Pot passar també que quan una primera autoritat autonòmica decideix criticar a un president d’un club de fútbol per haver expressat  les seves conviccions polítiques, algú li faci notar que ell hauria de fer el mateix i ocupar-se dels problemes que té en la seva comunitat per exemple, procurar feina per a la seva gent. Si Fdez Vara es veu en el dret d’envaïr el camp d’actuació de l’altra i criticar-lo obertament en un mitjà espanyol, a mi se m’acudeixen uns quants qualificatius més per a dedicar-li a part del d’imbècil.

És cert que la vehemència en la reacció amb la que ens ha obsequiat darrerament el Laporta als barcelonistes no ens semblen gens bé, però és evident que el que no li perdonen des de les espanyes més extremes és el convenciment que té en la idea d’una Catalunya independent i sobretot que la defensi públicament. Les teories conspiratòries son sempre de mal demostrar, però quan ara el que toca és esbombar fets que han passat mesos enrere hom es pregunta, sense voler ofendre a ningú ni que el tractin d’esquizofrènic, perquè ara i no en el seu moment?.

Qui sap millor les intencions que té per quan deixi la presidència del FC Barcelona és el propi Jan Laporta, però si decideix fer carrera política segur que ho farà en alguna formació d’ideologia coherent amb el pensament que ha tingut sempre, no com d’altres polítics reconvertits a demòcrates, que no fa ni quaranta anys estaven per altres coses.

I perquè consti, jo soc el soci del barça núm 88.585 i fan del Rosell !!

Etimologia del mot “imbècil”

Però el que més sorprèn de tot és que pels espanyols, el concepte de “nacionalista” només s’aplica en l’extrarradi, en la perifèria d’aquesta sèrie de cercles concèntrics en la que es va des de Madrid, “al cielo” com si el que ells transpúen no ho fós, i del pitjor. El més curiós però és que “la roja” posa d’acord a la SER i al la COPE a l’hora de fer el ridícul més espantós, algú els dirà alguna cosa als seus locutors, sobre el lamentable espectacle que varen oferir al narrar els gols?.

Aquesta follia desmesurada en la que es passa des de la profunda depressió a creure’s els millors del mon, apel·lant a l’èpica i a la testosterona és una de les coses que em porten a desitjar, que a la selecció l’eliminin com més aviat millor, com de costum, el meu cor quatribarrat nacionalista perifèric i insumís és incapaç de suportar més demostracions com les d’ahir més enllà del proper dijous i si al final passen, que els eliminin a quarts que és el que toca i que tot quedi altra vegada en el seu lloc.

I si tots aquests paranòics de fireta tenen un petit moment per a la reflexió, entre comparació del tamany de les parts nobles de Villa amb el cap del locutor i desafinar el “Asturias patria querida” o cantar l’himne del “lo, lo, lo“, que comptin per curiositat quanta d’aquesta glòria la deuen al països catalans (en bàsquet el 55%, waterpolo el 100%, qualsevol modalitat de hocquei per damunt del 75%, val la pena seguir?), segur que els baixa la trempera de cop. Per això no ens donen les seleccions, si Catalunya en tingués, aquests carallots haurien de cantar els segadors.