Febres, pandèmies i grips
Avui en dia ja no sabem si la gravetat de l’avís de qualsevol desastre sanitari és certa o bé interessada. Recordo que els estius de la meva infantesa sempre estàvem alertes per una epidèmia o altra, especialment per la del còlera que afectava de manera recurrent a les zones poc desenvolupades i faltes de neteja i com un ritual periòdic ens arrenglerava front de l’agulla del practicant o el metge.
Com que l’efecte migratori no era el que és ara, primer perquè nosaltres no lligàvem els gossos amb llonganisses i segon perquè els africans que es juguen la vida amb les pateres travessant l’estret no sabien ni que collons era un televisor ni que existíem nosaltres, quedava clar que la intenció de tanta precaució era, per a prevenir als turistes que triaven les nostres costes per a prendre el sol una possible infecció de la malaltia no pas per a protegir-nos els de casa.
Des de fa massa temps, els homes hem estat jugant amb foc ignorant deliberadament els límits que la lògica més elemental ens suggeria. Ho hem fet condemnant a la injustícia social a una immensa majoria de la humanitat marginant-los en la més absoluta de les misèries. La cobdícia ens ha fet obviar línies vermelles que hem trepitjat i traspassat i poc a poc, en la mateixa velocitat que alguns veien incrementar els beneficis hem fet insuportables l’entorn i la convivència.
En Miquel, un dels companys amb els que compartim espai, temps i esforços cada dia en la rehabilitació funcional del nostre cos, em va fer notar l’altre dia el poc coneixement que habitualment tenim sobre el problema que representen els efectes del canvi climàtic i te tota la raó. Conceptes que s’han convertit en habituals en converses de cafè i sobretaules, efecte hivernacle, CO2, drets d’emissió, Protocol de Kioto, etc., son realment desconeguts per el públic en general i fins i tot pels responsables de vetllar per a la preservació del nostre entorn que ja és greu.
La que ens està caient a sobra els darrers dies és la prova més evident que a Catalunya, a la Mediterrània en general, no sap ploure bé. O patim escassetat o ens cau a sobre el germà petit del diluvi universal. Tanta pregaria i tant desorganitzada no pot ésser bona, a veure si ara no ho podrem parar !!.
