espanya

La setmana passada tampoc me'n vaig oblidar. Cada any des de 1982 commemoro amb un sopar, el fracàs de cop d'Estat d'aquella pila d'integristes vestits de militars que creien que consumir la llibertat en grans dosis ens feia mal i protegir-nos de la decadència comunista i el llibertinatge amb 40 anys més de dictadura, era el seu deure sagrat (sacrosanto, en diuen ells).

Els calaixos del Ministeri de l'Interior no paren quiets buscant l'esborrany  que ha omplert les darreres portades de "El Mundo" sense èxit. Ningú de la brigada de delictes econòmics en té constància de que alguna vegada un informe així hagi existit, segurament al haver-lo redactat agents d'intel·ligència, tal i com passa en les pelis del 007, s'ha autodestruït als cinc segons d'haver-se publicat, el cos del delicte, l'esborrany que havia de posar en evidència que el president Mas, la família Pujol sencera i fins i tot el Conseller Felip Puig eren part de l'entramat del cas Palau a benefici particular, s'ha fet fonedís. Cada cop és més evident que s'han conjugat els tres elements per bastir la conxorxa que pretenia influir sobre el resultat del proper diumenge, 1) La por al procés sobiranista engegat a casa nostra, 2) Un suposat periodista capaç de menjar el que li donin sense preguntar l'Eduardo Inda, la puta del Rei del amo de El Mundo que serveix per tot allò que interessi fer 3) La Col·laboració necessaria de l'Estat i del Govern d'Espanya, en part o en la seva totalitat, per intentar destruir a l'Artur Mas amb males arts.

La posada en escena dels esdeveniments polítics a la nord americana no lliguen gens amb la nostra realitat local, veure als ministres Corbacho, Pepiño Blanco o de la Vega desfilant cap a l'escenari al ritme dels Blues Brothers a part de sonar forçat, llueix ridícul si del que es tracta es d'anunciar una cosa tant seriosa com el projecte d'economia sostenible que ens volen presentar la setmana vinent i que ens haurà de treure de penes.