economia
El cobrador del frac
On 13, des 2011 | One Comment | In economia, fiscalitat | By admin
Del que diuen la majoria dels polítics en els mítings als que ens sotmeten en plena campanya electoral, com deia la meva àvia, “la meitat de la meitat”, això ens hem de creure. Des de la etiqueta que pengen al Mas com a independentista des de les files del PPC i el PSC, (ja és curiosa la coincidència de l’anàlisi, cony) fins a l’etiquetatge que en fan des d’Esquerra com un servent defensor de les polítiques de Zapatero o de soci ideal per el Rajoy, hi ha tant de tros que es fa impossible que ambdues siguin certes. El que deia, “la meitat de la meitat”.
El país de la puta misèria
On 16, mai 2010 | 5 Comments | In economia | By edp
Heus ací que el dimecres passat ens varem despertar a Espanya sent un país intervingut per les autoritats econòmiques mundials. L’FMI i la UE ens han imposat uns estalvis que abans no havíem aprés a fer i a qui els ha tocat “la grossa” de la retallada han estat els de sempre, funcionaris, pensionistes, famílies i treballadors en general. De cop, lluny d’estar jugant a la Champions econòmica ens hem trobat disputant-nos el play-off per a no baixar amb Grècia, Itàlia, Irlanda i Portugal. El país sencer en la puta misèria.
Sobiranisme pragmàtic
On 14, des 2009 | 3 Comments | In economia | By edp
La incapacitat amb la que el govern espanyol està responent al llast de la crisi econòmica que ens afecta de tant manifesta i evident con és, espanta. Llegint el deteriorament de les nostres xifres cada vegada que al govern ens les dona, això sí, amagades i revestides de brots de color verd hom té la sensació d’estar dins un forat negre de dimensions inabastables.
El llenguatge de les xifres
On 18, nov 2009 | 3 Comments | In economia | By edp
Sembla mentida com la lectura i la interpretació de les xifres ho resisteix quasi be tot i a més si el que ens dona les explicacions és un polític passa el que passa sempre amb el got, mig ple o mig buit segons siguin govern o oposició. Aquest matí hem esmorzat amb la dada del PIB trimestral espanyol, un -0,3% que per uns és l’evidència de la desacceleració en la caiguda i pels altres la mostra més evident de que a aquest país li costa horrors remuntar la situació.
Amb les xifres a la ma tots tenen raó i per a la gent que els escolta serà fàcil creure a cegues amb qualsevol versió per explicar el que passa, segurament els ajudarà el color de la ideologia amb la que combreguin però si som més o menys neutrals haurem de concloure que decréixer un 0,3% no és una situació per a tirar cohets, tot i que és molt millor que fer-ho en una xifra més grossa, com els equips que juguen contra el Barça pels qui perdre per pocs gols ja és una victòria, qui no es conforma…..
La caixa del poder
On 16, nov 2009 | 4 Comments | In actualitat, economia | By edp
Les Caixes d’Estalvis d’aquest país, suport de poder econòmic dels partits que governen els diferents territoris d’Espanya, s’han convertit d’un dia per l’altra, en l’objectiu prioritari dels ajuts econòmics continguts en el FROB (Fondo de Rescate Ordenado Bancario) que està actuant de fet con el fons de suport d’un ERE encobert. Tot això s’està fent envaint a més les competències que la Generalitat té sobre la matèria, obviant la pròpia llei de caixes d’estalvi sense que el govern català hi hagi dit res.
Mentre el sector financer espanyol en general, s’esgola per explicar-nos que el sistema de provisions que el Banc d’Espanya va fixar després del merder del Mario Conde i el Banesto, és l’enveja del món occidental, els que hi entenen ens diuen que amb els diners acumulats no ens tapem ni un caixal i per reorganitzar aquest girigai l’Estat espanyol, o sigui tots plegats, haurem d’injectar uns 300.000 M€ en el sistema per evitar que se’n vagi a la merda.
Reforma fiscal de pega
On 05, nov 2009 | 15 Comments | In economia | By edp
L’any 1985 en ple govern socialista de Felipe González el seu super ministre d’Economia un tal Miguel Boyer ara renegat de la progressia i les esquerres, va fer evident la incapacitat de l’Estat per a evitar la fuga de capitals en direcció a paradisos fiscals com Suïssa i la importància que en aquest país tenia l’economia submergida, creant diferents productes de baixa rendibilitat com els pagarés opacs per fer aflorar el caler negre, la possibilitat d’inversió legal de baixa fiscalitat i a més una amnistia fiscal. Així va ser com varen néixer entre d’altres coses, unes societats anomenades SICAV, una eina d’inversió i de formació de capital.
Com que calia desterrar la idea generalitzada entre els contribuents que defraudar sortia de franc i amb la intenció de provocar que les fortunes que s’escapaven per la Jonquera es quedessin en territori nacional, a més d’empresonar a alguna folklòrica reconeguda, van acceptar que els rendiments d’aquestes societats tributessin al 1% a diferència del 18% actual dels rendiments del capitals o el 30% de l’impost de societats, un chollo a l’abast només de les grans fortunes ja que les condicions per a constituir una SICAV, un mínim de 100 accionistes i de 2.400.000€ de capital, el converteixen en un producte d’inversió per l’èlit econòmica d’aquest país, vaja per els rics.
Cicles i economies
On 28, oct 2009 | 6 Comments | In economia | By edp
Un cicle és, en una de les seves definicions un període de temps determinat en la que es succeeixen un nombre de fases temporals que completen un fenomen periòdic (bufff!). Si els haguéssim demanat una definició pel mateix mot a Madrid la setmana passada abans de que el seu Reial palmés en tres dels quatre darrers partits, en haguessin fet saber que un cicle era el que estava a punt de finalitzar el nostre Barça de les cinc copes (de moment), il·lusos!!.
En economia la definició tradicional d’un cicle és el període complert en el que es consumeixen les quatre fases que el conformen, l’expansió, la crisi, la contracció i la recuperació,la nostra situació actual la ubicaríem entre aquesta crisi que no s’acaba mai i la contracció, la fase més dura de la travessia. Però heus aquí que aquesta explicació tant simple no encaixa amb el que ens està passant, si tot fos tant senzill com això només caldria esperar assegut a que arribessin els bons temps i ja està.
Arribar a fi de mes
On 22, oct 2009 | 13 Comments | In economia | By edp
La majoria d’especialistes i organismes econòmics a nivell mundial ens alerten de que en el 2010 a Espanya, els efectes de la crisis s’agreujaran i malauradament les dades que cada dia anem coneixent van indiscutiblement cap a aquest camí. La darrera ens diu que més d’un 60% de les famílies d’aquest país no arriben a final de mes i que quasi bé un mil·lió de llars han hagut de renegociar o aplaçar les quotes de les hipoteques.
La crisi s’està filtrant des de la macroeconomia que tots veiem com a molt llunyana i poc comprensible fins a la domèstica, la microeconomia, que és quan realment fa mal i quan el problema és no poder pagar la factura del banc, del telèfon o de l’electricitat tots aprenem en un moment en un màster avançat de supervivència en que ens afecta la baixada sistemàtica del PIB, una deflació no acceptada o el que ens expliquen alguns del dèficit públic, del deute desproporcionat o el desequilibri comercial que ens afecta des de fa temps.
Projectes
subcriu-te a EnVeuAlta
Comentaris recents