Una qüestió d’estils
Com no podia ser d’altra manera, les reaccions que l’editorial conjunt d’ahir han provocat a Madrid ja ens les esperàvem tots plegats, la constatació de la reacció indica que no han entès absolutament res del missatge al que de manera multitudinària varem donar suport molts catalans i de la resta de l’estat, dieu-me agosarat però jo diria que ni l’han llegit. La resposta a un text equilibrat, ponderat ple de seny i de coherència, ha vingut plena de desconsideracions, insults, manca de respecte i poca classe, qüestió d’estils.

Els catalans ja estem acostumats a actituds semblants quan no més extremes, hi estem avesats pels arguments grollers i fal·laços dels qui ens ataquen la llengua amb l’absurd del perill del castellà o quan ens acusen d’insolidaris i articulen campanyes polítiques per anar a buscar quatre vots a San Julián del culo prieto posant la ideologia davant de la convivència. Ho fan tant sovint que ja ens sembla fins i tot normal.

Que un senyor aguanti que el seu interlocutor el tracti d’imbècil set vegades, pot ésser per dues coses diferents; que tingui realment una personalitat molt feble per a fer callar a qui l’està agredint verbalment o veritables dificultats per a reaccionar ràpidament davant l’insult bé perquè no compren el que li estan dient o perquè senzillament està empanat. Les dues quadren exactament amb les accepcions de la definició que el
La setmana passada, en la conversa que es va encetar en el meu darrer post, “
Ja tenim un altre descendent de la tradició hiper, mega, hispànica del Cid Campeador. ¡Ataca Tizona, arremete Colada!. Acometent contra l’infidel català, el president de SEAT, Francisco García Sanz, ha manifestat en una reunió amb periodistes a Berlín que no hi havia cap model amb el nom de una població catalana, perquè la SEAT és espanyola.
JMª Aznar revesteix cadascuna de les seves aparicions públiques d’un vernís mesiànic i salvapatries que fa fàstic. De nou i seguint amb l’estratègia encapçalada des del PPC amb el fals fantasma del appartheid lingüístic que només apareix en la seva malalta massa grisa, va presentar un llibre, finançat i editat per la FAES alertant dels perills pels quals transita el castellà a Catalunya i Euskadi i 




