Image Image Image Image Image

Sota les porxades de la rambla. {girona}

Share on TwitterShare via email

Del que diuen la majoria dels polítics en els mítings als que ens sotmeten en plena campanya electoral, com deia la meva àvia, “la meitat de la meitat”, això ens hem de creure. Des de la etiqueta que pengen al Mas com a independentista des de les files del PPC i el PSC, (ja és curiosa la coincidència de l’anàlisi, cony) fins a l’etiquetatge que en fan des d’Esquerra com un servent defensor de les polítiques de Zapatero o de soci ideal per el Rajoy, hi ha tant de tros que es fa impossible que ambdues siguin certes. El que deia, “la meitat de la meitat”.

(més…)

Share on TwitterShare via email

Quan la Jordina em va convèncer per a visitar París, mai no hagués dit que la ciutat m’agradaria tant. París és ense cap mena de dubtes una d’aquelles capitals a on qualsevol s’hi pot sentir bé, com a casa i si a més hi afegim la tranquil·litat d’un mes d’Agost i la sensació de tenir tot el temps del món estant de vacances, encare més.

(més…)

Share on TwitterShare via email

Avui, els companys dels informatius de TV3 han emès el documental Camí d’un somni, que relata el camí seguit pel Sandro Rosell fins a la presidència del Barça, una experiència de la que gràcies als companys Didac Lee i Trina, vaig tenir el plaer de participar des de l’entorn 2.0.

(més…)

Share on TwitterShare via email

Mesos enrera, la dimissió de Tony Blair va escenificar el primer esgraó del desintegrament de la aliança occidental en contra del món musulmà que es va escenificar amb la tristament famosa foto del trio calaveres a les Açores. Li va faltar temps, entre conferència i conferència, de renegar de les seves responsabilitats en un dels més cruels assassinats massius de la nostra història.

(més…)

Share on TwitterShare via email

Cada cop que s’acosten eleccions el vell i gastat diria jo, discurs de les esquerres i la dreta es repeteix cercant en el subconscient popular el registre de la por que més d’una vegada en aquest país ha guanyat algun procés electoral. És tant evident que la dicotomia ha canviat des de fa temps com preocupant el fet que, des de els aparells de propaganda de partits sobretot etiquetats com d’esquerres, davant de manca de propostes sempre va bé apel·lar l’home del sac.

(més…)

Share on TwitterShare via email

En un col·lectiu d’alt rendiment la gestió del grup és fonamental. El Barça del Pep és un dels pocs exemples que podem trobar en l’esport professional en el que s’ha aconseguit posar per damunt del desig individual els interessos d’un equip i els resultats estan a la vista.

(més…)

Share on TwitterShare via email

1. No t’has de prendre mai, un somnífer i un laxant la mateixa nit, si ho fas cagada l’has (mai millor dit).

2. A la feina ja ets vell als cinquanta anys, però pel govern no ho seràs mai, fins l’any de la teva mort estaràs obligat a fer la declaració de la renda.

3. El millor amic de l’home no és el gos, ens han estat enganyant, és el Pep Guardiola i el barça de les sis copes !!!.

(més…)

Share on TwitterShare via email
Scroll to Top

To Top

edpcat

02

mar
2010

3 Comments

In edpcat
wordpress

By edp

EnVeuAlta v2.0

On 02, mar 2010 | 3 Comments | In edpcat, wordpress | By edp

Finalment i després de donar-hi moltes voltes vaig decidir aquest cap de setmana, migrar la obsoleta, quasi bé juràsica diria jo, plataforma WordPress 2.3.1 que tantes satisfaccions m’havia donat a la darrera versió, la WP 2.9.1, que ja estava fent servir en un altre dels meus projectes, el bloc de viatges travellum. Com que els avantatges en la gestió tant de continguts com del propi bloc eren evidents, l’única raó que em frenava era la incompatibilitat d’algunes de les funcions de la plantilla que emprava, 5 dels 14 plugins que feia servir no anaven en la nova versió, tot un problema, bé cinc problemes nous.

Read more…

Share on TwitterShare via email

Tags | , , ,

22

des
2007

No Comments

In edpcat

By admin

Setmana 17/12/07 a edp.cat

On 22, des 2007 | No Comments | In edpcat | By admin

La setmana de la grossa a edp.cat els organitzadors de la catosfera, m’han confirmat l’encarreg de dur a terme el taller de com fer un bloc, la resta del programa i dels ponents els vaig penjar el dilluns.

Entre tot el rebombori pel veto de CiU als pressupostos del Estat varem saber les raons que varen portar a la coalició a prendre una mesura com aquesta que al contrari del que ens varen explicar, té molt a veure amb el maniqueisme i la manipulació que l’interès de un president sense carisma va prioritzar al de Catalunya i al cas omís que l’amic Baltasar va fer, de les recomanacions del Consultiu referent al pla “nacional”? de la vivenda i el recolzament que la SGAE va rebre de partits polítics en el congrés a l’hora de mantenir vigent l’impost revolucionari anomenat cànon digital. Al final de la setmana i a través de un article de “el País“, varem conèixer la trista història de una ciutadana andalusa, víctima de la poca sensibilitat humana de l’administració.

Tot i això abans de saber que com cada any, aquest tampoc ens ha tocat res a la rifa. Esperem que demà el Barça acabi guanyant davant el Madrid i podem destapar l’ampolla de cava que tenia a la nevera des de fa dies, collons!!.

Share on TwitterShare via email

Tags |

15

des
2007

No Comments

In edpcat

By admin

Setmana 10/12/07 a edp.cat

On 15, des 2007 | No Comments | In edpcat | By admin

Aquesta setmana em viscut una nova aproximació del PP cap el centre polític nacional. Les anades i vingudes de la formació conservadora fluctúen segons sigui majoritari el pes específic dels centristes o els dretants, els primers treuen el cap en époques pre-electorals mentre amaguen en els armaris els “fills de Crist” i coses per l’estil. El que ens caldria coneixre a la fí, és quin dels dos sectors porta el timó de la formació tot i que veient les reaccions integristes a les que ens tenen acostumats, és força clar qui mana en el partit, no?.

Hem conegut, també en la plana política nacional, com es viu l’execució de un veto als presupostos generals en el Senat i les reaccions que uns i altres n’han fet. Us puc assegurar, després d’haver viscut l’episodi de primera mà, que la política és un teatre i els polítics massa vegades, en son uns mals actors. Amb aquesta cartellera no és extrany que a vegades ningú en vulgui comprar les entrades.

Read more…

Share on TwitterShare via email

Tags |