Sobiranisme pragmàtic
La incapacitat amb la que el govern espanyol està responent al llast de la crisi econòmica que ens afecta de tant manifesta i evident con és, espanta. Llegint el deteriorament de les nostres xifres cada vegada que al govern ens les dona, això sí, amagades i revestides de brots de color verd hom té la sensació d’estar dins un forat negre de dimensions inabastables.
S&P una de les tres agències de rating internacional que miraven cap al cel mentre les bombolles especulatives s’inflaven sense parar, va posar sobre la taula l’efecte nefast del cercle viciós en el que uns quants països s’han instal·lat, entre ells Espanya, per culpa del endeutament descomunal, vaticinant que d’aquí més o menys un parell d’anys si no fem res per evitar-ho, estarem fins i tot fora de l’euro, un desastre de conseqüències indesxifrables que no em vull ni imaginar.
Sembla mentida com la lectura i la interpretació de les xifres ho resisteix quasi be tot i a més si el que ens dona les explicacions és un polític passa el que passa sempre amb el got, mig ple o mig buit segons siguin govern o oposició. Aquest matí hem esmorzat amb la dada del PIB trimestral espanyol, un -0,3% que per uns és l’evidència de la desacceleració en la caiguda i pels altres la mostra més evident de que a aquest país li costa horrors remuntar la situació.
Les Caixes d’Estalvis d’aquest país, suport de poder econòmic dels partits que governen els diferents territoris d’Espanya, s’han convertit d’un dia per l’altra, en l’objectiu prioritari dels ajuts econòmics continguts en el FROB (Fondo de Rescate Ordenado Bancario) que està actuant de fet con el fons de suport d’un ERE encobert. Tot això s’està fent envaint a més les competències que la Generalitat té sobre la matèria, obviant la pròpia llei de caixes d’estalvi sense que el govern català hi hagi dit res.
L’any 1985 en ple govern socialista de Felipe González el seu super ministre d’Economia un tal Miguel Boyer ara renegat de la progressia i les esquerres, va fer evident la incapacitat de l’Estat per a evitar la fuga de capitals en direcció a paradisos fiscals com Suïssa i la importància que en aquest país tenia l’economia submergida, creant diferents productes de baixa rendibilitat com els pagarés opacs per fer aflorar el caler negre, la possibilitat d’inversió legal de baixa fiscalitat i a més una amnistia fiscal. Així va ser com varen néixer entre d’altres coses, unes societats anomenades SICAV, una eina d’inversió i de formació de capital.
Un cicle és, en una de les seves definicions un període de temps determinat en la que es succeeixen un nombre de fases temporals que completen un fenomen periòdic (bufff!). Si els haguéssim demanat una definició pel mateix mot a Madrid la setmana passada abans de que el seu Reial palmés en tres dels quatre darrers partits, en haguessin fet saber que un cicle era el que estava a punt de finalitzar el nostre Barça de les cinc copes (de moment), il·lusos!!.
