que ho ha estat tot com a jugador i entrenador, el Johan Cruyff i ves per on l’ha acceptat!.
Que un senyor aguanti que el seu interlocutor el tracti d’imbècil set vegades, pot ésser per dues coses diferents; que tingui realment una personalitat molt feble per a fer callar a qui l’està agredint verbalment o veritables dificultats per a reaccionar ràpidament davant l’insult bé perquè no compren el que li estan dient o perquè senzillament està empanat. Les dues quadren exactament amb les accepcions de la definició que el Diccionario de la Lengua Española conté del mot “imbècil”.
Pot passar també que quan una primera autoritat autonòmica decideix criticar a un president d’un club de fútbol per haver expressat les seves conviccions polítiques, algú li faci notar que ell hauria de fer el mateix i ocupar-se dels problemes que té en la seva comunitat per exemple, procurar feina per a la seva gent. Si Fdez Vara es veu en el dret d’envaïr el camp d’actuació de l’altra i criticar-lo obertament en un mitjà espanyol, a mi se m’acudeixen uns quants qualificatius més per a dedicar-li a part del d’imbècil.
En el moment en que vaig connectar la tele de l’hospital veient tot el que havien preparat des de la Plaça de Oriente de la capital, vaig tenir el clar pressentiment, de que Madrid no seria l’escollida per a organitzar els jocs del 2016. En mig de raons lògiques com que els jocs del 2012 es celebren a Londres i per tant les següents sempre canvien de continent, altres menys tangibles menys explicables m’ho feien evident, allò que des de la capital es coneix com a “pálpito”.
El sorprenent però és que els aconteixements invertien la lògica més evident i en la primera tacada es quedava fora el màxim pretendent, la Chicago dels Obama i en la següent la repetidora Tokyo, deixant l’elecció de la Seu entre Madrid i Rio de Janeiro. En aquest moment la correcció, el “savoir faire” l’exquisidesa del saber estar i l’esperit olímpic va desaparèixer i el “a por ellos” va començar a sonar insistentment fins i tot en l’hotel de Compenaghen a on la representació de Madrid hi tenia la seu.
I al final s’ha acabat la tralla que durant uns quants mesos estava dissimulant lo dolents que son uns i el bons que arribem a ser els del Barça. Dos a sis i cap a casa, de moment la Lliga, el proper dimecres a buscar la final de la Champions i el proper dia 13 la final de la Copa. L’aposta que el Pep Guardiola va fer al principi de temporada ha culminat en el Bernabeu i ha tingut la virtut d’espolsar-nos les pors per l’empat d’un Chelsea que no va passar del mig camp i ficar-los els dubtes a ells, que a hores d’ara no ho deuen tenir tant clar, sobretot si han vist aquest partit.
El Barça d’aquest any esta tenint la virtut d’enganxar-nos a tots per l’espectacular joc que estan desenvolupant partit darrera partit i de que els culers quan arrib el dilluns fins i tot ens faci molta il·lusió anar a treballar, veure com aquells que tenen per norma gastar massa llengua miren al terra en la màquina del cafè i callen, això no te preu, no en té no.
Bloc d'opinio de l'Eduard Diaz
Escriu el terme que vols cercar i prem entrar.
Copyright © 2004–2009. All rights reserved.
RSS Feed. Aquest bloc està optimitzat per a Wordpress i fa servir Modern Clix, un tema dissenyat per Rodrigo Galindez.