catalanisme
Braveheart
On 23, des 2007 | No Comments | In catalanisme | By admin
Ahir vaig veure a Td8 Braveheart l’excel·lent pel·lícula dirigida i protagonitzada per Mel Gibson, la història de l’heroi escocès William Wallace, convertit a la lluita contra l’opressor anglès per casualitat i posa realment els pèls de punta comprovar com la situació relatada, els anhels d’independència dels pobles, es repeteixen com gotes d’aigua. Qualsevol amb un mínim de visió objectiva podria assignar als personatges del film la seva correspondència amb els representants de la classe política actual del nostre país.
I és que el poder, representat per la noblesa llavors i per la classe política ara, s’ha fet hàbil en l’art de navegar entre dues aigües, apostant a vencedor i vençut, trobant en el missatge ambigu la millor recepta per a sobreviure. El que anys enrera van ser títols i terres són ara ministeris o transferències, el cas és no molestar massa.
País petit
On 13, des 2007 | 5 Comments | In catalanisme, economia | By admin
Al contrari dels qui volien vendre’ns la moto amb els avantatges de les grans unitats macronacionals, un article del cèlebre periodista del FT, Gideon Rachman en el seu blog, abona la tesi contrària. Quant mes petit sigui un Estat major nivell de riquesa i benestar.
El que en principi semblava un argument contra les tesis sobiranistes i que mostrava els inconvenients de projectes de separació, en casos com el de Catalunya per exemple, perd el seu sentit, i mes en un mercat globalitzat on el comerç interior és gairebé irrellevant, amb sistemes d’aliances militars que possibiliten no dedicar importants esforços econòmics en defensa, els avantatges de la reducció de l’aparell estatal i una millor organització interna que indefectiblement repercuteix en un augment de la productivitat.
De crostes i nafres
On 07, des 2007 | One Comment | In catalanisme, politica catalana | By admin
A aquestes alçades de la pel·lícula, començo a trobar a faltar a Pasqual Maragall. Ja em va saber greu, perquè el personatge em cau molt bé, que l’episodi de l’ascens de José Montilla als cels del PSC l’aboqués a la jubilació anticipada i perquè de passada significava el que ja intuïa, l’inici del “cop d’estat” ideològic que mutà el fins a llavors catalanisme federalista per la PSOEdependencia.
En la negociació per a la reedició del tripartit 2.0, ERC va acceptar abandonar reivindicacions identitaries a canvi de “gestió” , amb la pueril esperança d’arrossegar al PSC cap a les tesis soberanistes de les que s’estava allunyant a tota pastilla, segons sembla fins ara sense massa èxit.
La Casa Gran del catalanisme
On 21, nov 2007 | 3 Comments | In catalanisme, politica catalana | By admin
Anit, en un palau de congressos de Barcelona que sobrepassava en molt el seu aforament, Artur Mas, acompanyat per les cúpules de CDC i UDC, Durán inclós, va exposar el seu projecte de refundació del catalanisme i he de dir que em va decebre un poc al situar l’objectiu de la construcció de “la Casa Gran” a aconseguir un règim de contingent com el d’Euskadi o Navarra, el mateix model que 30 any enrere Miquel Roca va desestimar aplicar, jo esperava més.
Frankfurt 2007
On 10, oct 2007 | No Comments | In catalanisme, politica espanyola | By edp
Ahir va començar la Fira de Frankfurt, la major reunió de promoció editorial d’Europa i amb l’esdeveniment, la setmana en la qual la cultura d’una nació sense estat, Catalunya, serà l’epicentre de la celebració. No sense haver rebut embats dels de sempre que reclamaven la presència d’aquells escriptors catalans que vehiculen les seves obres en espanyol, mai vaig entendre bé perquè no es feia el mateix amb els quals s’expressen en altres idiomes també (anglès, francès, alemany, …), la representació ha aglutinat a través del Llull, a Andorra, Balears, Catalunya i alguns municipis del País Valencià que han vist en això una oportunitat única per a reivindicar l’obra realitzada en la nostra llengua, que és profusa i el pes, potser únic en el món, d’una literatura engrunada entre diferents estats i que es resisteix a morir, potser aquesta obstinació sigui el que més molesta.
Per a la Cristina Peri Rossi
On 04, oct 2007 | No Comments | In catalanisme, catalanofòbia | By edp
Amiga Cristina:
Vagi per davant que mai l’he seguit ni en la seva faceta de tertuliana d’un programa de la CCRTV, ni he llegit mai cap dels seus llibres o articles publicats fins que va caure en les meves mans el que va publicar recentment en "el Mundo.
Sense entrar en altres consideracions li diré que sóc un "consumidor habitual" de la programació de la Corporació i que des dels seus inicis el castellà s’ha usat en tertúlies radiofòniques, films (pocs) i programes de debat, pel que no acabo d’encaixar que el que si escau denuncia com motiu d’acomiadament no ho sigui en els altres.
Catalight
On 20, set 2007 | No Comments | In catalanisme | By edp
AL catalalanisme de Durán i la seva Unió Democràtica els tremolen les cames. Després d’amagar-se darrera d’aquesta etiqueta durant anys, aportant als governs de la coalició amb Pujol al capdavant, poca cosa mes que les sospites i evidències de les corruptelas mes sonades d’aquest període (ensenyament, turisme, etc.) ha decidit excloure’s del moviment soberanista que bull de manera clara a Catalunya.
El futur de CIU, una vegada que Mas ha donat el pas i Pujol ha expressat el seu suport públic a la iniciativa, hauria de replantejar-se decididament ja és hora que Unió es defineixi i mostri que el que diuen que els diferencia del PP és una convicció real i no una mera estratagema de márqueting. UDC és en aquests moments una rémora per al catalanisme, un actor tan incòmode i innecessari per a un trànsit cap a la sobirania com el PP.
Sr Duràn, no en té ni idea
On 10, set 2007 | One Comment | In catalanisme | By edp
El Sr. Durán darrerament passa massa temps vivint a Madrid i en el pont aeri i és normal que aquest allunyament de Catalunya i la seva falta de frec amb el dia a dia dels catalans l’hagi dut a una lectura errònia de la situació real del soberanisme en el nostre país, ho entenc. Entenc també que la seva ideologia demòcrata-cristiana despullada de l’adjectiu qualificatiu de "catalanista" sigui el més semblant a la ideologia conservadora "pepeísta" de la que fan gala Rajoy, Aznar o Acebes, ho comprenc i ho respecto faltaria més perquè abans de res, en un estat democràtic ha de prevaler la llibertat individual. Però el que queda fatal, és que en programa en primetime de TV3 s’arrenqui per peteneres i proclami que a Catalunya, el soberanisme "tan li fot" perquè és evident que el Sr. Duràn, no en té ni idea.
Projectes
subcriu-te a EnVeuAlta
Comentaris recents