El secret dels negocis piramidals com ara el que va muntar l’amic Madoff, és jugar amb la cobdícia d’aquells que volen fer-se rics en pocs temps o de les ganes dels que ja ho son per ésser-ho encare més. En èpoques en les que com ara tothom feia el negoci del segle, era quedar com un babau amb els amics i coneguts que en les converses informals del bar o en qualsevol sopar davant la dona, se’n reien de tú per no haver guanyat un parell de milers d’€ sense cap mena de risc com feien ells.
D’aquesta relació de confiança en sorgia la captació dels nous clients que sense sospitar-ne res, cada un dels que ja hi era en portaven altres deu, normalment companys, amics i família que amb els seus diners feien el benefici dels primers, és el negoci més antic de la terra, si aconseguís que cada català m’ingressés 1€ en el meu compte corrent, aquesta tarda ja seria multimilionari.
Qui s’estigui estranyant per haver superat la xifra dels tres milions d’aturats que s’esperi a veure la del 31 de Desembre vinent, i és que quan les coses poden anar malament al final hi acaben anant i més si, com ens passa aquí, no hi ha remei per a la malaltia. I el més curiós de tot plegat és que les nostres autoritats només poden contemplar el fenomen, elaborar les gràfiques corresponents i llençar-nos la mentida que ben aviat, d’aquí a l’estiu, la situació donarà un gir i remuntarà, poca cosa més.
Que Bernake hagi decidit abaixar els tipus entre el 0% i el 0,25%, és un fet sense precedents que, lluny d’enviar un missatge tranquil·litzador, ens explica de manera molt clara fins a quin punt ha arribat el deteriorament econòmic dels EUA o el que és el mateix, del món sencer i deixa esgotada la possibilitat d’actuació contra aquesta crisis 2.0 en l’aspecte monetari i oficialitza la sentència de mort del model consumista en el que ens haviem instal·lat des de feia massa temps.
Evidenciant la manca total d’imaginació el govern ha xifrat en uns 80.000 M€ l’import necessari per a finançar el pla de rescat de la nostra economia, d’aquests 50.000 M€ provindran de la maquineta de fer diners, Tresor, mentre que la resta s’obtindran de l’adquisició de 30.000 M€ de deute emesa per l’ICO, amb el fons que la Seguretat Social havia acumulat per a garantir el pagament de les nostres pensions.
Els EUA sol marcar-nos els pas del que ens passarà en matèria econòmica i comercial a la UE uns sis mesos abans i el fet és que la successió de desastres en matèria financera que han assolat el mercat nord americà s’estan acomplint fil per randa en la vella europa, sense que els nostres responsables hagin pogut anticipar, o simplement no ho hagin volgut, la solució a la problemàtica.
Els números de l’atur es varen enfilar ahir fins a tocar la xifra dels tres milions, fent que en poc més de un any s’hagin incrementat quasi en un 50%. Les previsions de tothom, fins i tot del Solbes son que no es pararan aquí i que el proper 2009 assistirem inexorablement a una escalada major, cap els 4 milions aventuro jo. Les fases d’aquesta crisi , anunciades ja en el 2006 i 
L’enèsima injecció de diners que ha anunciat aquesta setmana el govern, arriba com sempre com a conseqüència de fets puntuals i com a resposta mediàtica a una situació econòmica que va dues voltes per davant de les mesures que es prenen. No m’agrada donar la raó al PP, entre d’altres coses perquè una cosa és estar en el govern i una altra molt diferent en l’oposició ja veuríem com ho estarien fent ells en aquesta situació, però tenen raó quan alerten de les conseqüències que això tindrà en el sistema fiscal i per lògica en l’augment dels nostres impostos.
Eurostat, l’oficina econòmica de la UE, ha donat avui la notícia, la zona euro, la dels països que han adoptat la moneda comuna, ha entrat en recessió, i no és que la bona nova ens hagi agafat de sorpresa ja que si les altes instàncies europees no s’hagessin dedicat en cos i ànima a un exercici obscè de maquillatge institucional, l’anunci hauria arribat ja molts mesos abans.