catalanofòbia

Maslow va formular ja fa molt de temps la seva teoria definint 5 nivells de necessitats humanes, fisiològiques, seguretat, pertinença, reconeixement i autorealització. A cada nivell només s’hi podia accedir si s'havia completat el nivell inferior i així fins al darrer. Cadascú intenta pujar el més amunt possible de la piràmide, però no sempre es pot.

Avui, commemorem el 78è aniversari de l’afusellament del President Companys i encara és l’hora que l’Estat que el va assassinar, hagi revocat la sentència, acceptat el crim i demanat perdó. És dia d’ofrenes en el lloc on els feixistes el varen executar, fins i tot de partits que han governat Espanya, com el PSC/PSOE i que fins ara s’han fet l’orni quan se’ls demana la restitució.

Catalunya és un país pacífic, treballador i petit a on la gent s'aixeca al matí, treballa i conviu en català, castellà, anglès, francès, hebreu, swahili, àrab, bantú, xinès, paixtu, rus .... dia darrera altra, a totes hores, amb total i plena normalitat. L'educació, el civisme i la convivència presideixen una societat oberta, moderna i tolerant a on s'acull al forà com en pocs altres indrets, a on es practica la solidaritat i l'associacionisme. És terra erma per la llavor d'imposicions i de totalitarismes.

Ho haig de confessar, veure Soraya fent una roda de premsa m'espanta. Té aquell mirar foll del Jack Nicholson en "el resplandor", quan empaita destral en mà,  dona i fill per l'hotel de les muntanyes de Colorado. I el canvi de look que li han plantat no ha fet més que empitjorar-ho, sembla una vicepresidenta en liquidació.
Som catalans, reflexius, tolerants, generosos i oberts, acollidors, resistents, innovadors i compromesos, políglotes, estructurats, solidaris i treballadors. 
Quan un borbó decideix fer servir una de les poques parts del cos que els funciona, la polla, poden passar vàries coses; Què surtin Korines, Nadiuskes o Bàrbares Rey a grapats, pressumptes fills bastards demanat paternitats o algun discurs com el d’ahir, poques coses més.

Ahir en arribar a casa de fosc i tard, no vaig poder més i em vaig ficar a plorar com un nen petit, massa tensió acumulada en tot el dia.

A estones vaig tenir por, d'altres ràbia i impotència però per sobre de tot em vaig sentir identificat amb el poble del que en vull esser part per sempre més.

Explica la llegenda que el 1808 en plena guerra del Francès un noiet va foragitar l'exèrcit de Napoleó, armat amb un humil timbal i multiplicant el só dels reus repics pel Massís de Montserrat. A l'invasor, que era molt nombrós, li van tremolar les cames i va fugir.

Quan ajuntes estelada i fanalets, ja l'hem liada. Bé, quan juntes estalada i qualsevol altra cosa ja l'hem liada, passa igual quan es parla de bilingüisme que fins i tot els de Ciutadans hi estan d'acord però quan un dels "bi" és el català, cagada pastoreta.

Només a un independentista català sediciós, li podia passar pel cap explicar-li a un jutge espanyol, com s'ha de fer una truita. I encara més com manipular uns ous per a fer-la, justament a ells, els jutges espanyols, que en podrien escriure un tractat de dues-centes mil pàgines de com tocar els ous dels catalans, amb 300 anys de pràctica ni t'ho explico!!!!

El millor argument pro independència és la intransigència del Govern d'Espanya cares a una hipotètica negociació pel referèndum que s'ha de fer, Sí o Sí. Els catalans que estem per fotre el camp quan més de pressa millor, hauríem de donar les gràcies permanentment pel capficament en el NO de l'altra banda i no solament en això, si no per l'oportunitat de la bateria anticatalana (Llei d'educació, Balances Fiscals, etc..) que prové de l'executiu en un moment en que el que aconsellaria el sentit comú seria no tibar massa la corda, però està vist que la subtilesa no és una característica de l'espanyol que mana o crea opinió.

Ja ens ha quedat clar, Mariano, el pla que teniu els del PP per que els catalans no marxem és venir a casa nostra a mentir-nos, enganyar-nos, insultar-nos i fer-nos por. Suposo que l'argumentari no us ha costat massa esforç només calia rescatar quatre frases de les que dedicà Francisco de Quevedo als catalans i ja està, els espanyolistes tampoc heu evolucionat tant mentalment des del segle XVIè!

Catalunya no és Escòcia, ni tant sols és el Quebec, però no ho és no pel recurrent argumentari espanyolista que veu diferències entre el que els moviments ciutadans promouen, votar. No ho és per les diferents actituts dels estats als que pertanyen que deixen la construcció de la frase incomplerta, el que és palmari és que Espanya no és Gran Bretanya o el Canadà.

Els catalans som prudents a desesperar, a vegades fins i tot massa i per no molestar ens hem acostumat a eufemitzar des de les coses més trivials fins les importants. A còpia de clatellots quan traiem els peus de l'olla ens han creat una memòria subliminal de coerció al més pur estil del mono que quan vol agafar el plàtan li etziben una màniga d'hòsties, clar després de 300 anys d'experimentació negativa la convicció de que si aixequem la mà ens la foten s'incorpora poc a poc, registre genètic en diuen!

Sí, sí. Què us entenc! Comprenc la por que us va entrar en veure a dos milions de catalans agafats de la mà recorrent Catalunya de dalt a baix enarborant estelades en blau i blanc i les senyeres en groc i vermell reclamant la llibertat. Coneixent la dificultat que us caracteritza per analitzar se'm fa clar la incapacitat per a entendre el que un acte com aquest representa, no ho farieu ni en mil anys. No us heu caracteritzat mai per la facilitat d'empatitzar, fins i tot m'entendreix el capficament tossut per impedir l'expressió lliure de la gent a votar invocant falsos preceptes constitucionals que ni vosaltres mateixos us creieu.

Ho han aconseguit, en una nit de trons i llamps el doctor Rubalcaba li ha donat vida al seu monstre, vida vinculada a l'aparell de Madrid i a la idea d'España que des d'allà es defensa, però vida que és el que compte. Si no s'hagués abaixat els pantalons en Pere a on seria ara?

A veure si ho pillem Marhuenda , el procés ni és el procés del President Mas ni està en recessió o estancat. Com pot ésser que tu i els teus amics de la premsa capitalina us costi tant d'entendre tot això que ens està passant als catalans? Vinga, tonto que tu tens carrera, vares estudiar a la Universitat, no ens vulguis fer creure que el títol que tens penjat de la paret del teu despatx te'l vares trobar dins d'un ou Kinder o et va tocar a la rifa.

El que ens faltava pel duro! Quan arribem a ser indepes ja no només ens faran fora de la UE, de l'Euro, De la ONU, de la OTAN, de la UNICEF, de la Lliga Espanyola i de la UEFA i la FIFA, dels sistema Mètric Decimal, del COI, del sistema Solar i del interplanetari, del Club Super3, del RACC, del RACE, de l'Ocaso i de tot arreu a on ara mateix estem, si no que també ens ex comulgaran (el que estigui batejat) i ens fotaran de cap a l'infern per immorals. Segons va dir el Martínez Camino, portaveu de la Conferencia Episcopal Española aquesta setmana a TVE ser nacionalista pro independentista és pecat mortal. Espero que el Pere Botero tingui l'estelada per bandera i porti barretina i set betes i el tracte que ens dispensi a tots els que dins de la nostra perversa immoralitat volem marxar, sigui preferencial.

Ha, ha, ha, ai que bó! Jordi Calvís ha patentat el Paco Marhuenda. La llàstima és que si li ha costat algún diners és com si els hagués tirat en un forat, aquest tiu té menys valor que un pet de cargol!!! - Jordi Calvís ‏@jordicalvis...

Aquesta ha estat sens cap mena de dubtes, la setmana gran d'Alícia Sànchez Camacho. Primer, patada al cul del seu propi partit a la proposta de finançament singular per a Catalunya, a pendre pel cul la bicicleta!. Segon, pel sac d'hòsties que li ha baixat de part del què fou director de l'agència de detectius Método3 en la presentació del llibre inspirat en la gravació de la Camarga. Tercer, pel reconeixement del que fou ministre de treball amb Aznar, de la paternitat del seu nen, per una donació de semen en diferit per a deixar-la embarassada, no m'imagino ningú que aguanti un clau obrint els ulls i trobant-se-la cara a cara. Per cert aquests del PP no compleixen mai el que prediquen? no deien no sé què que en una família hi havia d'haver un pare i una mare? que l'adulteri és pecat mortal tot i perpetrar-se dins d'un tub d'assaig? i que fer-se palles et fa tornar cec com al mestre del Kung-Fu o al Pimentel el varen munyir com una cabra?

Quina mania que tenen els espanyols en posar el carro al davant dels bous, quin interès té el fet de saber si en una Catalunya independent si Girona decidís independitzar-se el tractament que es donaria als gironins seria el mateix que els catalans reclamem ara d'Espanya. Primer exercim el dret d'autodeterminació nosaltres i després si cal tot lo altra. De la mateixa manera que per arribar al pis de dalt s'ha de passar primer per la planta baixa ..... encara no han entés que la millor recepte per evitar que algú vulgui marxar de la casa és fer-lo sentir ben tractat, valorat, respectat, estimat i d'això fins avui en dia poca cosa.

Si els arguments que faran servir els qui veuen en el dret a decidir, origen i el destí de tots els mals coneguts, són com els que han fet aquest estiu el Pere Navarro o Enrique Osorio Consejero de Economia de la Comunidad de Madrid, ho tenim realment bé. Desgraciadament per ells la falta de rigor i la mentida intencionada a la que ens tenen tant acostumats es pot combatre fàcilment aportant les dades oficials, però el ridícul que acaba fent el qui les llença és més difícil d'esborrar que les marques del retolador permanent a la pell. És que no n'aprendran mai!

Catalunya és un país pacífic, treballador i petit a on la gent s'aixeca al matí, treballa i conviu en català, castellà, anglès, francès, hebreu, swahili, àrab, bantú, xinès, paixtu, rus .... dia darrera altra, a totes hores, amb total i plena normalitat. L'educació, el civisme i la convivència presideixen una societat oberta, moderna i tolerant a on s'acull al forà com en pocs altres indrets, a on es practica la solidaritat i l'associacionisme. És terra erma per la llavor d'imposicions i de totalitarismes.

Si aquells que poden fer-ho es decidissin a penjar la cinta completa de la conversa de la Sánchez Camacho amb l'ex novia del Pujol a la Camarga es faria evident fins a quin punt els que ens venen les bondats de mantenir-nos a Espanya i les perversions del procés de sobirania estan disposats a saltar-se les mínimes normes del joc net, tots els ho agrairíem de veritat.

El parlament aragonès, format majoritàriament per lingüistes de reconegut prestigi mundial (!!??), han decidit en reunió solemne que a partir de les 00:00 del dimecres passat, interessant la precisió horària, el català que es parlava a la Franja, el que abans despectivament en deien Chapurriau, s'anomeni LAPAO (Llengua Aragonesa Pròpia de l'Àrea Oriental) a més també n'han fet nèixer una altra que han anomenat LAPAPYP (Lengua Aragonesa Pròpia de les Àrees Pirinenques i Prepirinenques) com que s'han deixat per definir la resta de la parla i per no deixar de banda les ganes de fer el ridícul que han demostrat, algú ja els ha proposat LAPOLLA (Llengua Aragonesa Pròpia de Otros Lindos Lugares de Aragón), però amb dues llengues noves ja s'havien passat del cupo setmanal.