espanya

#NOésNO, ni sí, ni potser, ni cap altra cosa, és NO, ho hauria d'entendre fins i tot un primer de Barrio Sésamo d'aquests que a vegades vesteixen de jutges! El Patriarcat, fet sociocultural creat pels homes, s'ha mantingut en la història pretenent la inferioritat de les dones impedint la normalitat, per una simple qüestió de força física i d'apropiació del poder. La manca de voluntat per a redreçar-ho ha fet del masclisme un problema greu, molt greu.

Ho haig de confessar, veure Soraya fent una roda de premsa m'espanta. Té aquell mirar foll del Jack Nicholson en "el resplandor", quan empaita destral en mà,  dona i fill per l'hotel de les muntanyes de Colorado. I el canvi de look que li han plantat no ha fet més que empitjorar-ho, sembla una vicepresidenta en liquidació.

Catalunya no és Escòcia, ni tant sols és el Quebec, però no ho és no pel recurrent argumentari espanyolista que veu diferències entre el que els moviments ciutadans promouen, votar. No ho és per les diferents actituts dels estats als que pertanyen que deixen la construcció de la frase incomplerta, el que és palmari és que Espanya no és Gran Bretanya o el Canadà.

La involució que està patint España de la mà del PP és tant forta que no trobaria gens estrany que algun aprenent de Torquemada d'aquests que corren pel govern li passés pel cap restaurar els Tribunals de la Santa Inquisición, en quatre dies fogueres a les places majors per socarrar bruixots i bruixes. Si no els fan fora aviat quan deixin el govern a España no la coneixeran ningú que en tingui menys dels 80 anys.

I aquesta Majoria Silenciosa que no acaba de sortir, collons. Prou que la crida el PP de la Camacho o el C's del Rivera i ara també el PScOE d'en Pere Navarro, però no ve. I tenim un problema ben gros perquè si no surten al carrer com els demanen convocatòria darrera l'altra, com ens ho farem per poder-los comptar? Avui nova ocasió perduda, manifestació unitària de la crosta nacionalista, l'espanyola Joan Ferran, l'espanyola, fer el ridícul com fan sempre i en acabar cap el Pans&Company de Passeig de Gràcia i encara els ha sobrat lloc al costat de la barra.

A veure si ho pillem Marhuenda , el procés ni és el procés del President Mas ni està en recessió o estancat. Com pot ésser que tu i els teus amics de la premsa capitalina us costi tant d'entendre tot això que ens està passant als catalans? Vinga, tonto que tu tens carrera, vares estudiar a la Universitat, no ens vulguis fer creure que el títol que tens penjat de la paret del teu despatx te'l vares trobar dins d'un ou Kinder o et va tocar a la rifa.

A la fi l'Audiència de a Corunya ha decidit en sessió plenària que el tercer accident més costós en la història de la humanitat, només superat per l'accident de la Colúmbia i el de la central de Txernòbil i un dels desastres ecològics de la història de la navegació mundial de més impacte, no tenia més responsables penals que el seu capità, el quasi bé octogenari Apostolos Mangouras, que per l'edat no anirà a la presó, toqueu-me el ous (amb perdó). Els que en el seu dia foren responsables de la gestió, la plana major del PP actual més Àlvarez Cascos ni s'han assegut a les banquetes del acusats.

Rajoy no vol parlar amb Mas ni del temps i al Duran l'angoixa li està fent perdre el pel de les celles, l'únic que li queda al menys a la vista. Està obsessionat amb no obrir el meló Constitucional per a reformar el títol segon, aquell que parla de Nacionalitats i indivisibilitats de la pàtria perquè no se li torni en síndria, sense adonar-se'n, ni ell ni els 267 assessors de Graduat Escolar que té, que el que li estem reclamant no és això si no el Dret a poder votar.

El debat sobre aquesta tercera via que ens proposen UDC i PSC és tant fora de lloc, tant artificial com el d'aquell matrimoni que no es posa d'acord planificant les seves vacances, l'un vol viatjar per Espanya i l'altra per l'estranger. La sogra que viu a casa fa un munt de temps i que no perd l'ocasió per ficar cullerada en qualsevol discussió entre la nena i el seu marit, els proposa anar a visitar Sevilla amb AVE i que se l'emportin a ella també, obviant que aquesta és la segona part  d'un debat en el cas que es decideixi finalment Espanya com a destí.

Duran i Navarro que de potinejar les coses en saben tant o més, estan fent el mateix que la sogra, introduint un element al debat quan el que toca és decidir primer si quedar-se o fer via tots solets, si després d'exercir el dret a decidir surt Espanya ja es veurà quina via de relació es propossa, si la federal la confederal, la autonòmica potenciada o la recentralització de tot al voltant del forat negre de Madrid.

De veritat sou majoria a Espanya els mesetaris carrinclons sense capacitat per acceptar que hi hagi gent que no s'identifiqui amb la vostra idea de país, els que no enteneu que sigui possible voler decidir entre quedar-s'hi o marxar, els que mostreu sense rubor i en públic tanta incapacitat de raonament, comprensió i anàlisi o els grupuscles de militars retirats que ens recordeu com va acabar el President Companys i enyoreu el retronar dels canons bombardejant la nostra terra?

Quina mania que tenen els espanyols en posar el carro al davant dels bous, quin interès té el fet de saber si en una Catalunya independent si Girona decidís independitzar-se el tractament que es donaria als gironins seria el mateix que els catalans reclamem ara d'Espanya. Primer exercim el dret d'autodeterminació nosaltres i després si cal tot lo altra. De la mateixa manera que per arribar al pis de dalt s'ha de passar primer per la planta baixa ..... encara no han entés que la millor recepte per evitar que algú vulgui marxar de la casa és fer-lo sentir ben tractat, valorat, respectat, estimat i d'això fins avui en dia poca cosa.

Aprendre anglès mai ha estat tant fàcil, amb el mètode Annie Bottle el podràs dominar definitivament! Resultats garantits en un parell de classes, fàcilment demostrables en la fluïdessa de la parla de personatges mediàtics que l'han seguit com Sergio Ramos, Jesús Gil, José Mª Aznar o José Luís Garci donen fé de la fiabilitat del mètode. Perquè gastar-se one monkey's cojón en acadèmies podent aprendre l'idioma de Shakespeare, relaxing with a cup of café con leche in the Plaza Mayor? Què no us touchin the bollocks ni us deixeu prendre the hair, Annie Bottle method is the final solution.

La propera mesura d'estalvi que ens presentarà el PP un d'aquests divendres serà convidar tots els pensionistes de l'Estat a fer un creuer pel mediterrani i enfonsar-lo al mig del mar, el càlcul es fa ràpid 365.000M€ en els propers 3 anys, si a més dels iaios conviden també els mestres, policies i personal sanitari en el mateix vaixell, en el 2015 ja tindríem superàvit. I ja posats si ens confisquessin tots els nostres estalvis i reduïssin els sous a la meitat resoldrien en el temps que es tira un pet el problema bancari i la competitivitat empresarial. Val més no donar-los idees!

Segurament, si avui Aznar hagués de passar el relleu del lideratge del govern i del seu partit no triaria Mariano Rajoy, antes muerto que sencillo!. Ho va deixar ben clar l'altra dia en una entrevista en Prime-Time a A3 amb la parafernàlia d'un president de govern en actiu i davant l'expectant audiència, va deixar prou clar que aquest PP no és el que ell volia per Espanya i el seu president tampoc, en va fer renúncia de la paternitat ja no és el seu successor.

Cada cop que obro la tele espero la imatge del Franco inaugurant algún pantà o alçant la ma com un Click de Famobil en plena Plaza de Oriente. Em sorprèn el subconscient amagat des de fa tants anys que em recorda vestit de calça curta amb davantalet blau i blanc, format en perfecte filera en el pati de l'escola cantant el Cara al Sol. La involució ideològica i política a la que ens estan sotmetent la gent del PP és tant important que fins em fa reviure a contracor un passat al que no m'agradaria tornar. Això no ho podem permetre de cap manera!

Un polític que "treballi", és un dir, en el Congreso de los Diputados de Madrid, percep per fotre potes enlaire el país, pujar-nos els impostos i deixar-nos sense feina un sou mig de 6.100,00€ cada mes. Molta pasta? depèn, si ho mirem amb els ulls del Duran i Lleida per exemple que es queixà no fa massa amargament, un polític a Espanya cobra poc. Per a algú que cobra de l'atur o el subsidi de subsistència o per a qualsevol pensionista, molt més del que disposa ell i els seus per a menjar tot un any.

Estimados:

Vaya por delante que entiendo ese miedo inconfesable que os provocó ver por la tele el pasado 11 de septiembre a millón y medio de catalanes enarbolando esteladas por las calles de Barcelona al tiempo que reclamaban su libertad. Que comprendo vuestra dificultad manifiesta para el análisis y el entendimiento que un acto sin parangón como este representa, no os habeis caracterizado jamás, desde tiempos inmemoriales, por vuestra facilidad para razonar ni empatizar y hasta me conmueve ese pánico casi infantil a permitir que la gente se exprese invocando no se que precepto constitucional. Por eso a mi no me ha extrañado en absoluto el resultado de la encuesta del CIS.

El millor que els podria passar a europa és que fotessin fora Espanya de la UE. Espanya és el càncer d'Europa i no el país gran i important que ens volen fer creures'ha convertit per mèrits pròpis en un Passiu Tòxic capaç d'engegar a la merda ella sola la idea d'europa que varen parir fa anys pro homes com Willy Brandt. És ja el paradís oficial de la mediocritat, de la corrupció, de la ineptitud política ...el país amb més lladres i pillos per metre quadrat de l'univers, el forat negre més important de tota la història econòmica mundial. Veient tot això algú pot tenir dubtes del que ens convé més els catalans?.

Els polítics d'aquest país viuen en la seva bombolla particular. S'equivoquen quan trien defensar al poderós en front del feble i ho fan novament quan creuen que aquests es quedaran de braços plegats veient com els bancs els roben directament els estalvis de tota una vida o els prenen el pis per no poder pagar hipoteques abusives o per haver avalat el dels fills. L'escratxing surt de la desesperació del qui no li queda res més per perdre.

El president de la Xunta, Alfredo Nuñez Feijóo, possiblement l'home dins el PP amb el perfil de delfí més clar del seu actual lider Mariano Rajoy, s'ha ficat en un femer descomunal i la merda li arriba fins el coll. Unes fotos seves amb un narcotraficant condemnat ja fa vint anys compartint aficions i lleure l'han situat a l'ull de l'huracà i a hores d'ara el seu futur en la política nacional, està si més no, en qüestió.

L'ex-tresorer o tresorer encara, del PP amenaça amb fer saltar la banca amb els seus papers. En plena era digital i de les tecnologies una simple llibreta manuscrita ha aixecat un rebombori descomunal. En uns quants fulls ens expliquen el perquè de la construcció de l'Espanya radial a base de comissions i suborns i deixa en evidència fent l'egípcia a la plana major del PP, la d'ara i la d'abans. Tothom ho nega, però de la fortuna acumulada pel penques a Suïssa, 38M€ per la patilla, se'n dedueix que alguna cosa hi ha de veritat, o també ens voldran fer creure que allí l'únic que hi sucava era el Bárcenas?.