catalanisme
En un país normal
On 11, set 2008 | 99 Comments | In catalanisme | By edp
La història sol ésser cruel, si fa tres cents anys les tropes catalanes hagessin refusat a l’exèrcit espanyol de Felip V el Borbó, avui segurament ni seria festa, ni estaríem discutint del finançament, ni de qüestions identitàries, ni de llengua ni de res de tot això. Els problemes que tindríem serien els de qualsevol nació del nostre entorn, enfrontar-nos a una recessió econòmica galopant, intentar solucionar els problemes que planteja la immigració o coses per l’estil.
En un país normal possiblement la nostra diada seria el 23 d’Abril, dia Sant Jordi i com la resta de nacions normals, podríem cel·lebrar-la com ja es fa en aquesta jornada festiva, amb joia, i xerinola, vibraríem davant el televisor amb les victòries de les nostres seleccions i lluny de “manifiestos por la lengua” i altres conyes, el català seria reconegut i parlat en tot el principat amb plena normalitat, fins i tot en l’àmbit de l’ensenyament i la justícia.
No fotem, Pep!
On 10, set 2008 | 2 Comments | In catalanisme, esport | By edp
Sempre m’ha resultat estrany la predisposició dels esportistes catalans en formar part de les seleccions espanyoles de qualsevol especialitat, m’he imaginat en la seva pell rebutjant l’oferiment i aprofitant l’ocasió per a fer pedagogia de la catalanitat. Tipus com l’Oleguer, ara jugador del Ajax, per desgràcia no en trobem masses i competició darrera competició els Gasol, Navarro, Xavi, Pujol, etc. augmentem el palmarès esportiu de un Estat que ens afoga en lo social, econòmic i cultural i a sobre en treu pit d’això.
Son postures personals i les comprenc tot i no compartir-les. Els esportistes d’elit veuen en les seleccions nacionals un aparador internacional que els afecta el seu caché per be o per mal i ells no deixen d’ésser un professionals, que tot i estar excel·lentment ben pagats en els seus clubs, no volen renunciar als guanys de jugar en la selecció d’Espanya. Després assistim a escenes tan ridícules com veure a un Xavi, entre les rialles dels companys, cridant per televisió un “viva España” tan forçat com postís, que hi farem és el que toca i punt.
Independentisme pragmàtic
On 04, ago 2008 | 6 Comments | In catalanisme, catalanofòbia | By edp
La setmana passada, en la conversa que es va encetar en el meu darrer post, “Lluís Suñé i Extremadura“, en José Rodríguez, editor del “Observatori de cyberpolítica de Joselito” em va fer veure la posició solitària per aquells que no essent sobiranistes, defensen la necessitat de un bon finançament per a Catalunya quan conversen sobre aquest tema amb gent de la resta de l’Estat i té tota la raó amb el que em va dir.
Potser l’experiència poc agradable d’acabar discutint i fins i tot essent insultat per el típic cap calent irreflexiu, m’ha fet replantejar des de fa temps no intervindre en aquestes discussions perquè al final l’únic que t’emportes és un mal rollo espantós i el convenciment de que, independentment de l’argumentació o de la prova aportada les opinions son fermes i res les farà canviar i caldria des de les dues bandes.
Felip Puig i el montillà
On 18, jul 2008 | 19 Comments | In catalanisme, politica catalana | By edp
L’altre dia en la seu del parlament, Felip Puig va fer una reflexió en veu alta d’aquestes que couen, el president de Catalunya, José Montilla, no parla bé el català. A alguns pseudo puristes de la progressia tripartitària els ha faltat temps per alçar la veu i com han fet amb tantes altres coses, per exemple amb el tema de la immigració, s’han quedat en la part fàcil, la que permet acusar els altres de xenòfobs, en comptes de posar remei a una mancança tant evident, perquè diem-ho ben clar, seria possible que el president espanyol demostrés la mateixa competència en la llengua de Cervantes i Machado que el president Montilla exhibeix del català?, m’agradaria veure-ho.
Col·laborar o comprometre’s
On 18, mar 2008 | 2 Comments | In catalanisme, politica catalana, politica espanyola | By edp
Colaborar i comprometre’s, solen ser conceptes que es confonen. Mentre col·laborar requereix un cert grau d’implicació, aportar esforç i prestar ajuda, comprometre’s requereix elevar el grau d’implicació fins al àmbit personal i posar en joc carismes i prestigis propis. En un esmorzar d’ous amb bacon, la gallina col·labora, el porc es compromet.
CiU ha vist en les passades eleccions, fins i tot mantenint-se respecte al 2004, el resultat de no comprometre’s efectivament amb l’objectiu soberanista moderat que s’està incubant amb mes força en la nostra societat civil. Potser no sigui hora ja tant d’apel·lar al catalanisme per sentiment com per practicisme i aquí crec sincerament, no hem sabut jugar bé les cartes, frenats potser per les posicions de Unió.
Premis Blocs de Catalunya, un pas més
On 05, mar 2008 | 10 Comments | In blocoespai, catalanisme, catosfera | By edp
La Trina Milàn, impulsora juntament a l’Eduard Batlle d’aquesta bona iniciativa dels Premis Blocs Catalunya, em va enviar ahir per correu l’estrena del logo, que serà l’emblema visual dels guardons que es lliuraran el dia 10 d’octubre a l’Auditori de Girona. Els de l’agència La Perruqera Publicitat de Girona, han estat els pares de la criatura.
Com ens expliquen els seus promotors, el logotip representa la imatge de Catalunya que es desprèn d’una pantalla plana, que està oberta i que, per tant, simbolitza l’expansió de continguts amb una llengua catalana sense barreres, mundial, que és l’objectiu d’aquests premis.
La màgia de Jordi Pujol
On 26, feb 2008 | 8 Comments | In catalanisme, reflexions | By admin
Acabo d’arribar de un dinar que en Carles Puigdemont ha organitzat entre integrants de la Girosfera amb el president Pujol i la veritat és que quan algú té un compromís amb la terra com el seu, es fa tant evident que quasi bé pot arribar a tocar-se amb els dits. Si a més d’aquesta qualitat, li afegim l’història viscuda per aquest home, és prou evident que hom podria estar-lo escoltant durant hores i hores sense parar, relatant les vivències i anècdotes que li han tocat viure.
L’altra característica destacable de Pujol, és l’energia que desprèn, imprescindible per a fer front a l’atapeïda agenda que encara gestiona, molts amb uns quants anys menys d’edat la voldríem per a nosaltres, i és que com dèiem amb l’amiga Trina Milàn aquesta tarda, líders de la categoria, el carisma i la vàlua del president Pujol, es poden comptar amb els dits de una mà en cada generació, a nivell mundial. Read more…
Absència de propostes? cap problema, debat lingüístic
On 13, gen 2008 | No Comments | In catalanisme, catalanofòbia | By admin
JMª Aznar revesteix cadascuna de les seves aparicions públiques d’un vernís mesiànic i salvapatries que fa fàstic. De nou i seguint amb l’estratègia encapçalada des del PPC amb el fals fantasma del appartheid lingüístic que només apareix en la seva malalta massa grisa, va presentar un llibre, finançat i editat per la FAES alertant dels perills pels quals transita el castellà a Catalunya i Euskadi i animant a COMBATRE’LS. Quan les rates surten a la superfície és que l’enfonsament del vaixell és inevitable potser serà per això que els bisbes i l’ex-president es deixen veure tant, darrerament.
Parla sobre l’únic àmbit en el qual el català té prevalença sobre el castellà, l’educatiu, en l’aplicar-s’hi un model d’immersió lingüística que avala un nivell de coneixement de la llengua de Cervantes comparable al de qualsevol escolar madrileny al finalitzar el seu clicle obligatori, però això se’ls en fot.
Projectes
subcriu-te a EnVeuAlta
Comentaris recents