Set vegades imbècil
Que un senyor aguanti que el seu interlocutor el tracti d’imbècil set vegades, pot ésser per dues coses diferents; que tingui realment una personalitat molt feble per a fer callar a qui l’està agredint verbalment o veritables dificultats per a reaccionar ràpidament davant l’insult bé perquè no compren el que li estan dient o perquè senzillament està empanat. Les dues quadren exactament amb les accepcions de la definició que el Diccionario de la Lengua Española conté del mot “imbècil”.
Pot passar també que quan una primera autoritat autonòmica decideix criticar a un president d’un club de fútbol per haver expressat les seves conviccions polítiques, algú li faci notar que ell hauria de fer el mateix i ocupar-se dels problemes que té en la seva comunitat per exemple, procurar feina per a la seva gent. Si Fdez Vara es veu en el dret d’envaïr el camp d’actuació de l’altra i criticar-lo obertament en un mitjà espanyol, a mi se m’acudeixen uns quants qualificatius més per a dedicar-li a part del d’imbècil.
Definitivament, Espanya és un pais de pandereta. Només cal un bon resultat de fútbol per fer aflorar el ranci nacionalisme que tants porten a dintre. Ahir 4 a 1 contra Rússia i es desfermà tot, només ens faltava això, després que Pau Gasol jugués les finals de l’NBA, el cap de setmana Pedrosa guanyés la cursa a Montmeló i el Nadal arrasés en la final del Roland Garrós, Deu meu quin país !!.
